Fa unes setmanes es va reunir a Madrid la
plana major dels conservadors europeus, presidits per Angela Merkel, patrona
major de l'austeritat amb les conseqüències que patim els ciutadans de mitja
Europa. Al costat d'ella, Nicolás Sarkozy, el que anava a refundar el
capitalisme quan va començar la crisi, Jean-Claude Juncker, actual president de
la Comissió, que quan era primer ministre de Luxemburg va autoritzar la
signatura d'acords fiscals amb centenars d'empreses, el que va fer que altres
països europeus, entre ells Espanya, perdessin milers de milions d'euros. No
van faltar dirigents tan pintorescos com l'italià Silvio Berlusconi, conegut pels
seus excessos de tota mena, o l'hongarès Viktor Orban, que té unes tendències
autoritàries que no se les salta un gitano.
Tots aquests personatges es van reunir per
festejar al seu alumne model, Mariano Rajoy, el que ha fet millor els deures.
L'altre candidat, Pedro Passos Coelho, havia comès l'error de perdre les
eleccions. Què mèrits ha fet Mariano Rajoy perquè els seus col·legues conservadors
li fessin aquest homenatge? Hem sortit de la recessió, encara que no de la
crisi, tenim més deute, menys població activa, més desocupats, treballs més
precaris i mal pagats, en resum, més pobresa. Som els campions europeus de la
desigualtat. Ha defensat els interessos dels creditors estrangers i de les
entitats financeres, d'aquí la seva aposta per l'austeritat, sense que les
seves conseqüències socials li importessin gaire.
Per als espanyols la principal herència que
ens deixarà Mariano Rajoy és un deute públic inassumible per les generacions
futures. Sota el seu mandat, el muntant de deute de les administracions
públiques, si atenem als comptes financers del Banc d'Espanya, s'aproxima als
1,4 bilions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé 600.000 milions
d'euros. Mentre el deute augmentava, els serveis públics empitjoraven, les
prestacions socials disminuïen i es retallava la despesa social.
El segon mèrit de Mariano Rajoy ha estat el
d'aplanar el camí perquè molts espanyols haguessin d'anar a treballar fora
d'Espanya. Molts d'aquests nous emigrants són mà d'obra qualificada, formada a
costa de l'erari espanyol, i de la qual s'aprofiten, gratis, els països
receptors.
Un altre mèrit atribuïble a Mariano Rajoy és
el de la reforma laboral, dissenyada per abaratir salaris i acovardir els
treballadors. Aquesta reforma laboral ha tingut com a conseqüència menys
població activa, més desocupats, més contractes temporals i parcials, en resum,
una precarietat extrema. S'ha estat repartint misèria. Hi ha un empitjorament
generalitzat de la situació social a tot Espanya des de l'any 2009. Les xifres
s'han vist agreujades en 2014. En aquest any, es van aconseguir xifres rècord
en pobresa, desigualtat i privació material severa, amb 13,6 milions de
persones que vivien en risc de pobresa i / o exclusió social a Espanya, un 29,2
% de la població, comparat amb un 24,7 % l’any 2009, com es pot veure a la gràfica.
D'aquest total, 3,2 milions vivien en situació de pobresa severa, és a dir, per
sota del llindar del 30% de la mediana de la renda des espanyols, el que
equival a uns ingressos inferiors a 332 euros mensuals per a una llar d'una
sola persona.
AROPE (At Risk of POverty and/or Exclusión) = Risc de
Pobresa i/o Exclusió Social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada