Una prova
de que el discurs del Govern sobre la recuperació econòmica i que està
intentant compensar els ciutadans pels sacrificis exigits no és més que un
conjunt de paraules buides, la podem trobar en els pensionistes, que van
començar a perdre poder adquisitiu aquell mes de maig de 2010 en què Zapatero es
va rendir a les exigències de la senyora Merkel. Els pressupostos que el Govern
acaba de presentar estableixen per a les pensions un increment pel 2016 del
0,25% i com que la inflació es preveu que sigui del 1,4%, és previsible que les
pensions tinguin, l’any 2016, una pèrdua de poder adquisitiu superior al 1%. És
a dir, que de moment es rebaixen les pensions en termes reals en més del 1%,
rebaixa que pot ser encara més gra si la inflació es desvia.
Aquest
0,25% és l’augment més petit que les pensions poden tenir segons la llei que va
aprovar el Partit Popular, per poder dir que els del PP no congelen les
pensions. En realitat, aquesta llei diu que les pensions s’apujaran un mínim
del 0,25% i un màxim de la inflació prevista per l’any següent. Però si quan
l'economia creix prop del 4% i la renda per càpita a un ritme similar les
pensions han de continuar perdent poder adquisitiu, és evident que aquest serà
el seu futur any rere any.
El Govern
argumenta que es tracta de salvar el sistema públic de pensions, ja que el
total de les pensions augmenta més del 0,25%, ja que augmenta la quantitat de
pensionistes i els nous pensionistes acostumen a tenir unes pensions més
grosses que les dels més antics, ja que han cotitzat més. Però el sistema
públic de pensions es salva amb més impostos i no reduint-los, especialment en
els trams alts, ni eximint als
empresaris de pagar cotitzacions socials. El mes de març passat el Govern va
aprovar un límit exempt de 500 euros per treballador a les cotitzacions
empresarials que, donat el nivell tan baix dels salaris i la picaresca de
declarar als contractes únicament una part de les retribucions totals, implica
que la majoria dels nous llocs de treball creats estan exempts de pagar
Seguretat Social. Això, juntament amb la tarifa plana de 50 euros establerta pels
autònoms l'any passat, explica que, tot i la creació d'ocupació, els ingressos
de la Seguretat Social només hagin crescut fins a juny un 0,77%, mentre que la
afiliació ho ha fet en el 3,4%.
El nostre
nivell de cotitzacions és del 13% del PIB, i està per sota de la mitjana de
l'Eurozona (14%) i lluny de països com Holanda o Alemanya (17%) i França (19%),
i fins i tot Grècia ens supera lleugerament. Cal continuar baixant les
cotitzacions socials? I també podríem parlar dels impostos. La pressió fiscal a
Espanya és vuit punts inferior a la mitjana de l'Eurozona i de la Unió Europea
i està per sota de països com Grècia, Polònia, Estònia, Portugal, Malta, la
República Txeca, Xipre, Hongria, Eslovènia, i no diguem ja de Bèlgica, Holanda,
Itàlia, Àustria, França, Alemanya i val més no citar a Suècia o Dinamarca, de
les que ens separen més de 15 punts. Cal baixar els impostos? Potser si, però
una vegada s’hagi disminuït el frau, que a Espanya és molt important.
Històricament,
les xifres són:
ú
L’any 2010, en què les pensions es van congelar, l’IPC va ser del + 3,0%
ú
L’any 2011 les pensions es van augmentar un 1,3% mentre l’IPC era del +
2,4%
ú
L’any 2012 es van augmentar les pensions un 1%, i l’IPC va augmentar un
2,9 %
ú
L’any 2013 es van augmentar un 2% les pensions inferiors a 1.000 €/mes i
un 1% les superiors a 1.000 €/mes, mentre que l’IPC va augmentar un 0,3 %
ú
L’any 2014 les pensions van augmentar un 0,25%, i l’IPC va ser de -1,0%
ú
L’any 2015 les pensions s’han augmentat un 0,25%, i l’IPC, al mes de
juliol, és del -1,1%, però es preveu que sigui del 0% a finals d’any
ú
Per l’any 2016 es preveu un augment de les pensions del 0,25%, amb in
IPC previst del 1,4%
En resum,
i malgrat que la inflació ha sigut molt baixa i fins i tot negativa aquests
darrers anys, pel 2016 els pensionistes hauran perdut u 4% del seu poder
adquisitiu respecte del 2009.
Es pot
afirmar que no es poden pagar les pensions i que cal reduir-les? Tot és un problema
de com es vulgui redistribuir la renda. I aquesta redistribució no arribarà si
el que fa el Govern davant els primers símptomes de creixement i de recuperació
de la recaptació és abaixar els impostos.
Mentre la
renda per càpita s'incrementi, no hi ha cap raó perquè cap col·lectiu, sigui el
dels pensionistes o el dels bombers, perdi poder adquisitiu.
Per als
pensionistes no només no ha arribat la recuperació econòmica, sinó que no
arribarà mai perquè, d'acord amb l'última reforma, se'ls condemna any a any a
què les seves retribucions baixin en termes reals, és a dir, que vagin perdent
poder adquisitiu. Ha desaparegut l'únic factor positiu del pacte de Toledo, el
compromís de totes les forces polítiques de mantenir l'actualització anual de
les pensions per l'IPC, que si bé els negava participar en la millora de
l'economia, almenys els garantia romandre en el mateix nivell retributiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada