Finançaments i pressió fiscal

Aquesta és l’època dels finançaments de tot tipus i condició, ja que és l’època en què es presenta al congrés dels diputats el projecte de pressupostos per l’any vinent. I així ho han fet fa un parell de dies.

Es defineix la pressió fiscal com el total dels impostos que paguen els ciutadans d’un país (inclosos els impostos autonòmica i els locals) dividit pel Producte Interior Brut. Per cert, la pressió fiscal ha anat augmentant del 2004 al 2007, segons les dades que he trobat al diari El País, malgrat que el senyor president del govern central ho negués amb insistència. Però això és normal, ja que una economia que marxa bé (en el sentit de que genera molta activitat, encara que sigui efímera i de poca qualitat) automàticament augmenta la pressió fiscal, entre altres perquè el frau fiscal tendeix a disminuir.

En canvi, la pressió fiscal va disminuir el 2008, degut fonamentalment a la rebaixa dels 400 euros, que equival a una pressió fiscal del 0,5 %, a l’augment del frau fiscal, augment que es pot estimar entre un 1 i un 2 %, i a la crisi. Per tant, quan el senyor Rodríguez Zapatero diu que durant el seu mandat ha anat reduint la pressió fiscal, ho hem d’agafar amb pinces.

El pressupost per l’any 2010 té per característica fonamental que els ingressos de l’estat central disminueixen de manera important respecte dels de l’any 2008, encara que augmenten respecte de les previsions de la liquidació del 2009. Per fer-nos una idea, els ingressos tributaris de l’estat central pressupostats pel 2009 són de 189,5 milers de milions d’euros, i la previsió actual de liquidació pel 2009 és de 144,6 milers de milions (és a dir, 44,9 milers de milions menys) i el pressupost pel 2010 és de 155,7, xifra que és molt inferior al pressupost del 2009, pressupost que reflectia la situació d’abans de la crisi.

Amb menys ingressos tributaris, el finançament de les comunitats autònomes augmentarà molt menys del que ho hagués fet si els ingressos tributaris s’haguessin mantingut. Un càlcul ràpid mostra que, malgrat haver augmentat el percentatge de les transferències sobre els impostos principals (IRPF, IVA, impostos especials), amb les liquidacions de l’any 2009 l’augment de cessions a les comunitats autònomes seria, si s’apliqués el nou model, de menys de 7.000 milions d’euros, lluny dels 11.400 que el nou model preveu. A més, l’any 2008 l’estat central ha pagat 6.000 milions d’euros de massa a les comunitats autònomes, milions que s’hauran de tornar l’any 2011 (i no el 2010, segons l’acord de finançament del mes d’agost passat)

Amb aquests nous pressupostos, on queda l’augment de finançament de la Generalitat? On queden els 3.880 milions anunciats pel senyor Castells o els 4.020 milions del senyor Puigcercós? Els quals, per cert, no han publicat mai el detall del seu càlcul (almenys que jo sàpiga). Pura opacitat.

Els ajuntaments també s’hauran d’estrènyer el cinturó. No només veuran disminuir els seus impostos directes, sinó també l’aportació de l’estat central. I també, com les comunitats autònomes, hauran de tornar els diners cobrats de més l’any 2008. Com que les eleccions municipals s’acosten, serà curiós de veure quina és la seva reacció.

Uns i altres, tant l’estat central com les comunitats autònomes com els ajuntaments, han viscut durant anys aprofitant el manà caigut del cel degut a una activitat de poca qualitat i de durada limitada, pensant que això duraria eternament. Han malbaratat molts diners en coses supèrflues, atenent peticions dels votants, moltes vegades no necessàries, i creant nous drets (la llei de dependència n’és un exemple clar) que al primer sotrac no es podrien finançar. L’exemple de l’ajuntament de Malgrat, amb una acceleració impressionant de les despeses corrents, sobre tot de les despeses de personal, també n’és un exemple de llibre.

El problema és que tot aquest malbaratament ha creat uns drets a uns col•lectius que, amb la disminució dels ingressos tributaris, no es podran mantenir. M’imagino molts responsables locals no presentant-se a les properes eleccions per no haver de lidiar aquest monstre que ells mateixos han creat.