Entrevista a l’alcaldessa: un problema de quartos

Al Punt Avui pregunten a l’alcaldessa: Què pensa del moment que viu el país?, i respon:

No pot ser que tot giri al voltant del xoc de trens amb Madrid. “Madrid ens roba”, repetim. I no trobem cap debat crític amb la gestió que s'ha fet a Catalunya. Fa quatre anys que anem a toc de xiulet de la independència i deixem de banda conflictes socials molt més greus. La independència està tapant els problemes reals de Catalunya, que demanen a crits la intervenció dels polítics. Falten polítics de talla. Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el mateix que ens fa constantment als ajuntaments. I hem de recordar que aquest país s'ha canviat gràcies a la gent del territori, als alcaldes i alcaldesses, i en els inicis de la democràcia molts eren socialistes.

Potser recordarà la senyora alcaldessa la situació en què van quedar les arques de la Generalitat després dels governs d’esquerra, sobretot del darrer. Situació que s’ha anat millorant (el deute creix menys de pressa), però a canvi d’una austeritat de cavall en les despeses i d’una dependència total de l’economia pública catalana del ben voler de l’Estat espanyol. 

Continua la conversa: Ara no té el suport de les administracions superiors?

Em sento sola, desemparada i desconcertada. No et poden retallar d'un dia per l'altre les ajudes a les escoles bressol, ni anunciar-te que només et reconeixen la meitat del deute que arrosseguen perquè “la resta pactada només són papers”. Què vol dir això? No és seriós ni és justificable.

El deute que la Generalitat arrossega amb l’ajuntament de Malgrat quin és? Fonamentalment, el degut a la llei de barris, que a Malgrat ha permès rehabilitar carrers, façanes d’habitatges o la construcció del nou centre cívic o l’ascensor inclinat. De les dades que tenim, la Generalitat devia 244.000 € de les obres fetes l’any 2011 i 843.000 € de les obres realitzades l’any 2012. A finals de l’any 2012 el deute era de 1.087.000 €. Al mes de març d’aquest any el deute havia augmentat fins a 1.280.000 €, segons declaracions del regidor d’economia. L’any 2013 l’ajuntament va gastar 246.000 € al barri del Castell, dels que la meitat corresponen a la Generalitat, és a dir, 123.000, i 1.087.000 + 123.000 = 1.210.000 €, als que segurament hauríem d’afegir alguna despesa del 2014 per arribar als 1.280.000. Però el problema és que la Generalitat no reconeix una bona part d’aquest deute, la meitat, diu l’alcaldessa, és a dir, més de 600.000 euros.

Aquesta llei de barris fa ser feta l’any 2004, sota el govern del president Maragall, en un moment de bonança econòmica i de bombolla urbanística, en una època en que sobraven els quartos, i les diferents convocatòries es van perllongar fins el 2010, quan ja no hi havia un duro, on el govern del president Montilla encara va comprometre, d’una manera totalment inconscient, 99 milions d’euros. La inversió total pública de la llei de barris estava prevista en 1.300 milions, dels quals la meitat aproximadament, eren a càrrec de la Generalitat. Aquest deute es ve generant des de l'any 2009, durant el govern del president Montilla, quan les quantitats justificades pels municipis van quedar molt per sobre dels recursos pressupostaris disponibles. Situació que s'ha repetit al llarg dels anys següents.

Faria bé la senyora alcaldessa d’especificar i fer pública quina és aquesta part no reconeguda per la Generalitat i, quins són els arguments de la Generalitat per no reconèixer aquest deute i, si no hi està d’acord, anar als tribunals. El queixar-se sense precisar el com i el perquè es podria considerar com demagògia barata.