Entrevista a l’alcaldessa: política i maneres de governar

Seguim amb l’entrevista a l’alcaldessa publicada al Punt Avui el passat dia 6. Deixem el tema dels quartos per anar cap al tema polític i a les maneres de governar.

La política ha canviat?, li pregunten.

Lamento dir que la política agafa camins molt estranys i molta gent s'hi acosta per altres interessos que no són el servei al poble que va marcar la meva generació. I això s'acabarà pagant. Els plens s'han convertit en un mercat en què tothom crida i en què molt pocs defensen arguments sòlids i raonats.

Havent llegit (que és una manera millor per apreciar el que diu cadascú que escoltar en directe la discussió d’un ple) moltes actes dels plens de l’ajuntament de Malgrat, he arribat a la conclusió que hi ha amb molta freqüència arguments sòlids i raonats, tant de la part de l’oposició com de la part del govern municipal. El que passa, i això també es constata llegint les actes, que hi ha qui només veu arguments sòlids i raonats quan coincideixen amb la seva opinió. I l’alcaldessa moltes vegades n’és una.

Marxa decebuda?

No. Marxo satisfeta de la feina ben feta i de no haver traït els valors que em van ensenyar a casa. Sempre he dit que si per guanyar vots he de dir una mentida, agafo i me'n vaig. Mai he enganyat la població. Hi ha qui pot pensar que és prepotència, jo penso que és personalitat.

Fa bé la senyora alcaldessa de no trair els valors que li van ensenyar a casa seva.

Segueix l’entrevista:

És bo governar amb majoria?

Sí. L'alcalde que no serveix tant és que tingui majoria com que no la tingui. Si intentes fer les coses bé i tens majoria, vas més de pressa.

No es perd la perspectiva?

No ho crec. Quan l'oposició fa un debat intel·ligent i ben fonamentat, jo sóc la primera que hi paro atenció. Ara, no vull perdre el temps escoltant bestieses. A casa em van ensenyar a escoltar només aquelles persones que em podien ensenyar alguna cosa. I per això he après tant.

Miri, senyora alcaldessa, si vostè hagués parat atenció als arguments intel·ligents i ben fonamentats de l’oposició, que n’hi ha hagut uns quants, probablement Malgrat hi hauria sortit guanyant. Però, sempre llegint les actes, poques vegades li he vist fer-ho. Sempre li han semblat bestieses. I a l’oposició hi ha i hi ha hagut persones que, en un moment o l’altre, li podien ensenyar alguna cosa, però vostè, moltes vegades, ho ha passat per alt, única i exclusivament perquè no estaven d’acord amb el que vostè proposava. En aquesta matèria, potser hauria estat millor que hagués parat més atenció als ensenyaments que va rebre de casa seva.

Només el fet de dir “no vull perdre el temps escoltant bestieses” retrata el tarannà d’una persona. Per no parlar d’insults, de vegades grossos, als membres de l’oposició, de denúncies a mitjans de comunicació perquè criticaven les seves actuacions, etc, que formen part de la història municipal de Malgrat dels darrers 24 anys. Dubto que això es pugui definir com a “personalitat”.

Es veu clarament que la senyora alcaldessa i un servidor no tenim el mateix punt de vista del que són bestieses o debats intel·ligents i raonats.

Què pensa del moment que viu el país? Continua preguntant l’entrevistadora.

No pot ser que tot giri al voltant del xoc de trens amb Madrid. “Madrid ens roba”, repetim. I no trobem cap debat crític amb la gestió que s'ha fet a Catalunya. Fa quatre anys que anem a toc de xiulet de la independència i deixem de banda conflictes socials molt més greus. La independència està tapant els problemes reals de Catalunya, que demanen a crits la intervenció dels polítics. Falten polítics de talla. Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el mateix que ens fa constantment als ajuntaments. I hem de recordar que aquest país s'ha canviat gràcies a la gent del territori, als alcaldes i alcaldesses, i en els inicis de la democràcia molts eren socialistes.

Aquí podem tenir punts de convergència: massa estelada i insuficient atenció a les coses de menjar. Però no oblidi, senyora alcaldessa, que el problema actual ve de la negativa del PP a recolzar l’estatut proposat pel senyor Maragall, i que vostè ha estat governant amb el PP.

Estem d’acord en que fan falta polítics de talla, però els partits polítics (tots, inclòs els PS, tant el PSE com el PSOE) fan el possible perquè aquests polítics de talla no surtin. Potser a la seva nova feina com a membre del comitè federal del PSOE podrà influir per obrir el seu partit a la societat, no tallant les ales als que opinen diferent que el que diu la línia oficial, i que desterraran per sempre la famosa (i trista) frase”el que se mueva no sale en la foto”, encara que ho dubto molt. Si, de veritat, falten polítics de talla, no només al govern central i a la Generalitat, sinó també als ajuntaments i als aparells dels partits.