Malgrat 1915 – Ingrés a Sant Boi

El dimarts 6 de juliol de 1915, La Vanguardia donava la llista dels malalts que havien d’ingressar al manicomi de Sant Boi, entre els que figurava un veí de Malgrat.

El millor banc del món, de nit

Ja hem dit alguna vegada que el millor banc del món es troba a Ortigueira, entre els caps Estaca de Bares i Ortegal. És un banc amb una vista preciosa.

Una foto nocturna des d’aquest banc ha sigut elegida entre les millors fotos de tot el món de l’any del cel nocturn.

Llàstima que a Ortigueira hi hagi poques nits com aquesta, sense núvols.

Una imatge del millor banc del món, de dia.

Les despeses de l’educació i de la sanitat públiques

Sembla que CiU ja és història. Diuen que el previsible Rajoy (previsible perquè sempre fa el contrari del que diu) vol fer canvis al govern i al partit per seguir amb la mateixa política. A molts ajuntaments hi ha entrat gent sense corbata (xusma, diuen alguns). Però per a mi la principal notícia és que, per fi s’han publicat, ahir mateix, les dades de les despeses públiques d’educació i sanitat de l’any 2013.

Ja és tenir barra publicar aquestes dades a mitjans de juny del 2015, quan ja s’haurien de saber les dades de l’any 2014. Però el governant és així: vol dissimular, quan més temps millor, la quantitat de les retallades que ha fet, no fos cas que els electors encara els votessin menys.

Així, l’any 2013, les despeses en sanitat pública van ser de 61,71 milers de milions d’euros, un 3,8 % menys que l’any anterior i un 12,6 % menys que l’any 2009, mentre que les despeses públiques d’educació (sense despeses financeres), van ser de 44,76 milers de milions d’euros, un 3,2 % menys que l’any 2012 i un 15,1 % menys que l’any 2009. I tot això sense comptar els efectes de la inflació, aproximadament un 9 % entre 2009 i 2013.

De manera que les retallades reals en sanitat i educació entre els anys 2009 i 2013 ha sigut superior al 20 %.

Després es queixen de que la gent ja estigui farta de les polítiques que s’han dut a terme, tant pels socialistes com pels populars. I encara queden per publicar les dades del 2014...

Un nou equip municipal

Bé, ja tenim un nou equip a l’Ajuntament. L’alcaldessa ha entregat el bastó al nou alcalde. Un xicot de 29 anys pren el relleu a qui ha estat al front de la Casa Gran durant els darrers 24 anys.

Com Andalusia, Malgrat és un poble socialista. Des de que tenim ajuntaments democràtics, Malgrat sempre ha tingut governs socialistes. De vegades amb majoria absoluta, de vegades, no. Com a Andalusia. El resultat d’aquest llarg període de governs municipals socialistes és que Malgrat, segons l’Idescat, té un PIB (Producte Interior Brut) per habitant del 69,8 % de la mitjana catalana. Des del punt de vista econòmic hem anat endarrere durant aquest període. Com a la resta de les poblacions del Maresme, que s’han concentrat en una economia de serveis.

La primera decisió ha estat la d’estrenar una pàgina de l’Ajuntament a Facebook. Una decisió sàvia. Que per comunicar no sigui. Encara que no es tingui res a dir.

De l’acord amb J×M, aquesta organització destaca que el PSC ha acceptat els següents punts del seu programa:

§         Construcció d’una base nàutica per ordenar tots els esports nàutics.

§         Construcció d’una carpa polivalent per la pràctica d’esports i esdeveniments culturals.

§         Arranjar el tram final de la riera.

§         Proposar un pla de millora de la mobilitat.

Mirant el programa del nou alcalde, no hi trobem res per l’agricultura ni per la indústria de Malgrat, com si els únics puntals econòmics del poble que li interessen fossin el comerç i el turisme. Si no canvia, Malgrat seguirà amb una economia basada en els serveis, uns serveis estacionals, que han fet que l’economia del poble sigui la que és.

Esperem, encara que ho veig difícil, que les prioritats del nou equip de govern canviïn, tant de les que hi ha hagut els darrers anys com de les que han posat als seus programes electorals. Si des de l’Ajuntament es segueix descuidant l’agricultura i la indústria, Malgrat seguirà despenjant-se de la resta de Catalunya des del punt de vista econòmic. Una persona jove com el nou alcalde ho hauria de pensar, encara que dur-ho a terme no sigui una tasca gens senzilla.

Malgrat 1915 – L’alcalde de Malgrat porta el cordó a una processó de Calella

A la Vanguardia del 12 de juny del 1915 venia la notícia que l’alcalde de Malgrat, el senyor Joan Serra, portaria un cordó del penó principal a la processó de Calella que es celebraria el dia 16.

Una ressenya sobre Marià Cubí

El dia 4 de juny de l’any 1915, La Vanguardia comentava un treball biogràfic sobre el malgratenc Marià Cubí, que s’havia publicat a la revista Vida Catalana, publicada a La Havana.

Malgrat 1915 – Corpus

La Vanguardia del dijous 3 de juny del 1915 es parla de la festa del Corpus (un dels dijous que lluïa més que el sol, d’això ja fa anys), així com de diversos espectacles de teatre i cine. També ens informa que Mossèn Fèlix Paradeda estava ultimant el seu llibre sobre la Història de Malgrat.

Resultats de les eleccions. I ara, què?

Ja tenim els resultats de les eleccions municipals. La curiositat és que aquests resultats són gairebé calcats dels de fa quatre anys. El PSC, que ha canviat el seu cap de llista, ha tingut 6 regidors, els mateixos que tenia. L’antiga CiU n’ha conservat 5, encara que dividits entre un nou partit, resultat de l’escissió de CiU, J×M amb 3 i el que resta de CiU amb 2. ERC ha passat de 2 regidors a 3, el PP de 2 a 1, ICV-EiUA  ha perdut el que tenia i la CUP ha aparegut amb dos regidors.

Els quatre darrers anys, el PSC va governar en minoria amb el PP, una minoria que sumava 8 regidors davant dels 9 dels tres partits de l’oposició. El resultat no va ser pas massa brillant.

A partir d’ara, el PSC haurà de repetir coalició. No li val ni la CUP ni CiU ni el PP, ja que continuaria tenint una minoria. Matemàticament, li valdria una coalició amb J×M o ERC per disposar d’una majoria suficient. Difícilment podrà pactar amb ERC, que fa del independentisme un valor sine qua non. Resultat, ho hauria de fer amb J×M.

Hi ha qui diu que aquest pacte ja estava embastat abans de les eleccions. No ho sé, però si fos així, no m’estranyaria gens. No es fa una escissió d’un partit amb possibilitats de guanyar les properes eleccions a canvi de res.

Només esperar que, sigui quina sigui la composició del proper equip de govern, tingui la majoria suficient i l’encert necessaris per superar la darrera etapa viscuda a l’ajuntament, que ha sigut d’un gran immobilisme, sobretot tenint en compte les enormes necessitats generades per la crisi econòmica que hem estat patint. La prova la tenim que els comptes de l’ajuntament han tingut superàvit en moments de gran necessitat.

El tractat comercial Estats Units – Unió Europea

Ara que ja hem anat a votar, i mentre esperem els resultats, potser podríem perdre una mica de temps parlant de coses importants. Justament avui La Vanguardia parla extensament del Tractat d’Associació Transatlàntica del Comerç i de la Inversió, conegut com TTIP, i que no és ni més ni menys que un tractat comercial entre els Estats Units i la Unió Europea.

Aquest tractat s’està negociant des de fa anys (i no des del 2013 com diu La Vanguardia) d’una manera que és potser habitual, però que és molt poc democràtica, ja que no es coneixen els noms dels que formen part de les diferents comissions ni res del que s’hagi acordat fins ara. Què volen amagar a l’opinió pública?

Aquest tractat, segons els seus defensors, portarà 120.000 milions d’euros a l’economia europea els propers 10 anys, un 0,5 % del PIB europeu. Els que hi estan en contra estimen que es perdran a Europa 600.000 llocs de treball.

Un tema fonamental del tractat és la creació d’un arbitratge per resoldre els conflictes entre les empreses i els estats. Un arbitratge privat. Així, si una empresa pensa que una nova llei d’un estat la perjudica, en comptes d’anar als tribunals de justícia, anirà a un arbitratge... privat! És el que volen les empreses des de fa anys, acabar amb la democràcia, que de vegades té el mal gust d’imposar condicions sanitàries o mediambientals que disminueixen els beneficis de les transnacionals. Com si a Europa i als EEUU no hi hagués una justícia independent.

Un altre tema important és que, amb aquest tractat, un producte homologat per una de les parts no podrà ser prohibit per la seva venda a l’altre part. Així, mentre a Europa hi ha més de mil substàncies químiques prohibides, als EEUU només n’hi ha tres, als EEUU està permès alimentar el bestiar amb hormones i netejar els pollastres amb clor, mentre que a Europa, no. Als EEUU el consum de transgènics està permès, mentre que a molts estats de la UE, no.

En resum, un tractat que s’està negociant d’espatlles a la gent i als seus representants, que està pensat única i exclusivament per afavorir els beneficis de les empreses transnacionals i per disminuir la qualitat de la democràcia. Esperem que el Parlament Europeu el pugui frenar, però res és més complicat ja que, com sempre, el Partit Popular Europeu hi està a favor i té una majoria relativa al Parlament Europeu, mentre que els socialistes, com sempre, estan dividits sobre el tema.

Llegint el llibre Els Usurpadors, de Susan George, que tracta sobre aquest tractat, i que té com a subtítol, Com les Empreses Transnacionals prenen el Poder, un es queda gelat de veure com les transnacionals no s’aturen davant cap obstacle per aconseguir augmentar els seus beneficis. Al principi del llibre hi ha una frase que resumeix el que està passant actualment al món: “El govern en el sentit que l’entenem habitualment, que està dirigit per responsables clarament identificats i elegits democràticament, es troba avui dia debilitat, i de vegades suplantat, per uns criptogoverns als que la classe política ha fet concessions deliberades, forçades o, senzillament, sense reflexionar. En conseqüència, moltes decisions que afecten la nostra vida de cada dia s’han delegat a aquests gegants industrials”

Ara podem discutir qui haurà guanyat les eleccions, però serà igual, perquè els que hagin guanyat les eleccions manaran més aviat poc.

A tota Europa hi ha manifestacions contra el TTIP, menys aquí, on ens tenen adormits amb el futbol. I després volen que siguem optimistes sobre el futur del país.

Malgrat 1915 – detenció d’un jove

La Vanguardia del divendres 21 de maig de 1915 publicava la detenció, per la guàrdia civil de Malgrat, d’un jove reclamat pel jutge militar.

Llegint programes electorals

El jubilat té temps de sobra per anar llegint els programes electorals dels diferents partits que volen regir l’ajuntament. Però quan un partit publica el seu programa, que té més de 60 pàgines, el dia 19 a les 6 de la tarda, per unes eleccions el dia 25, val a dir que posa alguna dificultat al possible lector. És el cas de la CUP, que ha presentat un programa molt complert, molt llarg, i que si s’hagués presentat fa quinze dies hauria estat més assequible.

El tal programa té cinc punts, dels que destaco algunes de les accions que m’han interessat:

Dignifiquem la política: passar les regidories de 26 a 10, crear a cada barri una Oficina d’Atenció Municipal, creació d’un Consell de Poble, crear la figura del Síndic municipal, implantar la democràcia directa amb diferents tipus d’iniciativa popular.

Transformem el capital: municipalitzar els serveis mínims (recollida de residus, neteja viària, subministrament d’aigua), fer un pressupost municipal participatiu, un nou model de turisme sostenible i diversificat, revertir la situació del comerç facilitant un comerç de proximitat, incentivar l’establiment d’indústries mediambientals d’energies renovables, tendir a la declaració d’horta lliure de transgènics.

Valorem el que som: generar cultura i producció cultural, fer un Pla Educatiu d’Entorn, revisió de la concessió de l’Escola Bressol actual i desenvolupar un estudi sobre la necessitat de noves places públiques i municipals d’escola bressol i de l’ampliació d’horaris.

Salvaguardem el medi: el model general vigent en les últimes dècades ha estat bàsicament un model de transformació territorial dirigit al creixement de l’àrea urbana i de la població. En el cas del nostre municipi, el creixement de la població no ha anat acompanyat de la necessària cohesió social. Lluitar contra l’especulació i gestionar l’abandonament immobiliari, lluitar contra els desnonaments per execució hipotecària, habilitar un espai civil i laic per a cerimònies d’enterraments, habilitar grans zones d’aparcament gratuït i sense limitació horària a la perifèria del municipi i que en aquests aparcaments hi hagi serveis de transport públic d’accés al municipi

Respectem la diferència: reconeixem i respectem els valors de la infància, de la joventut i de la vellesa.

Val la pena llegir el programa complet, encara que en molts punts sigui una mica utòpic. Però és, probablement, el camí que s’haurà de seguir en el futur.

Per cert, aplaudir la crítica que fa la CUP al mega projecte comercial que l’alcalde socialista de Pineda promou al poble veí i que, de fer-se, seria una garrotada més al comerç de proximitat, no només de Pineda, sinó de Malgrat, Calella, etc.

El programa del PP és molt més senzill de llegir: una fulla amb 10 propostes que podem veure a la figura i que no cal resumir.

El regidor dinàmic que es presenta pel PSC té un programa dividit en dues parts: feina feta i propostes. El seu títol és: 100 propostes per a seguir millorant el dia a dia dels malgratencs i malgratenques.

Les propostes són una llista de coses que es volen fer, sense cap explicació del projecte de poble que té el candidat al cap. Encara que podem intuir que té el mateix projecte de poble que la seva mentora, l’actual alcaldessa. Resumeixo les propostes que m’han interessat més:

Ocupació: ajuts per reorientar professionals majors de 45 anys.

Serveis Socials: continuació del Servei d’Atenció Domiciliària i la teleassistència per a les persones grans, ajuts en el pagament de deutes bàsics de la llar i despeses del dia a dia de persones amb dificultats econòmiques.

Turisme i comerç: instal·lació d’una nova oficina de turisme.

Urbanisme: obertura de l’avinguda Barcelona, aprovar i executar el projecte de l’avinguda Pomereda, executar el projecte de la desembocadura de la riera, desenvolupament del projecte de l’avinguda dels Pins, connexió de l’avinguda Mediterrània amb el carrer Sant Elm per descongestionar el trànsit dels carrers Indústria i Llibertat, negociacions per desenvolupar la Ciutat Sanitària, urbanització de la plaça Joaquim Ruyra i dels carrers Llibertat i Sant Elm, creació d’un espai cobert al Parc Francesc Macià per celebrar-hi actes festius i culturals, urbanització tram riera Can Feliciano.

Habitatge: rehabilitació dels habitatges de persones grans per adaptar banys i cuines.

Educació: facilitació als joves malgratencs l’accés a estudis superiors i d’idiomes mitjançant beques.

Cultura: millores en les convocatòries de les beques d’investigació Vila de Malgrat.

Seguretat i policia: millora de la seguretat de l’avinguda Costa Brava, revisió per millorar el Pla de Mobilitat.

Joventut: promoció dels grups de música locals.

Esports: creació d’una pista polivalent a disposició de les entitats esportives per dur a terme espectacles esportius.

Sanitat: seguir ampliant la instal·lació de desfibril·ladors en el municipi.

Medi Ambient: creació d’un Centre d’Interpretació i museització de l’espai de les mines de Can Palomeres, creació d’horts ocupacionals per a persones aturades de llarga durada majors de 55 anys.

Programa CUP

Programa PSC

Les eleccions municipals

Només dos partits havien presentat les seves propostes fins ara, CiU i J×M. Doncs bé, ja són tres.

Al·leluia! Per fi, ERC, a la seva pàgina web, hi ha posat el programa electoral (mentre que els de Pineda encara hi tenen el del 2011, sempre hi ha algú pitjor). Potser una mica tard, però val més tard que mai. Un programa de 38 pàgines, on, com a tots els programes, hi ha molta palla. Destaco:

-       Pressupostos participatius

-       Creació de 5 consells municipals: ensenyament, cultura, serveis socials, esport i econòmic

-       Revisió a la baixa dels salaris de l’equip de govern

-       Urbanisme: fer un catàleg del patrimoni, tenir els carrers nets i ben conservats, potenciar el Pla de Grau.

-       Habitatge: establir acords amb els bancs propietaris de pisos buits per llogar-los

-       Mobilitat: el tricu tricu passarà pels carrers del Carme i de Mar, els aparcaments Plaça de Catalunya i can Rierola gratuïts pels cotxes que paguen l’impost municipal a Malgrat

-       Comerç: cobertura de les peixateries velles, traslladar el mercat de roba al centre, creació d’un mercat el dissabte al matí

-       Promoció econòmica: promocionar la instal·lació de xarxa de fibra òptica

-       Salut: millora dels accessos al CAP, crear un espai a la caserna o als bombers perquè l’ambulància estigui més pròxima a les necessitats

-       Social: creació d’un fons per a la garantia dels drets bàsics

No he vist cap proposta d’inversions.

M’ha fet gràcia l’ús de la paraula stakeholder parlant de grups d’interès, i de la paraula holístic parlant d’educació. Menys mal que existeixen els diccionaris...

Els de les CUP presenten avui les seves 200 propostes. A veure si les publiquen d’una vegada.

Pel que fa al PP, res de res. Serà que l’únic punt del seu programa electoral és el de sempre, tenir un càrrec de confiança?

ICV EUiA de Malgrat té la seva pàgina web encallada a l’any 2011. On presenten les seves propostes?

Paisanatge

Ahir es va produir un accident mortal a l’estació d’Arenys. Una persona que passava per un “forat” que hi ha a la tanca per accedir a les andanes sense haver de tenir un bitllet, amb la mala fortuna de que passava un tren, sense que se’n donés compte.

Entre el que passa a molts llocs de l’Europa del nord, on la gent, si té el semàfor vermell, no creua el carrer encara que no es vegi cap cotxe ni una hora lluny, i el que passa a aquest país, on la gent fa forats a les tanques per no haver de pagar el bitllet del tren, em sembla que hi ha d’haver un terme mitjà.

Cada vegada que passa un accident d’aquest tipus, penso que aquest és un país per civilitzar. Ni el paisanatge està educat, ni les autoritats fan la seva feina. No es pot permetre que la gent faci forats a les tanques i que aquí no passi res. Es un problema d’educació.

Amb un personal sense educació no anirem enlloc. I, efectivament, no anem enlloc. Aquests comportaments demostren que Àfrica comença als Pirineus.

A qui no votaria el proper 24

Avui comença la campanya electoral per les eleccions municipals. El ciutadà ja hauria de saber què proposen els candidats. Però, és així a Malgrat?

Ja hem vist que CiU i JxM han dit, amb una certa claredat, què proposen. No ho repetirem. En canvi, ERC continua posant a la seva pàgina web el programa per les eleccions de 2011 i del PP no he sabut trobar cap proposta. Pel que fa al PSC, el seu candidat no ha publicat enlloc el seu projecte, i això que he mirat el seu blog, la seva pàgina a Facebook i les pagines web tant del PSC de Malgrat com el de les joventuts socialistes.

La CUP de Malgrat va escriure el passat 12 d'abril el següent:

"Ahir al matí es va presentar el Programa de Transformació Municipal de la CUP Malgrat a les Peixateries Velles. Un programa elaborat a partir de les aportacions dels veïns i les veïnes de Malgrat, les propostes de les entitats i les idees sorgides en les assemblees. Un programa que es defensarà des de l'Ajuntament i des del carrer i que està organitzat en 5 eixos transversals que connecten prop de 200 propostes concretes.

Eix 1. Dignifiquem la política: per un govern municipal ètic, inclusiu i democràticament directe.

Eix 2. Dignifiquem l'economia: per una economia al servei de les persones.

Eix 3. Dignifiquem el que som: educació, cultura i esport per al desenvolupament individual i social.

Eix 4. Dignifiquem el medi: defensem la natura per protegir la vida.

Eix 5. Dignifiquem la diferència: apostem per l'autonomia i avancem en oportunitats.

En breu publicarem tot el programa perquè el pugueu consultar llegir i continuar fent aportacions perquè no hi ha res acabat, tot just acabem de començar. A Malgrat entre tot@s també capgirem la història".

Era un bon començament, però al dia d'avui, gairebé un mes més tard, no tenim cap notícia de les 200 propostes concretes que aquesta bona gent havien de presentar "en breu". Potser el seu temps no és el nostre. Tenim, això si, un cartell preciós.

Un es pregunta si PSC, ERC, PP i CUP tenen alguna idea per Malgrat, i es respon que, si la tenen, la tenen molt amagada. Un ja sap, a hores d'ara, a qui no votaria.

Sorra pel Cap de Tordera

La darrera notícia sobre l’estat de la sorra del cap de Tordera, que posa en perill els càmpings de la zona, és que el ministeri ha decidit de fer una aportació de 112.000 metres cúbics de sorra procedents d’un dragat que es farà davant del port d’Arenys. Aquesta aportació de sorra, que no duraria massa temps, ta que no seria estable, s’intentarà reforçar amb la construcció de sis espigons “tous” i submergits, formats per tubs de geotèxtil plens de sorra, d’una llargada d’uns vint metres. El cost total de l’operació s’estima en 1.150.000 euros.

Aquesta aportació de sorra es farà sobre una llargada de platja d’uns 800 metres.

Aquesta és una notícia excel·lent. Però és difícil de dir si la solució proposada serà o no duradora. El que és clar és que una aportació senzilla de sorra no serviria. La construcció d’espigons per tractar de fixar la sorra és, en principi, una bona idea.

Però en el tema dels moviments de sorra de les costes els coneixements dels millors especialistes són escassos. No ens queda més remei que esperar i veure què passa. Això sí, si aquesta solució, amb el pas del temps, no és suficient, el millor que es pot fer és desmuntar les instal·lacions amenaçades pel mar i deixar que la naturalesa faci el que hagi de fer. Més d’un milió d’euros són molts euros per anar repetint experiments.

Una bona definició de la competitivitat

Ja és casualitat que avui, primer de maig, hagi llegit aquesta definició de competitivitat al llibre “Com parlar del diner”, de l’anglès John Lanchester.

“Competitivitat: un concepte generalment lligat a la productivitat. Com més treball, i com més gran sigui el valor del treball que es faci en una hora, la corresponent persona, empresa o bé tota l'economia serà més productiva i, per tant, més competitiva.

Els països també poden augmentar la seva competitivitat fent que els seus ciutadans treballin més per menys diners; Alemanya ho va fer als primers anys del segle XXI, quan va passar de ser "l'home malalt d'Europa" a ser el seu pulmó econòmic en menys d'una dècada.

Als polítics els agrada parlar de competitivitat perquè sona menys dolorós que si diguessin "fer més feina per menys diners i amb menys drets laborals”, tot i que en la pràctica és el que tendeix a significar.”

Eleccions municipals. Quin Malgrat per demà?

Serà perquè un s’està fent gran o perquè ha tingut de viure a diferents països, però el fet és que fa temps no crec en la Política, així, en majúscules. Només hem de veure què passa amb el “procés” per veure que no tenim polítics a l’alçada dels reptes que ens plantegem. I el mateix passa, a un nivell més senzill, amb les eleccions municipals que tenim d’aquí a tres setmanes i mitja. Què ens proposen els candidats? Què esperem nosaltres que facin?

No tinc cap interès per saber si el meu alcalde és o no separatista, ni si està a favor o en contra de modificar la llei de l’avortament. El que m’interessa de l’alcalde del meu poble és que sàpiga resoldre els problemes que plantegen la recollida de les escombraries, que tingui els carrers nets, que impulsi un urbanisme que permeti als que hi viuen tenir una vida el menys desagradable possible. Es a dir, coses que ens interessen de primera mà.

Ja fa temps que penso que quan en un ajuntament l’oposició presenta una majoria de mocions que no tenen res a veure amb la gestió del poble no és mes que una constatació de que el que vulgarment s’anomena com les coses de menjar té un interès molt relatiu pels promotors d’aquestes mocions. I això és el que ha passat a Malgrat des de fa anys.

Per això fa falta que els candidats ens expliquin la seva idea del poble, que ens expliquin quines són les actuacions que volen fer per millorar-lo. Per posar un exemple, l’actual alcaldessa va dir, ja fa uns quants anys, que el seu model per Malgrat era un poble de 25.000 habitants. I val a dir que ha sigut coherent, ja que ha impulsat un urbanisme desbocat i poc agradable, i que de no haver estat per la crisi, probablement hauria arribat a assolir el seu objectiu. Alguns pensem que s’ha carregat Malgrat, però això és el de menys pel nostre raonament: l’alcaldessa tenia un model de poble, el va manifestar i l’ha tirat endavant. Potser ha fallat quan ha definit l’economia del poble que volia promocionar des de l’ajuntament, que ha basat en la construcció i el turisme, el que ha portat Malgrat a tenir un atur més important que el de la mitjana de Catalunya (per cert, com a molts llocs del Maresme)

Cap dels candidats ens ha definit el model de poble que ens proposa: ERC, per ara, només parla d’un ajuntament partidari del independentisme (i a la seva pàgina web ens presenta el programa electoral... del 2011), el PP no diu res (vaig escoltar el discurs de la candidata del diumenge passat i em va recordar la cançó d’en Brel, “rien de rien”) i les CUP ens confessen que no havien assistit mai a cap ple municipal (demostra que són gent que ha tingut molta vocació municipal...). I el candidat del PSOE què ens proposa, les mateixes idees de la seva mentora o té quelcom de nou al cap? Chi lo sà?

Ni CiU ni J×M ens diuen amb detall quin model de poble ens proposen, però almenys ens diuen les inversions que faran si resulten elegits i quin seria el tipus d’economia que promocionarien des de l’ajuntament. Els altres, a tres setmanes i mitja de les eleccions, ni això.

Això sí, tots ens proposen diàleg, transparència, proximitat, compromís, com en aquest cartell de J×M. A la meva modesta manera de veure, parole, parole...

De vagades penso si no seria millor tenir, en comptes d’un alcalde, el que els americans anomenen un City Manager. Una persona preparada que sàpiga resoldre els problemes de la ciutat, i no un polític que, en molts casos, no ha fet mai res a la seva vida privada o professional. Però “a Espanya (i a Catalunya) som així, senyora”, que deia el clàssic, enraonar molt i concretar poc.

Galícia paga, Catalunya demana

Corria el mes d’agost de l’any 2012, dos mesos abans de les eleccions gallegues, quan el senyor Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia, va dir aquesta frase: “Avui, Galícia paga i Catalunya demana”. Es sobreentenia que el que demanava Catalunya eren quartos al govern central, ja que el finançament que la Generalitat podia obtenir d’altres fonts era massa car.

El senyor Núñez Feijóo, dient això, es va quedar tan ample.

La setmana passada, un estudi dels professors d’economia gallecs Xaquín Fernández Leiceaga i Santiago Lago, que es va llegir davant d’una reunió important d’empresaris gallecs, a la conferència titulada "La discusión autonómica: riesgos y oportunidades para Galicia" que va tenir lloc a l'illa d'A Toxa (Pontevedra), va concloure qu'una Catalunya independent representaria una disminució dels ingressos de la Xunta de Galícia entre 800 i 1.100 milions d’euros.

El càlcul és senzill, Catalunya té un dèficit fiscal entre 11.000 i 15.000 milions d’euros, segons les diferents fonts. És a dir, Catalunya és solidària amb la resta d’Espanya entre 11.000 i 15.000 milions d’euros. Galícia rep un 7,5 % d’aquesta solidaritat. Multipliquem i trobarem les xifres indicades més amunt.

Tenint en compte que el pressupost de la Xunta és d'uns 10.000 milions d’euros, si Catalunya s’independitzés, La Xunta de Galícia, que, segons el seu president, tant bé gestiona les seves despeses, tindria un dèficit suplementari del 8 al 11 %. Els seus comptes serien molt més ruïnosos que els que té ara mateix la Generalitat.

El senyor Núñez Feijóo és de lletres. Però ser de lletres no vol dir que no s’hagi de saber sumar, restar, multiplicar i dividir. El que passa és que el president de la Xunta de Galícia és del Partit Popular, i als del Partit Popular les xifres no els interessen massa, sobretot si amaguen realitats que no els agraden.

Ara podem comprendre perquè Espanya és contrària a la independència de Catalunya: és tot una qüestió de quartos.

Les propostes electorals de CiU

Vam comentar l’altre dia les propostes que feia la candidatura Junts per Malgrat. Per ara les altres candidatures no tenen massa pressa per comunicar als votants les seves propostes, si és que en tenen alguna. Els que sí que ho han fet són els de CiU.

Començarem per les propostes d’inversió. Són gairebé les mateixes que les de J × M: nou Passeig Marítim, desblocatge de l'Avinguda Barcelona o resoldre la sortida de la riera al mar. A aquestes propostes d’inversió s’hi afegeix la idea de la recuperació de l'antic Liceo com a nou local polivalent per a ús de teatre, cinema, sala de ball, etc.

Sobre aquestes inversions direm el que ja vam comentar sobre les propostes de J × M: per la propera legislatura probablement quedaran per inversions uns 14 milions d’euros (no repetim aquí el càlcul), i les inversions proposades, segons les estimacions que es coneixen, són d’uns 12 milions, als que, en el cas de CiU, s’hi ha d’afegir el cost de la recuperació del Liceu.

Sense endeutar-se serà complicat que es facin aquestes inversions, ja que és de creure que no es desatendran les altres necessitats del poble.

CiU també proposa recuperar una mobilitat i circulació lògica als carrers de Malgrat. Una mica més de concreció seria benvinguda.

Així com J × M posava com a prioritat el desenvolupament del turisme i el comerç, CiU va una mica més lluny i veu la necessitat d'encarar la dinamització del Polígon Industrial per crear un veritable Parc d'Activitats que promogui i fomenti la instal·lació de noves empreses. La idea és bona, ja que si aquesta crisi ens ha ensenyat alguna cosa, és que basar l’economia d’un poble només en el turisme i el comerç fa que si les coses van malament els seus efectes siguin devastadors, com ha passat a bona part del Maresme i, per tant, també a Malgrat. Les ciutats i els pobles que varen apostar per una economia diversificada van incrementar menys l’atur i van tenir una ocupació de més qualitat. No és fàcil de fer ni ràpid d’obtenir resultats, però aquesta aposta de CiU sembla molt positiva i, si es duu a terme, potser podrà compensar aquests darrers vint anys perduts per Malgrat.

Malgrat 1915 – Consell de guerra

La Vanguardia del divendres 9 d’abril de l’any 1915 publicava la celebració d’un consell de guerra contra dues persones que, suposadament, havien agredit uns carrabiners a una riera de Malgrat.

Malgrat 1915 – Conferència

La Vanguardia del dimecres 31 de març del 1915 publicava una crònica de Malgrat en la que el tema principal era una conferència feta a la Barretina pel senyor Ignasi Viladevall sobre la previsió del temps. També es parla d’un esplèndid dosser que un devot va regalar per la imatge del Sant Crist i de les pel·lícules projectades als cines de Malgrat.

Malgrat 1915 – La via Decauville

Per aprofitar el mineral de la mina de Celrà, la companyia propietària de les Mines de Ferro de Malgrat va decidir traslladar el mineral per tren de Celrà a Malgrat i barrejar-lo amb el mineral de les mines de Can Palomeres. Per això es va construir una via per vagonetes tirades per tracció animal des de l’estació fins al carregador de la mina. Aquesta via passava al costat de la riera, travessava la carretera general fins el carregador.

El senyor Fèlix Cardona va denunciar el director de les mines ja que el traçat d’aquesta via el perjudicava.

La Vanguardia del 30 de març del 1915 publicava una discussió sobre aquest tema a la comissió de foment de la Diputació provincial.

Decauville va ser un fabricant francès d'equip ferroviari, locomotores, vagonetes, trens industrials i de via estreta àmpliament utilitzats a tot el món a finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX.

A Malgrat hi va haver una altre via Decauville, construïda més tard, que anava de l’estació a les drassanes. Les restes encara eren visibles no fa pas massa temps els pins.

La misèria de l'Alta Velocitat Espanyola

S’ha comentat molt aquests darrers dies un estudi sobre la rendibilitat de la Alta Velocitat Espanyola que s’acaba de publicar. Els resultats no haurien de sorprendre a ningú: la Alta Velocitat Espanyola, aquell somni d’un visionari de poca volada que es diu José Maria Aznar, és una ruïna econòmica.

Per dissimular aquest fracàs, ni Renfe, ni Adif, ni el ministeri donen cap facilitat per poder veure clarament la comptabilitat de la Alta Velocitat. Ni costos, ni ingressos, ni quantitat de passatgers, res de res. Tot ho engloben sota les “grandes líneas”.

Aquest estudi que s’acaba de publicar fa, doncs, suposicions. Però fa unes suposicions molt favorables a la Alta Velocitat: preveu un augment de la quantitat de passatgers del 2 % anual durant cinquanta anys, augment molt optimista.

Malgrat això, durant cinquanta anys, el saldo entre ingressos i despeses no arriba, ni de lluny, a compensar la inversió efectuada: al tram Madrid – Barcelona es recuperarà un 46 % de la inversió, als trams Madrid – Andalusia i Madrid – Llevant, només es recuperarà un 10/11% de la inversió. El tram Madrid – Nord tindrà pèrdues d’explotació.

Aquest estudi es basa sobre les línies de la Alta Velocitat que funcionen actualment.

Si fem la comptabilitat social, tenint en compte la valoració del temps estalviat i el que s’estalvia sobre altres mitjans de locomoció, el resultat no és tampoc pas massa brillant. Tampoc així, al cap de cinquanta anys, es recupera la inversió efectuada.

El pitjor de tot això és que no s’ha publicat cap estudi econòmic ni social de cap d’aquestes línees, estudis que s’haurien d’haver fet abans d’endegar-ne la construcció. Això demostra la manera com els polítics, tant del PP com de PSOE, respecten els diners públics.

I, com diu en Germà Bel a La Vanguardia d’avui, “el millor està per arribar”, ja que les línies que s’estan construint tenen encara menys rendibilitat que les que ja funcionen.

Malgrat això, es segueix llençant diners per continuar fent noves línies, mentre es retallen les partides de sanitat, d’educació i de recerca. Deu ser això el que el PP entén com "sentit comú" o com "el queDéu mana". Lamentable.

(les xifres són en milions d'euros)

Afegit el 31 de març: El secretari general d’infraestructures del Ministeri de Foment, Manuel Niño, ha defensat ahir dia 30 que les obres del AVE “no busquen una rendibilitat econòmica”, sinó que sigui “social” a través de la cohesió entre territoris.

Amb gestors així anem de cap a la ruïna del país.

Malgrat 1915 – notícies diverses

Un nou secretari de l’ajuntament, la mort d’una bona senyora, el septenari de la Verge dels Dolors, pel·lícules i una sarsuela i l’anunci de dues noves fàbriques a Malgrat era la ressenya que sobre el nostre poble publicava La Vanguardia el divendres 26 de març de l’any 1915.

Tres frases per a un any electoral

Ja estem de ple en any electoral. S'han celebrat les eleccions a Andalusia, on el PP ha patit un daltabaix i on ha guanyat un personatge com Susanna Díaz, de la que no se sap que hagi treballat mai fora de la política i que va trigar, diuen, deu anys a acabar la carrera de dret. I ha guanyat sense defensar cap programa concret, només amb el seu carisma personal. De manera que podem pensar que continuarà les mateixes polítiques que els seus antecessors en el càrrec i que han portat a Andalusia a tenir una taxa d'atur del 36%. Si els andalusos estan contents amb aquest trist rècord, ja s'ho faran.

La notícia ha estat la desfeta del Partit Popular, daltabaix que s'ha produït malgrat els indicis de recuperació econòmica que el govern diu que veu. La pregunta que ens podem fer és per què els ciutadans andalusos han mostrat tanta desafecció per un govern que, segons diu, ens està traient de la crisi. Probablement perquè ni els andalusos ni els altres ciutadans d'aquest país veuen aquesta sortida per enlloc.

Els ciutadans han vist que cap govern europeu parla tant dels aturats i cap govern fa tan poc per ells com l'executiu de Mariano Rajoy. Per posar algun exemple, en els pressupostos de 2012, el govern va retallar un 5% les prestacions d'atur i ni menys que un 21% el pressupost per a polítiques actives d'ocupació. En 2013, la retallada de les polítiques actives d'ocupació es va disparar fins als 1.600 milions, un 34%.

S'han destruït tres milions de llocs de treball a Espanya, i el president del govern ens promet crear-ne altres tants en els propers anys. Però el ciutadà veu que la nova legislació laboral afavoreix un treball barat i de baixa qualificació, a mesura del que la majoria dels empresaris prefereixen: acomiadar els seus treballadors més que conservar-los, reemplaçar-los més que formar-los. I mentre això no canviï, en situacions de bonança tindrem una taxa d'atur per sobre de la mitjana europea, i en recessió, l'ajust es farà per mitjà d'acomiadaments massius. El resultat a mitjà termini serà un mercat laboral amb més feina, però de baixa qualitat. El que implicarà una rebaixa molt substancial de la seva capacitat per contribuir al finançament del sistema del benestar.

El ciutadà s'adona que el model de gestió empresarial dominant a Espanya continua sent el mateix de sempre: en èpoques d'expansió, l'empresa espanyola contracta mà d'obra barata a través de contractes temporals sense millorar ni la seva productivitat ni la seva competitivitat, i en èpoques de recessió, la seva resposta preferida davant les dificultats consisteix a recórrer a l'acomiadament massiu, aprofitant la crisi per esprémer al màxim als empleats que no envia al carrer. Això explica la sorprenent capacitat d'Espanya per crear i destruir ocupació més ràpid que qualsevol altre país europeu. I el ciutadà creu constatar que les reformes que ha dut a terme el govern afavoreixen aquest model empresarial.

El ciutadà veu com els polítics de dretes segueixen afirmant que la crisi ha estat causada pel seu comportament malbaratador durant l'època del boom i segueixen negant que aquesta crisi tingui a veure amb l'orgia de crèdit dels bancs. La crisi, segons aquests polítics, és culpa del ciutadà, no dels bancs.

El ciutadà veu com se li ha anat retallant el magre estat del benestar de què gaudia, ja que l'objectiu principal de Mariano Rajoy, segons va declarar en el seu discurs d'investidura, era el de reduir el dèficit públic. Per a això calia retallar i retallar. Per augmentar els ingressos es van augmentar els impostos de l'IRPF i de l'IVA, que afecten preferentment a assalariats i jubilats, però que afecten molt menys als que es beneficien de l'economia especulativa.

El ciutadà sap que l'economia oficial s'ha multiplicat per dos en els últims vint anys, però l'economia submergida s'ha multiplicat per quatre. Segons l'associació professional d'Inspectors d'Hisenda, l'any 2007 el Banc d'Espanya va publicar que els beneficis de les grans empreses espanyoles van créixer un 14,9%, però l’any següent, quan aquests beneficis havien de tributar, la recaptació via impost de societats queia un 18%. És a dir, el frau conforma un element estructural de la nostra economia, i des del govern del Partit Popular no hi ha senyals que es vulgui acabar amb aquestes pràctiques defraudadores.

El ciutadà podria resumir el que s'ha dit en tres frases:

1 - No és que gastem més del que ens podem permetre, és que ingressem menys del que podem.

2 - El futur no resideix en un mercat laboral amb més feina, però de baixa qualitat.

3 - El creixement econòmic ha d'estar al servei del benestar, no el benestar al servei del creixement econòmic.

Primer el Partit Socialista des de maig de l'any 2010, i després el Partit Popular des de fa gairebé tres anys i mig, han actuat exactament a l'inrevés del que diuen aquestes tres frases. En fer-ho així, polítics i partits s'han buscat la seva pròpia ruïna.

Es viable el que prometen els candidats?

Es interessant saber què prometen els candidats a regir el poble, a part de prometre transparència, honradesa i participació, que són coses importants, però intangibles i gratuïtes.

Hi ha les despeses corrents, sobre les que poques coses podran fer els candidats. Queden les inversions, que haurien de ser les millores pel poble que cadascun ens proposarà. Però, quants quartos hi ha disponibles per inversions a l’ajuntament de Malgrat?

Si agafem els comptes dels darrers quatre anys, veiem que entre els ingressos corrents i les despeses corrents, en mitjana, hi ha una diferència d’uns 3 milions d’euros. Aquesta és la quantitat anual que es pot dedicar a inversions sense augmentar el deute.

Em direu que hauríem de comptar les ajudes de les altres administracions per inversions municipals. Lamentablement, em fa l’efecte que ni el govern central ni el de la Generalitat podran destinar massa calés per inversions a Malgrat, ja que no tenen ni un duro. Queda la Diputació, que té, entre altres, aquesta missió d’ajudar els ajuntaments. Si fem la mitjana dels darrers tres anys, la mitjana de les transferències de capital de les diferents administracions cap a l’ajuntament de Malgrat han sigut de mig milió d’euros anuals.

Per tant, podem pensar que per la propera legislatura hi haurà uns 3 milions per any de superàvit corrent i mig milió més de transferències de capital d’altres administracions, és a dir, un total de 3, 5 x 4 = 14 milions d’euros per inversions.

La única que ha anunciat projectes concrets ha sigut la Carme Ponsa. Ha anunciat la remodelació del passeig, que costa, segons el projecte actual, 8 milions, però abans s’hauria d’obrir l’avinguda de Barcelona, que costa 2 milions més. També proposa la candidata arreglar la zona final de la riera, que, segons el projecte existent, costa 2 milions. I no sabem quan podria costar la construcció de la base nàutica municipal que proposa. Total, doncs, 12 milions. Quedarien 500.000 euros anuals per tota la resta d’inversions al poble, el que sembla molt poc. Podem pensar doncs, a no ser que la candidata concreti més el finançament dels seus projectes, que el seu programa no és viable sense un endeutament important.

Quan els coneixerem, intentarem anar quantificant les promeses dels altres candidats.

Eleccions municipals a la vista

D’aquí a dos mesos estarem en plena campanya per les eleccions municipals. A Malgrat la principal novetat és que la titular de l’alcaldia aquests darrers vint-i-quatre anys no es torna a presentar. Comencem a veure moviments per anar-se posicionant: el grup CiU s’ha trencat, i n’ha sortit una nova candidatura, la de Junts par Malgrat, ERC ha canviat de candidat, el PSC ha elegit el seu.

Anirem seguint el que els diferents candidats ens explicaran, quines són les seves propostes, quina és la seva visió del futur de Malgrat i del que farien a l’Ajuntament en cas de sortir elegits.

Encara és aviat per treure conclusions, però començarem per dos candidats que s’estrenen, en Ramir Roger, candidat a l’alcaldia per ERC i la Carme Ponsa, candidata a l’alcaldia per Junts per Malgrat.

Diu en Roger Ramir al darrer número de la revista d’ERC de Malgrat, La Teva Veu:

“Des del govern crearem un Consell Econòmic i per a l’Ocupació format pels grups polítics i agents socials i econòmics del poble. Aquest Consell haurà de consensuar un “Pacte per la Reactivació Econòmica i la Creació d’Ocupació a Malgrat”. També treballarem perquè els ciutadans puguin decidir directament on volen que es destini una part del pressupost de l’Ajuntament, mitjançant un projecte de pressupostos participatius.

I prioritzarem el treball amb les entitats socials i els recursos que siguin necessaris per tirar endavant un pla per ajudar a aquells famílies del nostre poble que ho estan passant més malament.”

Està bé això de crear un Consell, però, quines són les propostes que el candidat Ramir hi presentarà? Quins són els problemes de Malgrat, al seu parer, i quines solucions proposa? Per ara, res de concret. Pel que fa a l’ajuda a les famílies que ho estan passant més malament, s’ha quantificat el número de famílies, el seu cost, quins poden ser els criteris per destriar-les?

Diu la Carme Ponsa al seu blog, per cert, molt ben presentat, felicitats:

“Som un municipi bàsicament turístic, un municipi amb la marca de destinació de Turisme Familiar i on gran part dels malgratencs i malgratenques viuen directa o indirectament d’aquest sector.

És per això que un dels meus punts del programa electoral proposa : la renovació del Passeig Marítim, l’arranjament del tram final de la riera i la construcció d’una base nàutica municipal que englobi diferents esports nàutics.”

Té raó la candidata Ponsa en dir que Malgrat és un municipi turístic, però el turisme tot sol no resoldrà el problema de l’ocupació. Tinguem en compte que, per més esforços que es facin, a Malgrat el turisme no generarà ocupació durant, al menys, sis mesos. Pensa la candidata intentar, des de l’Ajuntament, impulsar altres sectors econòmics, com pot ser la indústria? Ha estudiat la candidata el cost dels diferents projectes que proposa i el seu finançament?

Esperem dels diferents candidats un programa cada vegada més complet i afinat, que inclogui els diferents aspectes del poble, tant des del punt de vista urbanístic com econòmic i social. Quines serien les inversions que proposarien si arribessin a governar, com s’ho farien per aconseguir que Malgrat tingués més moviment, què pensen d’un centre únicament per vianants, ha influït aquesta decisió en el tancament del comerç, etc.?

Lo dit, anirem seguint les propostes dels diferents candidats i les anirem comentant. 

Extensió del gel marí antàrtic

Després de batre el rècord d'extensió màxima del gel marí antàrtic el passat mes de setembre, l'extensió mínima s'ha produït el 18 de febrer passat, en què el gel marí antàrtic va tenir una extensió de 3,53 de km², segons dades de la Universitat de Colorado.

Aquest valor de l'extensió mínima del gel marí antàrtic és la quarta més elevada de la sèrie històrica, i és uns 0,8 milions de km² més gran que la mitjana de la dècada dels 80, en què va ser de 2,72 milions de km² .

Contràriament al gel àrtic, l'antàrtic augmenta la seva extensió malgrat l’augment general de temperatures.

Dades

Malgrat 1915 – Mort d’un canonge

Podem llegir a La Vanguardia del divendres 13 de març de 1915 la notícia de que el canonge de la Catedral de Girona en Ricard Daniel, que es trobava malalt a Malgrat, hi va morir i hi va ser enterrat.

El debat sobre l’estat de la nació: l’energia

En aquests dies s'ha celebrat el debat sobre l'estat de la nació en què la gran absent ha estat l'energia, és a dir, què s'ha fet durant aquests més de tres anys i com recorrem la ruta traçada, com hem aconseguit del que ens vam proposar com a país i com hem aconseguit del que ens vam comprometre amb Europa.

A ningú se'ns escapa la importància que per a Espanya té la seva estratègia energètica, molt imbricada amb el seu desenvolupament econòmic i social i, per tant, cal plantejar-se com una situació anòmala la manca de qualsevol ressenya en un debat de final de legislatura de l'estat del sector energètic

.

Una explicació d'aquesta anomalia política la podem trobar en el plantejament amb què es va iniciar la legislatura el gener del 2012 mitjançant el RD 1/2012 de 27 de gener, on en l'exposició de motius s’afirma: "El dèficit tarifari constitueix en si mateix una barrera per a l'adequat desenvolupament del sector en el seu conjunt i en particular per la continuació de les polítiques de foment a la producció elèctrica a partir de fonts d'energia renovable i alta eficiència."

El paràgraf anterior expressa de manera inequívoca el que posteriorment ha passat durant els tres anys transcorreguts, una dedicació gairebé exclusiva de l'administració a solucionar el dèficit de tarifa elèctric i una dedicació de gran part dels productors i distribuïdors en posicionar-se en la defensa dels seus interessos.

El sector elèctric s'ha convertit en el protagonista del sector energètic per si mateix i per la seva implicació amb les energies renovables, i no s’ha fet res per millorar tota la resta del sector energètic.

Un altre dels punts rellevants, també del sector elèctric, ha estat i és la prorroga o tancament de la central nuclear de Garoña, que d'alguna manera marca l'esdevenir de l'energia nuclear a Espanya sobre aquest tema. Més important que les dates ha estat la decisió del tancament sense permís de l'administració de l'activitat de la central, situació no resolta que encara perdura i no sembla que sigui d'atenció pública. El que va suposar aquesta plantada de les dues empreses més importants del sector elèctric va ser valorat i sancionat per la CNMC.

L'existència de dos secretaris d'energia amb posicions diferenciades va generar més caos en els processos de negociació, es va passar d'un tímid inici d'introducció de la fiscalitat verda, a una solució per la via tradicional d'ingressos i despeses.

Al desembre del 2013 va culminar una ruptura entre el lobby elèctric i l'administració que es va manifestar en la subhasta Cesur que va haver de ser anul·lada posteriorment a la seva celebració pel nivell de preus assolit, que estaven fora de rang del que políticament es considerava acceptable. Com a conseqüència de l'anul·lació s'improvisa una solució per substituir les subhastes trimestrals que genera un període transitori en el que encara ens trobem i en el que ningú sembla tenir les idees clares, encara menys el consumidor. Hi va haver una curiosa coincidència en coincidir la citada subhasta amb l'aprovació de la nova llei del sector elèctric.

Tot això ha generat el no desenvolupament de l’eficiència energètica, de l’autoconsum, de les energies renovables, de tot el que ve englobat sota l'etiqueta d'energia verda, totes elles activitats amb un gran potencial de desenvolupament i amb un molt important potencial de mitjans disponibles i preparats per actuar, sempre i quant l'administració ho possibiliti.

Parlant de renovables, i sense entrar a discutir el fons de la qüestió, hem d’assenyalar que s’ha derogat el decret signat pel senyor Rato el 12 de març del 2004 en el que es detallaven les primes que es concedien a aquestes energies, creant una situació d’inseguretat jurídica que no pot tenir bones conseqüències, i que ha donat lloc a demandes als tribunals espanyols i internacionals, que no sabem com acabaran.

Aquest govern va començar fort en matèria energètica, aprovant el dipòsit de residus nuclears relativament de pressa. Però ara s'ha vist que el lloc escolli, a la província de Cuenca, és sísmic (fa uns dies hi va haver un terratrèmol de força 5) El que vol dir qur e l'elecció que varen fer era dolenta: només han aconseguit retardar la decisió definitiva, ja que no crec que s'atreveixin a construir el dipòsit quan hi ha un risc sísmic comprovat.

Pel que fa a aquest govern del Partit Popular, la nota que li podríem posar sobre un tema tant important com és l’energia, és d’un zero.

Haurem d'esperar a una nova administració per escometre els reptes que la societat té plantejats en aquest sector i el seu desenvolupament serà, sens dubte, un dels pilars del canvi que gran part de la societat demana i necessita.

Extensió del gel àrtic

El passat dia 23 de febrer l’extensió del gel àrtic va arribar al seu màxim hivernal, amb una extensió de 13,13 milions de km², el valor més baix des de que es tenen mesures per satèl·lit.

A l’any 2011, que fins ara tenia el rècord, l’extensió màxima va ser de 13,14 milions de km².

Aquesta disminució de 1,5 milions de km2, aproximadament, des dels valors que es tenien a les dècades dels 80 i dels 90 és una mostra de que el planeta s’està escalfant, un dels problemes de futur més importants, avui tapat per la crisi econòmica.

Dades de la Universitat de Illinois, a Urbana Champaign.

Malgrat 1915 – Malaltia d’un canonge

La Vanguardia del dilluns 8 de març del 1915 ressenyava a l’apartat de Notícies de Girona que un canonge de la catedral gironina estava malalt a Malgrat. Aquest canonge moriria uns dies més tard a Malgrat.