Un problema important

Ara que s’han acabat les campanyes electorals, potser algú hauria de posar calma al galliner polític i pensar en els problemes importants que tenim plantejats.

L'any 1972 es va publicar el primer estudi important sobre els límits del creixement. Aquesta publicació va ser molt discutida, però posteriors estudis, amb moltes més dades i, sobretot, amb més capacitat de modelització, han anat confirmant que les previsions fetes hi ha 47 anys no tenien res d'absurdes.

Un exemple el trobem a l’article Revisiting the Limits to Growth After Peak Oil, publicat fa deu anys, l’any 2009, que reprèn el gràfic publicat l'any 1972, posant-li les dates en que cada una de les previsions podria succeir. Si aquest gràfic modificat s’acosta a la veritat, el problema més important i més immediat que es presenta a la humanitat és el problema de la disminució dels recursos, sobretot dels recursos energètics, previst pels propers anys. Si la disponibilitat dels recursos energètics disminueix, tota l’economia mundial col·lapsarà. La darrera crisi econòmica que hem viscut serà una broma comparat amb el que ens espera.

Sense entrar en detalls, una de les figures que presenta l’article citat és prou expressiva: al disminuir els recursos (línia blava)

·         Els aliments per càpita (línia lila) disminuiran de manera molt important.

·         Els serveis per càpita (línia carbassa) s’enfonsaran.

·         La producció industrial (línia blau gris) baixarà molt.

·         La pol·lució (línia blau verd) continuarà augmentant, per disminuir molt al baixar la producció industrial.

·         La població mundial (línia marró clar) augmentarà fins l’any 2050, després disminuirà.

·         La mortalitat (línia negra) anirà augmentant poc a poc, per accelerar-se bruscament cap a l’any 2050.

·         La natalitat (línia marró fosc) continuarà baixant, per augmentar molt a mesura que la mortalitat es dispara.

Ja sabem que el futur és la cosa més complicada de pronosticar, però molts anàlisis com el d’aquest article condueixen a la mateixa conclusió. Els economistes són incapaços de veure venir aquesta crisi ja que no n´hi ha gairebé cap que hagi sigut capaç d’adonar-se que l’energia és absolutament necessària per fer rutllar l’economia mundial. Al fer les seves previsions econòmiques, no incorporen el fet que la disponibilitat de carbó i de petroli és la base del creixement econòmic. I la realitat és que aquesta disponibilitat, almenys a uns preus assequibles, està disminuint. Pensar que les energies renovables podran substituir aquesta disminució de la disponibilitat de carbó i petroli és somiar despert.

Quan hi ha falta de recursos, la guerra és la única possibilitat que queda a les nacions.

Davant d’aquest panorama, els petits problemes de casa nostra (que nosaltres considerem com molt importants) no són més que una pura carallada.