El preu de l’electricitat d’aquests dies

Tothom es queixa de que el preu de l’electricitat a Espanya és un dels més elevats d’Europa. A més, ens anuncien que ahir i avui els preus són encara molt més alts que el que és habitual. Alguns demanen explicacions al govern, altres acusen les companyies elèctriques d’aprofitar-se de la situació. En realitat, però, el que aquests dies el preu de l’electricitat sigui molt més car té unes explicacions.

Si examinem el balanç elèctric dels 18 primers dies de gener d’enguany, i el comparem amb el mateix període de l’any passat veiem que:

·         El consum ha augmentat un 7 %, segurament degut a que aquest any fa més fred.

·         La producció d’energia hidràulica, la més barata, ha disminuït un 43%, degut a la sequera.

·         La producció d’energia eòlica ha disminuït un 33%, ja que fa dies que tenim un anticicló sobre la península, el que fa que hi hagi poc vent.

·         Fa un any s’importava energia, i aquests primers dies de gener s’està exportant.

·         La producció d’energia elèctrica a les centrals de carbó i a les de gas (cicle combinat), que són les més cares, ha augmentat per compensar l’augment del consum i de l’exportació, i la disminució de les produccions hidràulica i eòlica. En el cas del gas, l’augment de preu ha sigut més important degut a l’encariment del petroli i la baixada de l’euro. El carbó, que és majoritàriament importat, també ha sofert la baixada de l’euro.

És a dir, que, per una vegada, hi ha raons objectives perquè l’energia elèctrica sigui més cara aquests dies que el que ha sigut habitualment. I les causes principals són la sequera i la manca de vent.

Malgrat 1917 - Celebració de la Festa de l’Arbre

La Vanguardia del 17 de gener del 1917 portava que a Malgrat, el dia de Sant Antoni Abat, es celebraria la Festa de l’Arbre.

Els pressupostos municipals del 2017 (Ingressos)

S’han aprovat els pressupostos municipals de l’any 2017, que han quedat en 20,46 milions d’euros, a comparar amb els pressupostos inicials del l’any 2016, que van ser de 18,93 milions, o amb els pressupostos finals del 2016, que eren de 22,00 milions. Encara no han sortit les xifres definitives de l’any 2016, pel que farem la comparació amb el pressupost actualitzat de l’any 2016. Examinem primerament el pressupost d’ingressos.

1. Impostos directes

Els impostos directes són els ingressos més importants de l’ajuntament. Comprenen la contribució urbana, la contribució rústica, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys i l’impost sobre activitats econòmiques.

Les contribucions rústica i urbana augmenten respecte del 2016, mentre que l’impost dels vehicles baixa. Els altres dos impostos són iguals als de l’any 2016.

2. Impostos indirectes

Aquests impostos es corresponen a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Al pressupost de l’any 2016 eren de 150.000 €, i per l’any 2017 es preveuen 200.000 €. Als anys 2006 i 2007, en ple boom econòmic, s’havia arribat a recaptar més d’un milió d’euros per aquest concepte.

3. Taxes i altres ingressos

Aquest capítol conté tots els altres ingressos de l’ajuntament, des de la recollida d’escombraries, passant per les multes, contribucions especials, permisos diversos, venda d’energia, etc. Al quadre següent en tenim els conceptes més importants. El total d’ingressos d’aquest apartat és de 4,98 milions, 529.000 € més que l’any anterior.

La principal diferència respecte de l’any 2016 són les contribucions especials per les obres carrers de Llibertat i Sant Elm, amb 600.000 €.

Aquest any no es preveuen ingressos deguts a la llar d’infants.

4. Transferències corrents

A aquest capítol hi trobem les transferències d’altres organismes públics a l’ajuntament i destinades a despeses corrents. La transferència més important és la de l’estat, pressupostada en 3,4 milions per l’any 2017, 65.000 € més que al pressupost del 2016.

Les diferències més importants respecte de l’any passat les trobem a les transferències de la Diputació (- 312.000 €) i a la del Servei d’Ocupació de Catalunya, on no hi ha res pressupostat pel 2017. Aquestes transferències aniran evolucionant al llarg de l’any, ja que els pressupostos de la Diputació i de la Generalitat es fan a partir de programes concrets que, a l’hora d’aprovar els pressupostos inicials, encara no s’han concretat.

5. Ingressos patrimonials

Aquí es comptabilitzen els ingressos de les concessions i els interessos bancaris dels comptes de l’ajuntament. Els interessos han passat de 20.000 € al pressupost l’any 2016 a 5.000 per l’any 2017.

El principal concepte és el de la concessió de les platges, que queda igual que l’any anterior. De les altres concessions, baixen les dels bars del casal d’avis i del camp de futbol, i puja la del poliesportiu.

6. Alienació d’inversions reals

Es tracta de desinversions. S’obren alguns conceptes amb un valor de 100 € cada un, per si fos necessari al llarg de l’any. En realitat, no hi ha res de previst.

7. Transferències de capital

Aquí es comptabilitzen les transferències d’altres organismes públics dedicades a inversions.

El concepte més important és la transferència de la Diputació per l’adquisició de finques, amb 805.000 €.

8. Actius financers

Aquest capítol recull els ingressos corresponents a les devolucions dels avançaments fets al personal (bestretes), així com l’adquisició d’actius financers, tant interns com externs. Normalment, en els pressupostos inicials, només es preveuen les bestretes. Durant el curs de l’any, tal com va passar l’any passat, s’hi poden incloure altres actius si és necessari. En el cas del 2016, s’hi van incloure 2,4 milions per poder fer front a les inversions no previstes al pressupost inicial. Aquests 2,4 milions procedien del romanent de caixa.

9. Passius financers

Aquí hi venen els préstecs que es compta demanar durant l’any. Per raons que escapen al contribuent, cada any es compta demanar un préstec de 915.000 €, que no es demana mai. Per 2017 s’han calcat les xifres de l’any anterior.

Comentaris

Un pressupost d’ingressos molt continuista. Això de continuista no s’ha d’interpretar com una crítica, sinó com una constatació. L’avantatge que tenen els gestors de l’ajuntament és que aquest pressupost l’aniran modificant, de vegades, com l’any passat, d’una manera molt important. D’això se’n pot deduir que no s’han trencat pas massa el cap quan els han fet. I això ho veurem de manera més clara quan parlarem de les despeses, sobretot de les inversions.

Per cert, no sé si és gaire presentable pressupostar 600.000 € de contribucions especials quan es compta amb l’oposició dels veïns que les han de pagar. Podria semblar, pels malpensats, una actuació prepotent.

La guerra de les banderes

Finalment, tal com es va votar al ple municipal, han posat la bandera estelada al balcó de l’ajuntament. Immediatament, l’alcalde ha donat ordre a la policia municipal de despenjar-la. No ho han pogut fer, ja que els regidors els ho han impedit. Finalment, la bandera estelada ha estat retirada del balcó de la casa gran.

L'alcalde Joan Mercader assegura que ell "és l'únic que té la competència d'executar els acords de ple" i que, per això, demanava a la Policia Local que la despengés, ja que ell no ha ordenat executar aquest acord del ple. La regidora Núria Casajuana, per la seva banda, va defensar que en cap cas l'alcalde pot triar quins acords de ple executa i quins no. La regidora va afegir, a més, que com l'acord no va ser recorregut en contra en el seu moment, s'havia d'executar. Qui té raó?

I així estem. Mentrestant, la bandera estelada ha desaparegut del balcó. La polèmica segueix.

Tots sabem que els socialistes no són partidaris de posar banderes estelades, mentre que els ex-convergents, els d’esquerra i els de la unitat popular ho són. Els juntaires per Malgrat ni són peix ni són carn en aquest debat.

Als que ja tenim els cabells blancs i una certa visió més aviat escèptica sobre l’activitat política, aquesta guerra de les banderes ens sembla una criaturada. Tant per la part d’uns com de la part dels altres. Un servidor, si estigués al lloc de l’alcalde Mercader, hagués deixat l’estelada al balcó, fins que arribés a l’ajuntament l’ordre governamental de treure-la. Però, l’alcalde Mercader ha escollit demostrar la seva autoritat. Des del meu punt de vista, ha fet el ridícul. De la mateixa manera que, sempre des del meu punt de vista, els partits que van presentar la moció per penjar l’estelada al balcó tampoc van fer la feina que penso que haurien de fer. Pensava, i continuo pensant, que als ajuntaments s’han de tractar els problemes dels ciutadans, i no fer guerretes de banderes que, perdoneu, no condueixen a res. Quan veig que hi ha polítics que es dediquen a aquestes coses, el meu escepticisme sobre l’activitat política no fa més que augmentar.

Un enorme iceberg s'està desprenent a l'Antàrtida

Un enorme iceberg sembla a punt de desprendre’s de la barrera de gel (ice shelf, en anglès) Larsen C a la Península Antàrtica. Les observacions per satèl·lit de desembre de 2016 mostren una esquerda creixent a la barrera de gel que suggereix que és probable que un iceberg amb una àrea d’uns 5.000 km² es desprengui aviat.

Una barrera de gel és una extensió flotant de glaceres terrestres que flueixen cap a l'oceà. A causa de que suren sobre l'oceà, la seva fusió no contribueix directament a l'augment del nivell del mar. No obstant això, les barreres de gel actuen com a contraforts que frenen les glaceres que flueixen cap a la costa. Les barreres de gel Larsen A i B, situades més al nord de la Península Antàrtica, van col·lapsar-se als anys 1995 i 2002, respectivament. Això va donar lloc a l'acceleració espectacular de les glaceres que es recolzaven amb elles, el que va tenir com a conseqüència que volums de gel terrestre majors del que és habitual entressin a l'oceà i contribuïssin a la pujada del nivell del mar.

Quan augmenta la temperatura es produeixen dos fenòmens en les barreres de gel i les glaceres que les originen:

·         L'aigua fosa durant l'estiu es cola a través de les esquerdes de les glaceres, arribant a la seva base, el que té com a conseqüència que les glaceres augmenten la seva velocitat.

·         A la barrera de gel es produeixen fissures que s'omplen d'aigua, esquerdant la barrera, que pot arribar a col·lapsar-se.

Quan la barrera de gel que sosté a la glacera es col·lapsa, la glacera perd suport, el que fa que la seva part davantera es deformi i la seva velocitat de descens cap al mar s'acceleri.

En el cas de la barrera de gel Larsen 3, si arriba a desaparèixer, es calcula que les glaceres que es recolzen amb ella, a l'anar desapareixent cap al mar, augmentaran en 10 cm el nivell dels oceans.

Al mateix temps que observem com algunes barreres de gel van desapareixent a l’antàrtic, s'acaba de publicar un article, titulat "Antarctic ice sheet dischargedriven by atmosphere-ocean feedbacks at the Last Glacial Termination". En aquest article s'explica que fa uns 14.700 anys, l'oceà al voltant de l'Antàrtida va experimentar un augment del nivell del mar de diversos metres, i que això podria tornar a passar. En aquell moment, els canvis en la circulació atmosfèric-oceànica van conduir a una estratificació a l'oceà amb una capa freda a la superfície i una capa calenta per sota. Amb aquestes condicions, les barreres de gel (ice shelves) tendeixen a fondre’s més que quan l'oceà circumdant està completament barrejat. Això és exactament el que està passant actualment al voltant de l'Antàrtida.

