Com que ens
trobem en una època en que les xarxes socials ho envaeixen tot, de seguida s’han
pogut llegir comentaris de tota mena. Que si els d’ERC no tenen la dignitat que
tenen els de Junts per Catalunya, ja que no van abandonar el debat, que si els
dirigents de TV3 són uns venuts per no haver passat el vídeo del seu candidat,
etc.
Fa molts
anys que no segueixo cap debat de candidats. Acostumat al nivell que aquest
tipus de debats tenen (o tenien) a França, els debats que es fan aquí em
semblen completament inútils, i considero una pèrdua de temps escoltar uns
polítics tan mediocres, per no fer servir una paraula més forta. Per la mateixa
raó, cada vegada que hi ha una tertúlia política, canvio de canal. En canvi,
una entrevista d’un polític amb un bon periodista pot arribar a ser molt
interessant, però no se’n fan massa.
La veritat
és que tant l’un com l’altre semblaven ànimes en pena (no és estrany vistes les
circumstàncies en les que es troben). El seus minuts d’or van ser més aviat minuts
de llautó. El seus missatges va tenir molt poca substància. Missatges que no sé
si interessen a ningú. A mi, no.
Això sí, a
les xarxes socials, uns i altres competien per lloar el seu candidat i per dir
que l’altre ho havia fet malament. I tot amb poques paraules i bastants
adjectius més aviat desqualificatius. Llegint aquest comentaris, dona la
impressió que es tracta de comentaristes incapaços d’enllaçar més d’una frase
amb sentit. El pitjor és que els polítics que tenim no semblen tenir molta més
capacitat que els comentaristes de les xarxes. Probablement per això els voten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada