L’interès pel que passa a Veneçuela

Quan llegim el diari, escoltem la ràdio, mirem la tele o ens fiquem a les xarxes socials, Veneçuela surt sempre. Hi ha un interès inusitat pel que està passant en aquell país. Aquí a Espanya, tractem els assumptes de Veneçuela com si fossin nostres, les declaracions dels líders polítics com Casado, Rivera i Sánchez ho demostren. Als Estats Units i a Europa, el que interessa és que el règim del president Maduro (aquell que parla amb els ocells i que viatja al futur) sigui substituït el més ràpidament possible per una “democràcia” que sigui del seu gust.

Perquè Veneçuela interessa tant? Serà perquè hi ha hiperinflació, o serà per pal·liar la catàstrofe humana deguda a la falta de productes essencials? Si fos així, seria una bona notícia que la comunitat internacional es preocupés dels problemes dels estats on pateix la població. Però, desgraciadament, les causes d’aquest interès són ben diferents.

A Espanya, l’interès dels senyors Casado i Rivera són clars: volen destruir Podem. Podem està a favor del règim bolivarià i, si aquest cau, també caurà Podem. Sánchez s’ha afegit a aquesta posició. Res a veure amb el sofriment del poble veneçolà, només tristes raons de política interna.

Resulta que Veneçuela, segons les darreres estimacions de British Petroleum és, des de fa pocs anys, el país del món amb més reserves provades de petroli. Les reserves provades són aquelles quantitats de petroli que, mitjançant l'anàlisi de dades geològiques i d'enginyeria, es poden estimar, amb un alt grau de confiança, que es poden recuperar comercialment a partir d'una data determinada de les reserves conegudes i en les condicions econòmiques actuals.

Atès que les reserves provades inclouen el petroli recuperable en condicions econòmiques actuals, sense que les reserves totals varïin, hi pot haver grans augments de les reserves provades quan l'explotació esdevé econòmica. D'aquesta manera, les reserves provades de Canadà van augmentar sobtadament el 2003, quan les sorres petrlíferes d'Alberta es van considerar econòmicament viables. De la mateixa manera, les provades reserves de Veneçuela van saltar a la fi dels anys 2000 quan el petroli pesat de l'Orinoco va ser considerat econòmic, tal com ho podem veure al gràfic. A partir d’aquest moment, l’interès de les grans potències per controlar el que passava a Veneçuela va augmentar sensiblement.

Doncs bé, degut al boicot financer al que els estats Units i Europa han anat sotmetent a Veneçuela, aquest país s’ha anat girant cap a la Xina i cap a Rússia. Això vol dir que, ara per ara, aquests dos països tenen un avantatge important per poder controlar els 303 milers de milions de barrils de petroli que es podrien treure de Veneçuela. El consum diari de petroli a tot el món és de 98 milions de barrils diaris, i les reserves mundials provades són de 1.697 milers de milions de barrils (el que vol dir que amb les reserves provades avui dia hi ha petroli per 47 anys, al consum actual, i que Veneçuela té el 18 % del total d’aquestes reserves). I que aquestes reserves puguin estar controlades per russos i xinesos és quelcom que ni els Estats Units ni la Unió Europea poden permetre.

Per aquestes raons, és molt difícil que el futur de Veneçuela pugui estar, com hauria de ser, en mans dels veneçolans. Podríem afirmar que el preu de Veneçuela és de 303.000 milions de barrils de petroli. I d’això en diem democràcia.