Pugem o no pugem impostos?

Davant la dramàtica situació de les arques de la Generalitat, el vicepresident econòmic, com a bon militant d’esquerres, ha pensat en augmentar l’impost de la renda als que tenen uns ingressos més alts. Els seus socis de govern, els convergents, com a bons militants de dretes, s’han escandalitzat d’aquesta proposta. Qui té raó?

Comencem per mirar com ha progressat el deute de la Generalitat: només l’any passat ha augmentat de gairebé 8.000 milions d’euros, passant dels 64.466 milions a 72.274.

I el dèficit dels comptes de la Generalitat de l’any 2015 ha sigut de 5.334 milions d’euros, dels que 4.341 milions es corresponen a operacions corrents.

Aquestes xifres són molt preocupants, i no és estrany que, a un vicepresident econòmic, no el tranquil·litzin gens ni mica.

Davant d’aquest daltabaix, els convergents presenten un quadre de reclamacions a l’estat central. Quadre que, si comptem tot el que diuen que l’estat central deu a la Generalitat, no cobriria més que el dèficit d’un any, quan el deute citat correspon a uns quants anys (6 o 7 per la primera línia, que és la més important). Amb aquestes xifres, la conclusió és que els convergents, potser perquè tenen altres preocupacions, no han entès bé ni s’han mirat gaire els comptes que, en teoria, han gestionat aquests darrers anys.

No sé quan s’ingressaria de més amb l’augment de l’impost de la renda que proposa el vicepresident. I no ho sé perquè, que jo sàpiga, no ho ha fet públic. I, per tant, no puc dir si s’ha d’apujar l’impost de la renda als que ingressen més, però el que han presentat els convergents a l’opinió pública no té ni cap ni peus, ja que, si mirem la xifra més important, 3.811 milions, es corresponen a inversions de l’estat que no s’han fet a Catalunya, però que, si s’haguessin fet, no haurien aportat ingressos substancials als comptes de la Generalitat (a no ser per petites quantitats d’impostos indirectes deguts a les obres). Posar aquesta xifra al mateix nivell que d’altres que sí que tenen importància pels comptes públics catalans és una manera d’enredar el lector, el que se’n diu demagògia barata.

 Potser seria hora de que algú, a Catalunya, es preocupés seriosament de com van els comptes públics, i presentés propostes realistes, en comptes de presentar quadres més o menys esotèrics.

(Per cert, els 3.811 milions que reclamen els convergents no són per cap disposició addicional de l’estat, sinó de l’estatut. No són capaços ni de presentar quadres ben fets)