Debats i comentaris

Ahir hi va haver un debat a TV3 sobre les eleccions europees. El candidat d’ERC, Oriol Junqueras, no hi va poder assistir ja que la presó de Madrid on està tancat va dir que l’horari no era l’apropiat tenint en compte el règim de la presó. Vista aquesta decisió, el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que també havia de participar al debat des de Brussel·les, va decidir no participar-hi. Ambdues candidatures van enviar al debat un altre membre de la llista. El de Junts per Catalunya va fer un discurs i va marxar. El d’ERC, en canvi, es va quedar. Al final, es va passar un vídeo gravat des de la presó pel candidat Junqueras, mentre que no es va passar un altre vídeo gravat pel candidat Puigdemont.

Com que ens trobem en una època en que les xarxes socials ho envaeixen tot, de seguida s’han pogut llegir comentaris de tota mena. Que si els d’ERC no tenen la dignitat que tenen els de Junts per Catalunya, ja que no van abandonar el debat, que si els dirigents de TV3 són uns venuts per no haver passat el vídeo del seu candidat, etc.

Fa molts anys que no segueixo cap debat de candidats. Acostumat al nivell que aquest tipus de debats tenen (o tenien) a França, els debats que es fan aquí em semblen completament inútils, i considero una pèrdua de temps escoltar uns polítics tan mediocres, per no fer servir una paraula més forta. Per la mateixa raó, cada vegada que hi ha una tertúlia política, canvio de canal. En canvi, una entrevista d’un polític amb un bon periodista pot arribar a ser molt interessant, però no se’n fan massa.

Mogut per la curiositat, he mirat els denominats “minuts d’or” dels dos candidats esmentats, el que es va emetre i el que no. El candidat Puigdemont semblava cansat, sense cap esperit de lideratge, sense més missatge que dir que portarà el problema català a Europa. El candidat Junqueras va començar amb una mica més d’energia, però de seguida es va apagar: el seu missatge és que segueix defensant, malgrat la presó, el mateix que defensava abans.

La veritat és que tant l’un com l’altre semblaven ànimes en pena (no és estrany vistes les circumstàncies en les que es troben). El seus minuts d’or van ser més aviat minuts de llautó. El seus missatges va tenir molt poca substància. Missatges que no sé si interessen a ningú. A mi, no.

Això sí, a les xarxes socials, uns i altres competien per lloar el seu candidat i per dir que l’altre ho havia fet malament. I tot amb poques paraules i bastants adjectius més aviat desqualificatius. Llegint aquest comentaris, dona la impressió que es tracta de comentaristes incapaços d’enllaçar més d’una frase amb sentit. El pitjor és que els polítics que tenim no semblen tenir molta més capacitat que els comentaristes de les xarxes. Probablement per això els voten.