diumenge, de novembre 15, 2015

La sorra del Cap de Tordera


Parlàvem fa uns mesos de la solució que les autoritats de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, havien decidit aplicar a la part malgratenca del Cap de Tordera per intentar salvar la platja de la zona, platja que és la base perquè els càmpings situats allà tinguin clients.

La solució ha consistit en fer una aportació de 112.000 metres cúbics de sorra procedents d’un dragat que s’ha fet davant del port d’Arenys. Aquesta aportació de sorra, que no duraria massa temps, ja que no seria estable, s’ha reforçat amb la construcció de sis espigons “tous” i submergits, formats per tubs de geotèxtil plens de sorra, d’una llargada d’uns vint metres. El cost total de l’operació s’estimava en 1.150.000 euros.

Aquesta aportació de sorra s’ha fet sobre una llargada de platja d’uns 800 metres.

Doncs bé, resulta que aquesta solució no ha aguantat la primera llevantada de la temporada. Unes ones de cinc metres durant un parell de dies han acabat amb els espigons de geotèxtil i s’han endut el milió llarg d’euros que ha costat la prova pilot. Els espigons tous no han aguantat.

Molts, entre ells els que formen la Plataforma en Defensa del Litoral, pensen que s’ha de continuar investigant, que es poden treure resultats positius del fracàs. Diuen que potser el problema es troba en l’orientació dels espigons. I és possible que tinguin raó. Possible, sí, però probable? Perquè siguem francs, el mar no l’entén ningú, per molt que hi hagi gent que cregui que hi entén alguna cosa.

Una altra prova tornarà a costar un milió llarg d’euros. I sense cap seguretat. A més, a Arenys és probable que s’oposin a una nova extracció massiva de sorra. Per ara, la única defensa que sembla funcionar són les barreres de roques, com les que fa anys es van posar davant Malgrat per protegir les vies del tren. Però que tenen l’inconvenient que deixen la zona protegida sense sorra.

S’han de seguir enterrant milions? No és temps de llençar els diners a la claveguera, si aquest temps ha existit alguna vegada. No seria millor indemnitzar els propietaris dels càmpings perquè es busquessin una altra manera de guanyar-se la vida i deixar que el mar agafi el que li correspon? Així la inversió només s’hauria de fer una vegada.

O algú a l’Ajuntament té una altra idea?