Turisme i misèria

La renda familiar disponible bruta per habitant (RFDB) per comarques de l’any 2015, segons publica l’Indescat, ens mostra algunes sorpreses, ja que entre les comarques amb menys RFDB, és a dir, amb més pobresa per habitant, hi trobem comarques que sempre hauríem considerat com més aviat riques, com poden ser l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, la Cerdanya o la Vall d’Aran. El Maresme es troba entre el primer terç de les comarques més afavorides.

Però si analitzem el Maresme més a prop, veiem que els municipis de l’Alt Maresme tenen una RFDB molt més baixa que els del Baix Maresme. Malgrat, Calella, Tordera i Pineda són a la cua dels municipis del Maresme.

Finalment, si prenem els municipis del nostre entorn, des de Calella fins a Tossa, i comparem les seves RFDB amb els percentatges que els serveis representen per la seva economia, ens trobem que, d’una part, els dos municipis amb menys percentatge de serveis, perquè tenen més indústria (Malgrat i Palafolls) són els que tenen més RFDB, i, d’altra part, Lloret, amb un percentatge molt alt de serveis, és el municipi que té una RFDB més baixa, i amb diferència.

Què vol dir tot això? Senzillament, que els municipis on el pes del turisme és important són els que tenen, grosso modo, una renda familiar disponible més baixa. I és natural, ja que els llocs de treball generats pel turisme acostumen a tenir uns sous baixos (la majoria requereixen poca formació) i, sobre tot als llocs on el turisme és estacional, aquests llocs de treball no es necessiten durant tots els mesos de l’any.

És una llàstima que l’Indescat, quan desglossa l’economia de cada municipi, no separi el turisme del total de l’apartat serveis. Llavors podríem fer una estadística molt més acurada sobre la relació entre l’activitat turística i la renda familiar. Però amb les dades de que disposem és força evident que, almenys al nostre país, com més turisme, sobre tot si és un turisme de sol, platja i de "low cost", més misèria.