La Selva Marítima

Els que pensem que la comarca del Maresme és artificial, i que no respon a una lògica ni humana ni geogràfica, estem satisfets d’un petit pas que s’ha fet per potenciar una nova comarca, al meu parer molt més cohesionada que la del Maresme: la Selva Marítima.

Que el Maresme no és una comarca humanament lògica és bastant clar: les relacions entre els pobles de l’Alt i del Baix Maresme són pràcticament inexistents. Des del punt de vista geogràfic, el Maresme és una mica com Xile, una comarca llarga i estreta, on no té res a veure el Corredor amb el Montnegre, ni els pobles que estan sota cadascuna d’aquestes dues serralades.

Per això, quan les administracions que han d’utilitzar els seus recursos d’una manera eficaç, al gestionar el Maresme tenen problemes. La creació del Consorci Territorial de Salut de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, que compren els municipis de Blanes, Calella, Canet de Mar, Fogars de la Selva, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Tossa de Mar, es un primer petit pas per racionalitzar administrativament un territori de 213.000 habitants.

Esperem que aquest primer pas no sigui l’únic, i que la creació de la comarca de la Selva Marítima sigui una realitat ben aviat. Si aquesta nova comarca és eficaç per la salut, no seria pas estrany que també ho fos per la resta de les competències administratives d’una comarca.

Esperem que els polítics de Malgrat, a qui tant els agrada pertànyer a la vegueria de Barcelona, comencin a obrir els ulls a la racionalitat administrativa.