dimecres, de novembre 11, 2015

Les despeses i els ingressos públics

Al blog “Nada es Gratis” hi trobem una entrada interessant, titulada “A vueltas con el déficit”, o hi ha unes dades interessants.

La primera fa referència a l’evolució de les despeses de les Administracions Públiques entre els anys 2009 i 2014, que podem veure al quadre següent:


 Entre els anys 2009 i 2014, les Administracions Públiques (Administració Central, Autonomies, Corparacions Locals i Seguretat Social), han passat de gastar 493.865 milions a gastar-ne 461.850, o sigui, un estalvi de 32.015 milions d’euros.

D’aquest estalvi, l’Administració Central no hi ca col·laborat gens, ja que ha augmentat les seves despeses en 2.745 milions. La Seguretat Social ha augmentat les seves despeses en 12.440 milions. Les Comunitats Autònomes han reduït les seves despeses en 28.143 milions, i les Corporacions Locals ho han fet en 15.414 milions. L’esforç (si a això se li pot dir esforç) ha recaigut exclusivament sobre les CCAA i les CCLL.

És a dir, que, si bé la Seguretat Social podria justificar l’augment de despeses en l’envelliment de la població i l’augment de les pensions, l’augment de despeses de l’Administració Central és inexplicable, sobretot havent caigut els interessos del deute públic.

Si analitzem els ingressos de les Administracions Públiques, en percentatge del Producte Interior Brut, veiem que a Espanya aquest percentatge és del 38 %, sent la mitjana europea del 45 %. Aquests 7 punts percentuals es corresponen a una quantitat de 70.000 milions anuals que no s’ingressen. I encara ens volen fer creure que baixaran impostos!



Aquesta gràfica mostra que hi ha països amb pressions fiscals baixes i estat del benestar petit. N’hi ha d’altres amb una pressió fiscal alta i un estat del benestar generós. Espanya, que com sabem és diferent, té una pressió fiscal petita i vol tenir un estat del benestar gran. Fins que Espanya no decideixi el camí a seguir, si desmantellar l’estat del benestar o augmentar la pressió fiscal, no anirem bé.

Els que defensen la independència de Catalunya volen fer-nos viure en un país com Dinamarca. La figura ens explica clarament que ens haurem de rascar molt la butxaca.