La raó de l'estratificació actual és que l'escalfament global està causant que, en algunes parts de l'Antàrtida, el gel de les glaceres es fongui, afegint quantitats importants d'aigua dolça i freda a la superfície de l'oceà. A la vegada que la superfície oceànica s'està refredant, l'oceà més profund s'està escalfant. Aquest fenòmen ja ha accelerat el col·lapse d'algunes barreres a la badia d'Amundsen. Sembla que l'escalfament global està replicant unes condicions que, en el passat, van desencadenar canvis significatius a l'estabilitat de la capa de gel antàrtica.

En estudis anteriors, els científics havien trobat evidències de vuit esdeveniments de fusió massiva estudiant els sediments d'aigües profundes al voltant de l'Antàrtida, que van passar durant la transició de l'última edat de gel al període calent actual. La fusió més important va passar fa 14.700 anys. Durant aquest temps l'Antàrtida va contribuir a un augment del nivell del mar d'almenys tres metres en l'espai de pocs segles.

Estudiant amb meticulositat les dades isotòpiques dels testimonis de gel antàrtics, han arribat a la conclusió que les aigües al voltant de l'Antàrtida estaven molt estratificades en el moment dels esdeveniments de fusió esmentats, de manera que les barreres de gel es fonien més ràpidament que a la seva velocitat habitual. La gran pregunta és si les barreres de gel antàrtiques reaccionaran a les condicions oceàniques actuals tan ràpidament com ho van fer fa 14.700 anys.

Les temperatures de l'any 2016 - REMSS

S'acaben de publicar les anomalies temperatures mesures per satèl·lit per Remote Sensing Systems (REMSS) del mes de desembre, el que permet conèixer les anomalies mitjanes de l'any 2016.

Les zones del globus terrestre incloses en les mesures de REMSS van des dels 70° S fins als 82,5° N, el que deixa fora de les mesures els casquets polars. Les zones polars mesurades per aquest satèl·lit, per tant, de 60-82,5 ° per a l'hemisferi nord, i de -60 a -70° a l'hemisferi sud.

Pel que fa a la temperatura mitjana global, l'any 2016 ha estat el més càlid de la sèrie històrica que va començar l'any 1979 (+ 0,57° C). El segon any més càlid, segons les mesures de REMSS, va ser l'any 1998 (+ 0,55° C), en què també hi va haver un fenomen el Niño molt acusat. La tendència de les temperatures globals és d'un escalfament de 0,13° C / dècada.

La zona polar Nord ha tingut, en 2016, l'any més càlid de la sèrie històrica (+ 1,63° C). La tendència és a un augment de la temperatura de 0,34° C/dècada, més del doble que l’escalfament global. Com és habitual, ha estat la zona que ha experimentat el major escalfament del planeta.

Aquest escalfament de la zona polar nord és especialment preocupant, ja que allà s’hi troba la illa de Groenlàndia, que està coberta de gel. Amb una augment tant important de la temperatura en aquelles zones, també augmenta la probabilitat de que Groenlàndia comenci a desgelar-se cada vegada més de pressa. La quantitat de gel groenlandès, si es fongués tot, faria augmentar el nivell del mar de 6 metres aproximadament, amb unes conseqüències catastròfiques per totes les zones de costa del planeta. Actualment, el nivell del mar augmenta uns 3 mm per any, dels que la meitat prové del desgel de Groenlàndia.

Properament es publicaran les dades de la Universitat d’Alabama a Huntsville (UAH), també obtingudes per satèl·lit, i, una mica més tard, les dades obtingudes per mesures fetes al nivell del sòl. Entre aquestes dades hi ha diferències importants, però totes mostraran que aquest any 2016 ha sigut el més calorós de la sèrie històrica.

Malgrat 1966 - Curset i pessebre

A la Vanguardia del divendres 27 de desembre del 1966, ara fa cinquanta anys, el corresponsal de Malgrat explicava que es va fer un curset pels que llavors s’anomenaven enllaços sindicals, a la vegada que deia que a la delegació local de joventuts s’hi havia instal·lat un pessebre.

L'extensió del gel marí

El gràfic, publicat pel National Snow and Ice Data Center, ens presenta l'extensió total del gel marí, és a dir, incloent el gel marí de l'àrtic i l'antàrtic. Veiem que, des del mes de setembre d'aquest any, aquesta extensió és molt més petita que la de qualsevol dels anys anteriors, des que es tenen mesures per satèl·lit. És a dir, des de l'any 1978.

Pel que fa al valor mínim trobat en els anys esmentats, la disminució del gel marí total mesurat aquests darrers mesos és d'uns 2 milions de km².

Com podem veure en els gràfics següents, aquesta disminució del gel marí afecta tant a l'àrtic com a l’antàrtic.

No seria gens estrany que estiguéssim entrant en una nova fase de l’escalfament global, però encara és massa aviat per poder-ho afirmar. De tota manera, aquests gràfics són preocupants.

Malgrat 1916 – Notícies diverses

A La Vanguardia del divendres 22 de desembre del 1916 hi podem llegir:

1.      Que al carrer Nou s’ha venut un terreny per fer una fàbrica de gèneres de punt: Esquena, Cardona i Fradera.

2.      Que s’ha mort un noi burgalès a la residència dels Maristes.

3.      Que s’està construint una subestació elèctrica per alimentar la fàbrica de l’aigua.

4.      Que el dia de Sant Esteve es celebrarà, al col·legi del Carme, una exposició de treballs escolars.

Malgrat 1966 - Audiència amb el general Franco

La Vanguardia del 1 de desembre de 1966, cinquanta anys enrere, publicava que el general Franco havia rebut a una comissió de l’ajuntament de Malgrat i de la Germandat Marinera al palau del Pardo. El motiu de la visita va ser l’entrega al cap de l’estat de la primera medalla commemorativa del centenari de la mort del caporal Fradera.

Per l’ajuntament hi varen anar l’alcalde Jaume Turró Xaudiera i els regidors Juli Cardona Comella, Josep Maria Espàrrech Marès i Bertomeu Prat Vicente. Per la Germandat Marinera hi eren presents el seu president, Josep Fontrodona Cardó, i els membres de la Gernandat Josep Aldea, Martí Robert i Jordi Pica. També hi era l’escultor del monument al caporal Fradera, Jaume Coll.

Els va presentar al general Franco el ministre de Marina, Nieto Antúnez.

L’imparable abaratiment de l’energia fotovoltaica

La disminució dels costos de l'energia solar fotovoltaica dels últims set anys ha estat espectacular. El cost mitjà anivellat global per al PV de silici cristal·lí ha caigut de 315 $ per MWh en el tercer trimestre del 2009 a $ 122 a la fi de 2015, una caiguda del 61%, reflectint la deflació en els preus dels mòduls, els costos de producció i les despeses d'instal·lació. I no és només això, sinó que podem anticipar que aquesta baixada de costos seguirà, si mirem els projectes que tenen lloc a diversos països, com ara la instal·lació ACWA a Dubai que, al gener de 2015, es va projectar amb un cost de 58 , 50 dòlars per MWh, o amb les subhastes a l'Índia de finals de 2015 i principis de 2016, amb ofertes de 64 $ per MWh (Fortum Finnsuurya Energia a Rajasthan) i 68 $ (SunEdison i Softbank a Andhra Pradesh). Aquests preus són més econòmics que els de l'energia eòlica.

A Espanya les inversions en energies renovables han caigut en picat, a causa de les retallades retroactives d'ingressos, particularment doloroses, imposades pel govern durant el període 2011-14 i la fi de tot el suport governamental a nous projectes. La inversió de 2014 va ser de només 573 milions de $ en 2014, lleugerament per sobre de l'any anterior, però molt per sota del pic de 23,6 milers de milions de $ de l'any 2008.

És a dir que, gràcies al decret llei signat pel Sr. Rodrigo Rato immediatament després dels atemptats de l'11 de març de 2004, dos dies abans de les eleccions guanyades pel partit socialista del senyor Rodríguez Zapatero, a Espanya es van fer grans inversions en energia fotovoltaica quan la tecnologia del moment feia que aquesta energia fos molt cara, mentre que ara, quan aquesta energia comença a ser rendible, no hi ha ningú que inverteixi en ella. Ja llavors, les perspectives d'abaratiment de l'energia fotovoltaica eren molt evidents, pel que podem dir que la perspicàcia dels nostres governants (la del senyor Rato en signar el decret i la del senyor Zapatero en no impedir una inversió massiva) ha fet que tinguem, en aquest moment, una energia fotovoltaica molt més cara que la que tindríem si, uns i altres, haguessin actuat amb més racionalitat.

GLOBAL TRENDS IN RENEWABLE ENERGY INVESTMENT  2016

L’índex de progrés social de la població

El senyor Anton Costas, un gallec que és catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, en un article publicat avui a La Vanguardia parla de la posició bastant mediocre de Catalunya pel que fa a l’Índex de Progrés Social de la població, recentment publicat. Aquest índex és una eina que va més enllà del PIB (que, com tots sabem, és una indicació molt millorable de l’economia real d’un país)

En efecte, el gràfic ens mostra la posició de Catalunya respecte de les altres regions espanyoles, i la conclusió és que aquesta posició és molt dolenta. Alguns diran que, si fóssim independents, estaríem molt millor. El que diu el professor Anton Costas, i el que penso jo també, és que “l'atenció prioritària, si no exclusiva, del govern de la Generalitat amb el procés independentista, pot estar descuidant la gestió de les coses quotidianes que d’una manera directa i immediata afecten a les condicions presents de la vida de moltes persones”.

Tant el senyor Puigdemont com el senyor Junqueras haurien de reflexionar sobre aquestes dades.

Index de Progres Social de la població

Malgrat 1916 – Festa Major

La Vanguardia del dimecres 13 de desembre del 1916 publicava una ressenya sobre la Festa Major i sobre la pròxima celebració de Santa Llúcia.

L'auge dels populismes

A tot el món està avançant el populisme: des del Brexit a l'elecció de Trump, des de l'extrema dreta francesa de Le Pen a l'emergència de Podem a Espanya, el populisme, ens diuen, està minant els fonaments de la democràcia i de la Unió Europea. Però pocs es pregunten per la causa d'aquest auge del populisme. La causa d'aquest ascens del populisme prové de les dificultats materials i la manca de perspectives a les que està abocada bona part de la població europea i nord-americana. Hem estat governats per uns polítics que han practicat unes polítiques neoliberals que han anat deixant a les classes mitjana i treballadora amb una frustració que alimenta el discurs del populisme.

Un dels efectes que més han contribuït a aquesta frustració ha estat la globalització. No és que la globalització en si sigui una cosa dolenta, ans al contrari. Però sí que ho és, i molt, la globalització 'neoliberal' que s'ha anat muntant. El que es denominen tractats de lliure comerç, que són el nucli d'aquesta globalització neoliberal, s'oposen radicalment al lliure comerç. Són acords altament protectors per a certes grans empreses. Gran part d'aquests acords tenen poc a veure amb el comerç en el sentit que l'entenem normalment, ja que es tracta bàsicament d'acords sobre els drets dels inversors. Atorguen mecanismes que permeten a les grans corporacions fer coses que la gent del carrer no pot fer, i limiten la possibilitat dels governs per implantar polítiques que puguin tenir un impacte en els beneficis futurs d'aquestes corporacions. Per exemple, polítiques mediambientals o de protecció del treballador. Per això, aquests acords preveuen que les grans empreses puguin denunciar els governs, i aquestes denúncies no es dirimeixen als tribunals de justícia, sinó a organismes privats d'arbitratge.

Els efectes de les anomenades 'mesures globalitzadores' estan dissenyats intencionadament per posar els treballadors en competència a nivell global, el que acaba baixant els salaris. La globalització neoliberal ha estat creada per assegurar que les elits estiguin protegides, però no les classes mitjana i treballadora.

La gent està cansada de treballar més hores per salaris més baixos, de veure treballs dignament pagats anar enllà de les seves fronteres, d'observar atònits com els multimilionaris o les grans corporacions no paguen impostos sobre la renda o sobre societats, mentre que a ells i als seus fills els empitjoren les condicions de vida. Això és el que ha portat a Trump a la presidència dels Estats Units, als britànics a sortir de la Unió Europea, als francesos a votar Le Pen i als espanyols a fer-ho per Podem.

Sembla obvi pensar que caldria estabilitzar les condicions materials de la gent, generar més treball i fixar polítiques que augmentessin el benestar. Per a això cal equilibrar la globalització neoliberal, per una banda, i canviar les fórmules econòmiques que més ens debiliten com a societat. El problema és que els grups de pressió s'oposen a aquests canvis amb totes les seves forces, que són moltes.

A Europa, el descontentament social que han creat els dirigents de la Unió amb les seves polítiques d'austeritat, aplicades caigui qui caigui, comença a cristal·litzar en un sentiment antieuropeu cada vegada més estès. Cada vegada més europeus creuen que els seus problemes es resoldrien millor si els seus països s'ocuparan directament d'ells, sense interferències de Brussel·les. Les declaracions del ministre alemany de finances, Wolfgang Schaüble, assegurant que "Grècia ha de fer més reformes o abandonar l'euro", o les del president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, sobre el malbaratament dels països del sud d'Europa, no només volen eludir la recerca de solucions europees, sinó que afegeixen llenya al foc de la causa de l'antieuropeisme i del populisme. A aquestes polítiques s'afegeix el problema causat per l'euro, que és una de les principals causes de l'estancament econòmic de la Unió.

A Espanya, amb un president del govern que és un entusiasta seguidor de les polítiques que han portat a Europa al seu estat actual, s'han canviat les regles del joc de les relacions laborals, el que ha creat més precarietat. És cert que disminueix la taxa d'atur, que es creen llocs de treball, però això es deu més a factors externs (al baix preu del petroli, als baixos tipus d'interès i a la inseguretat de les destinacions turístiques que ens fan la competència) que a les bondats de la reforma laboral. Però alhora han baixat els salaris i ha augmentat la precarietat, el que ha multiplicat les dificultats materials i la manca de perspectives de futur d'un nombre cada vegada més gran de persones. El pes de les remuneracions dels assalariats en el Producte Interior Brut ha caigut. A ningú hauria d'estranyar que el vot a Podem hagi crescut tan ràpidament.

De manera que aquí estem, amb uns dirigents que sembla que fan tot el possible perquè creixi el descontentament social i amb això els populismes. Ens queda poc temps per canviar les polítiques actuals i tornar a canalitzar les coses, tant a Europa com a Espanya. I ens queda poc temps perquè un altre problema molt important està trucant a la nostra porta: la disminució de l'ocupació de qualitat a causa del canvi tecnològic.

L’atur dels joves

Quan mirem les estadístiques d’Eurostat sobre el percentatge d’atur dels joves als diferents països de la Unió, veiem clarament que tenim un problema, ja que Espanya té l’honor de tenir una quantitat de joves que ni estudien ni treballen que és de les més importants d’Europa i, clarament, la més important dels països que podem considerar, pel seu número d’habitants, més rellevants.

Quedem a l’espera de que el govern i els partís de l’oposició presentin alguna proposta per millorar aquestes xifres que podem considerar indecents. Però com que es tracta d’un problema que no es pot solucionar ni ràpida ni fàcilment, és molt possible que podem esperar asseguts, ja que els problemes a llarg termini no semblen pas interessar massa als que ens governen.

Malgrat 1966 – Eleccions municipals

La Vanguardia del dia 22 de novembre del 1966, avui fa cinquanta anys, publicava els resultats de les “eleccions” municipals pel terç sindical . A Malgrat van ser “elegits” en Jaume Serra Bota i en Ramon Catà Mateu.

Hi afegirem el que deia la Voz de Malgrat del mes de desembre del 1966 parlant d’aquestes “eleccions” municipals.

La remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i Carme

Un es pensava que, amb el canvi d’alcalde, la pretesa remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i un tros del carrer del Carme estaria morta i enterrada. Però sembla que no, que el nou govern, un any i mig després de començar el seu mandat, torna a posar el tema sobre la taula. I ha reunit els veïns per explicar-los que, abans de l’any 2019 volen començar l’execució d’aquest projecte.

Els veïns, com és natural, han preguntat quan els costaria, i els responsables municipals no han sabut respondre a una qüestió alhora elemental i previsible. Un es pregunta a quin caparró se li pot acudir presentar-se davant dels veïns als que es vol demanar que paguin una obra sense haver-se molestat a calcular el seu cost.

Aquesta obra, a més de cara, és perfectament prescindible. Al projecte actual, al menys a la presentació que figura a la web de l’Ajuntament, no hi ha el cost (el que demostra que, o bé no es coneix, i llavors és molt atrevit presentar-lo als veïns, o bé es coneix, però no es vol fer públic, almenys en una primera fase, per no espantar el personal). La única raó vàlida per la que es vol fer aquesta remodelació, segons el projecte fet públic, és la de que aquests carrers es troben en força mal estat per la circulació de vehicles i persones: en aquest cas, es podrien asfaltar i arreglar-ne les voreres, tal com s’acostuma a fer en un municipi que té un manteniment correcte.

Però, al fi i al cap, si l’Ajuntament té prou calers per fer aquesta obra, endavant. El problema és que vol que els veïns en paguin una bona part. Hi ha qui parla del 75 % de l’obra. I això, segons el meu criteri, és un robatori a mà armada. En un moment de crisi com el que patim actualment, molta gent, probablement, no podrà fer front a aquesta despesa que, ni han demanat, ni els interessa gens ni mica. I això que l’alcalde diu que és socialista, és a dir, que hauria de mirar pels que tenen menys. I fa exactament el contrari, cosa que no és gens estranya en el socialisme actual.

En resum, fan bé els veïns en oposar-se a un projecte car, que han de pagar ells i no les arques municipals, i que, a més, és completament prescindible i, com diuen alguns, perillós pels vianants, ja que es suprimeixen les voreres.

S’ha canviat d’alcalde, però no s’ha canviat el gust per fer obres que no aporten gairebé res i, a més, fer-les pagar pels altres.

Una predicció per a l'any 2100 si seguim augmentant l'emissió de gasos d'efecte hivernacle

L'augment de les concentracions atmosfèriques de CO₂ causa un desequilibri en el balanç de calor de la Terra: es reté més calor del que s'expulsa, el que al seu torn genera un escalfament global de la superfície. La sensibilitat climàtica és un terme utilitzat per descriure la quantitat d'escalfament que s'espera que resulti després d'un augment en la concentració de CO₂. Aquest nombre es calcula tradicionalment utilitzant models informàtics complexos del sistema climàtic, però malgrat dècades de treball, el nombre segueix sent objecte d'incertesa.

Els valors estimats actualment de la sensibilitat climàtica a un augment del 100% del CO₂ atmosfèric varien entre 1 i 6 ᵒC. Si tenim en compte que, al ritme actual, cap a l’any 2100 s’haurà passat d’una concentració de CO2 de 400 parts per milió (ppm) a 900, comprendrem la importància d’un estimació acurada de la sensibilitat climàtica: si és de 1 ºC, cap problema, si és de 6 ºC, els nostres néts no podran viure.

Un nou estudi, "Non-linear climate sensitivity and its Implicationsfor future greenhouse warming", adopta un enfocament diferent en el càlcul de la sensibilitat climàtica, utilitzant dades de la història de la Terra. Els investigadors reconstrueixen les temperatures passades i nivells de CO₂ per determinar com el sistema climàtic ha respost a canvis previs en el seu balanç energètic.

El primer pas va ser reconstruir la història de les temperatures mitjanes globals durant els últims 784.000 anys, que cobreixen els últims vuit cicles glacials.

El segon pas va consistir en calcular el balanç energètic de la Terra per a aquest període de temps, utilitzant estimacions de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle extretes de bombolles d'aire en nuclis de gel i incorporant factors astronòmics coneguts com Cicles Milankovitch que afecten el balanç de calor planetari.

Els resultats que han trobat impliquen que la sensibilitat de la Terra a les variacions del CO₂ atmosfèric augmenta a mesura que el clima s'escalfa. Es a dir, que l’augment de CO₂ té més influència sobre l’escalfament global que la que té una disminució del CO₂ sobre el refredament global. Aquest resultat és sorprenent, però sembla que sigui el que passa realment.

En l'actualitat, el nostre planeta està en una fase càlida, un període interglacial, i cal tenir en compte aquesta creixent sensibilitat climàtica associada per a establir projeccions futures d'escalfament induïdes per les activitats humanes.

Utilitzant aquestes estimacions basades en la sensibilitat paleoclimàtica de la Terra, els autors han calculat l'escalfament durant els propers 85 anys, en un escenari d'emissió de gasos d'efecte hivernacle RCP8.5, representatiu d'unes emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle, amb una concentració de CO₂ a finals de segle de 900 ppm, i han trobat que, per a l'any 2100, les temperatures globals augmentaran 5.9 ºC per sobre dels valors preindustrials. Aquesta magnitud de l'escalfament es troba en el rang superior d'estimacions presentat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Es tracta de la temperatura més alta assolida en el planeta en els últims 784.000 anys. I, com hem dit abans, una temperatura amb la que els nostres néts ho tindran molt difícil. Amb les perspectives actuals serà difícil que es trobi la manera de no arribar a que, a finals de segle, hi hagi menys de 900 ppm de CO₂ atmosfèric, per molt acord de París que hi hagi hagut.

I si l’elecció de Donald Trump no fos la catàstrofe que ens anuncien?

Quan llegim els diaris, quan escoltem els comentaristes de la ràdio o de la tele, ens trobem davant l’opinió gairebé unànime de que l’elecció del senyor Trump com a president les Estats Units d’Amèrica és una catàstrofe. Però, és així, o els diaris i els comentaristes el que fan és repetir el que els que manen els diuen que han de dir?

Si mirem la part econòmica del programa del president electe, hi veiem moltes coses raonables. Es tracta d’un programa de tipus keynesià, oposat al programa socioliberal de la senyora Clinton. Amb un programa d’aquest tipus, es podria reciclar una part dels superàvits de la Xina o d’Alemanya i es podria rellançar el cicle econòmic global, que ara mateix està estancat. En aquest sentit, s’acosta bastant a la del candidat demòcrata perdedor de les primàries, el senyor Sanders. La clau del seu èxit o del seu fracàs serà si pot (si li deixen) implementar les mesures que ha proposat, o si l’establishment que va recolzar a la senyora Clinton ho impedirà.

Veiem les propostes del president electe:

1) Un pla de despeses en infraestructures que podria arribar a un bilió de dòlars. El senyor Trump ha entès que la inversió privada està estancada per falta de demanda, que aquest pla podria reactivar, ja que aquests diners anirien a l’economia real, no a l’especulativa. Per altre part, el deute públic americà, que disposa de la sobirania monetària, no pot fer fallida. Falta saber com ho finançarà, si amb emissió de dòlars o amb deute.

2) Augment del salari mínim a 10 dòlars per hora, totalment al revés del que es fa a Espanya, on la política és de baixar els salaris.

3) Restabliment de la llei Glass-Steagal, que va derogar el president Clinton. Aquesta llei, que es va fer l’any 1933, durant la recessió, separava la banca tradicional de la banca d’inversions, amb el propòsit de dificultar les inversions d’alt risc. Hi ha molta gent que pensa que la derogació d’aquesta llei per part del president Clinton va ser la causa primera de la crisi financera de la que encara no hem sortit.

4) El senyor Trump ha denunciat la globalització econòmica, tal com està plantejada actualment, ja que considera que és la causa principal de l’empobriment de les classes mitjanes al seu país i als altres països rics, al deslocalitzar-se moltes instal·lacions industrials que donaven una feina ben pagada a milions de treballadors. Diu que vol sortir, o al menys, modificar, als tractats comercials d’Amèrica del Nord (NAFTA) i del Transpacífic (TTP). Òbviament, està contra el tractat comercial amb Europa, el famós TTIP.

5) Contràriament al que ens diuen, el president electe està contra de les retallades neoliberals en matèria de Seguretat Social. No vol tornar a la situació prèvia a l’Obamacare, en què 40 milions d’americans no tenien cap assegurança de salut.

En resum, des del punt de vista econòmic, és possible que els ciutadans americans no s’hagin equivocat al elegir al senyor Trump. Veurem si els poders reals d’aquell país i del món li permeten desenvolupar aquestes polítiques.

L’altre punt a tenir en compte és la crisi energètica que, tard o d’hora, ens caurà a sobre, degut a que els baixos preus del petroli han fet que les empreses del sector hagin retallat de manera dràstica les seves inversions per descobrir i explotar nous jaciments, de manera que, més aviat que tard, hi haurà, al món, un dèficit de productes petrolífers, amb conseqüències que poden ser molt importants. Però això és un altre problema, pel que, per ara, cap dirigent polític sembla tenir la solució.

(Basat en l’article de l’economista Juan Laborda, publicat avui a voxpopuli.com)

Malgrat 1916 - Dia de difunts

La Vanguardia del 8 de novembre del 1916, ara fa cent anys, comentava la manera com s’havia celebrat a Malgrat la diada de difunts. També es queixava que, des de feia dos dies, el poble estava a les fosques, per falta de subministrament elèctric.

L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre

Oficialment, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre han estat rebudes amb una certa eufòria: la tassa d’atur, calculada com el percentatge d’aturats sobre la població activa, ha baixat fins el 18,9 %. Un any abans era del 21,2 %, i dos anys abans, al tercer trimestre del 2014, va ser del 23,7 %.

De la mateixa manera, les persones ocupades han passat de 18,05 milions al tercer trimestre del 2015 a 18,53 milions al tercer trimestre del 2016, el que significa un augment anual de 479.000 persones ocupades (408.000 al sector serveis, 25.000 al sector de la construcció, 12.000 al sector industrial i 34.000 al sector agrícola). Comparat amb el segon trimestre del 2016, l’augment de les persones ocupades ha sigut de 226.000 persones (178.000 al sector serveis, 30.000 al sector de la construcció, 34.000 al sector industrial i una baixada de 16.000 al sector agrícola)

Les mesures preses pel govern comencen a donar els resultats esperats, ens diuen.

Però l’EPA del tercer trimestre també ens dona resultats menys optimistes. Un d’ells és que l’augment de persones ocupades es fa principalment amb contractes temporals: globalment, els contractes temporals han augmentat en 246.000 el tercer trimestre, mentre que els contractes indefinits han disminuït en 29.000.

Com hem dit, el sector serveis és on l’ocupació ha augmentat més al tercer trimestre, 178.000 persones. Els contractes temporals han augmentat en 238.000, mentre que els indefinits han disminuït en 50.000 i les persones no assalariades del sector serveis han disminuït en 10.000.

És aquesta dependència absoluta del sector serveis, amb contractes mal remunerats i de curta durada, com ho demostra que es perd ocupació indefinida i s’augmenta la temporal, la que dona una tendència preocupant a les dades de la darrera EPA.

Finalment, segueix disminuint la quantitat de persones actives. Des del tercer trimestre del 2015 les persones actives han disminuït en 51.000, i des del segon trimestre del 2016, la disminució ha sigut de 27.000. Aquesta disminució és deguda, principalment, a la sortida de joves del país i a que molts aturats de llarga durada que ja no busquen feina.

En definitiva, dels resultats de la darrera EPA podem deduir que el model productiu espanyol, especialment en uns anys en què el sector turístic té uns resultats excepcionals (principalment degut a factors geopolítics), ens està portant cap a un país de cambrers.

No sé si l’eufòria del govern central davant els resultats de la darrera EPA està justificada.

El dèficit democràtic europeu

Quan un escolta les perspectives que tenim, un cop s’hagi format govern a Madrid, arriba a la conclusió que la democràcia, a Europa, ni existeix ni se l’espera. Les perspectives són que hem de retallar encara més el magre estat del benestar que gaudim (em pregunto perquè no està permès dir “disfrutem”) ara mateix.

Penso en el cas de Grècia, quan el govern elegit democràticament va haver d’acceptar unes condicions humiliants pel país i desastroses pels seus habitants, única i exclusivament perquè als que tenen el poder econòmic a Europa no els convenia que altres països caiguessin en la temptació de votar tal com ho havien fet els grecs. Al govern grec tot just elegit li van dir que no tenia cap més opció que fer el que li manaven, encara que els grecs l’haguessin elegit per fer exactament el contrari: o acceptava les condicions o el seu sistema bancari quedaria destruït i la seva economia devastada, i que haurien d’abandonar l’euro. Com a primera mesura, el Banc Central Europeu (BCE) va tallar la liquiditat als bancs grecs, provocant el famós “corralito”, de manera que els grecs veiessin el que els esperava si seguien endavant, i que els altres europeus propensos a votar de manera lliure i independent del poder econòmic quedessin escarmentats. I això que diuen que el BCE és independent!

De què serveix ser una democràcia si tot indica que els ciutadans no tenen ni veu ni vot sobre les qüestions que els interessen més, ni sobre la forma de dirigir l’economia? Aquest dèficit democràtic europeu destrueix la confiança en el projecte d’una Europa unida i impulsa l’expansió dels partits extremistes que prometen una alternativa.

Ens diuen que tenim unes relacions de treball rígides, que som propensos a la corrupció, que som ganduls i malgastadors, que només pensem en evadir impostos. Probablement tot això és veritat, però es podria anar canviant, si els polítics en tinguessin la voluntat. Però no, el que ens obliguen a fer és canviar l’estructura de l’economia: afeblir els sindicats, canviar les lleis laborals i fiscals, retallar les despeses de protecció social, sanitat i educació. Ens prometen que fent això tornarem a créixer.

Els nostres governants, com que el PIB sembla que augmenta, ens volen fer creure que, gràcies a aquestes polítiques, estem sortint de la crisi. Però no és veritat. El creixement de l’economia només afavoreix als que tenen més, mentre que els que tenen menys van endarrere.

La falta de democràcia a Europa ens condueix cap a una societat que està a les antípodes del projecte europeu inicial, basat en un benestar relativament ben repartit. Ara, en canvi, ens estem encaminant cap a la implosió d’Europa. Cada vegada són més els euroescèptics. Les polítiques europees, cada dia que passa més allunyades de les necessitats de la gent, ens conduiran, tard o d’hora, a un Brexit generalitzat.

I tot per culpa del dèficit democràtic de l’Europa actual.  

Les conseqüències de la reforma laboral

A Espanya, des de que va començar la crisi, s´ha perdut molts llocs de treball. Aquesta tendència s’ha anat invertint des de finals de l’any 2012. Segons el partit del govern, aquesta inflexió és deguda a la reforma laboral de l’any 2012.

Mirem les xifres en detall:

·         Des del tercer trimestre de l’any 2008 fins el tercer trimestre de l’any 2010, la desocupació va augmentar en 1.801.000 persones, la majoria de les quals (1.122.300) eren de persones amb un contracte temporal.

·         Els dos anys següents, des del tercer trimestre del 2010 fins el tercer trimestre del 2012, la desocupació va continuar augmentant, 1.151.400 persones, de les que la majoria tenien un contracte fixe (637.300), encara que també es continuava a destruir ocupació temporal (507.000)

·         Finalment, si agafem el període en el que la reforma laboral era d’aplicació, des del tercer trimestre del 2012 fins el segon trimestre de 2016, veiem que, en efecte, l’ocupació va augmentar en 633.200 persones. Un bon resultat. Però, ben mirat, veiem que per cada dues feines creades amb contracte temporal només s’ha creat una feina amb contracte fixe.

En resum, la reforma laboral ha contribuït a crear ocupació, però una ocupació temporal, precària.

Variació de la desocupació  segons el tipus de contracte.

Malgrat 1966 – Premi a una escola

La Vanguardia del diumenge 9 d’octubre del 1966 publicava que l’Agrupació Escolar Mixta de Malgrat havia obtingut el premi Luís María Sobredo.

Ens podem preguntar què era aquest premi: va ser creat el mes de gener de l’any 1946 per premiar la lectura a les escoles. Però no qualsevol lectura. Vegem a La Vanguardia del 16 de gener del 1946 la ressenya sobra la creació d’aquest premi: “La formación del espíritu nacional, fuerte , unido, es una misión educativa que realizándose en toda ocasión propicia, lo hace con extraordinaria oportunidad y eficacia mediante las lecturas escolares. El Frente de Juventudes continúa la obra por medio de la Jefatura Central de Enseñanza de infundir a los niños el amor a España y el anhelo de servir, crea el premio nacional anual “Luis María Sobredo”, destinado a galardonar el libro de lectura para escuelas que responda con mayor fidelidad a las directrices para la formación del espíritu nacional dadas por el F de J y obtenga en los niños mejor comprensión de las ideas fundamentales”.