El govern de la Generalitat va iniciar un camí cap a la insignificança ja
fa anys, durant la presidència del senyor Mas. Primer, poc a poc, després, cada
vegada més de pressa, fins arribar al moment actual, on el daltabaix és
evident. Evident pels que quan miren, procuren veure el què passa. Potser menys
evident pel que, quan miren, no volen veure res que no els interessi.
L’altre dia, a la seva intervenció a la reunió anual que el Cercle d’Economia
celebra a Sitges, el President Torra va fer, al meu parer, un ridícul espantós.
Va afirmar que el trasllat de seus empresarials després del referèndum del 1 d’octubre
del 2017 havia tingut poc impacte sobre l’economia catalana (“va ser més nominal que real, en mantenir-se
aquí les seus operatives”, va dir) i va repetir la teoria que hi van ser
les pressions de les institucions de l’Estat per forçar les principals empreses
catalanes a traslladar la seu social fora de Catalunya les que són a l’origen d’aquest
trasllat (oblidant que institucions com la Caixa van demanar al govern central
un canvi de la normativa per poder fugir més ràpidament de Catalunya)
Que el senyor Torra és un xicot que només veu el que vol veure, és evident.
Pensar que ens creurem que el trasllat de seus no té cap importància per l’economia
catalana és tractar-nos de poc informats. I canviar la realitat de que les
empreses van marxar més per protegir els seus interessos que per imposicions de
no se sap ben bé qui, per molt que ho repeteixi, només convencerà als ja
convençuts que, com ell, tenen idees fixes.
Llegim avui al diari el problema de les universitats catalanes. “Amb uns pressupostos prorrogats per part de
la Generalitat els tres últims exercicis, el finançament públic de les
universitats amb prou feines s’ha mogut. El sistema universitari català ha
passat de rebre 900 milions d’euros en el seu conjunt el 2011 als 700 milions
actuals. Reduir les hores de neteja, deixar per a temps millors la pintura de
les aules, la reparació de les esquerdes dels edificis més antics, la
modernització dels laboratoris, l’adquisició de noves tecnologies... Aquestes
són algunes de les decisions que les universitats catalanes es veuen forçades a
prendre per poder seguir endavant A les despeses habituals ara s’hi ha d’afegir
l’augment del salari del personal (un 2,2% el 2019), aprovat pels polítics i
que ha de sortir de les seves pròpies arques.”
El govern de la Generalitat, preocupat únicament per assolir la
independència de Catalunya, el que està fent és treballar perquè el futur dels
catalans sigui cada vegada més negre. Un país on la universitat (recordem, tan
ben atesa pel conseller Mas Collell, que era perfectament conscient de la seva
importància) es deixa caure a trossos és un país que no té futur.
Anem cada vegada més malament. Tres anys amb un pressupost prorrogat, i
ningú dimiteix. Ens diuen que tot això passa perquè estem en un moment
excepcional, amb exiliats i presos polítics. Si ho diuen, serà així. Però això també
passa perquè tenim uns dirigents perfectament incapaços. Estan enfonsant el país
davant els nostres nassos i encara volen que els hi donem les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada