Al blog “Nada es Gratis” hi trobem una entrada
interessant, titulada “A vueltas con el déficit”, o hi ha unes dades
interessants.
La primera fa referència a l’evolució de les
despeses de les Administracions Públiques entre els anys 2009 i 2014, que podem
veure al quadre següent:
Entre els anys 2009 i 2014, les Administracions
Públiques (Administració Central, Autonomies, Corparacions Locals i Seguretat
Social), han passat de gastar 493.865 milions a gastar-ne 461.850, o sigui, un
estalvi de 32.015 milions d’euros.
D’aquest estalvi, l’Administració Central no
hi ca col·laborat gens, ja que ha augmentat les seves despeses en 2.745
milions. La Seguretat Social ha augmentat les seves despeses en 12.440 milions.
Les Comunitats Autònomes han reduït les seves despeses en 28.143 milions, i les
Corporacions Locals ho han fet en 15.414 milions. L’esforç (si a això se li pot
dir esforç) ha recaigut exclusivament sobre les CCAA i les CCLL.
És a dir, que, si bé la Seguretat Social podria
justificar l’augment de despeses en l’envelliment de la població i l’augment de
les pensions, l’augment de despeses de l’Administració Central és inexplicable,
sobretot havent caigut els interessos del deute públic.
Si analitzem els ingressos de les
Administracions Públiques, en percentatge del Producte Interior Brut, veiem que
a Espanya aquest percentatge és del 38 %, sent la mitjana europea del 45 %.
Aquests 7 punts percentuals es corresponen a una quantitat de 70.000 milions
anuals que no s’ingressen. I encara ens volen fer creure que baixaran impostos!
Aquesta gràfica mostra que hi ha països amb pressions
fiscals baixes i estat del benestar petit. N’hi ha d’altres amb una pressió
fiscal alta i un estat del benestar generós. Espanya, que com sabem és
diferent, té una pressió fiscal petita i vol tenir un estat del benestar gran. Fins
que Espanya no decideixi el camí a seguir, si desmantellar l’estat del benestar
o augmentar la pressió fiscal, no anirem bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada