La guerra d’Ucraïna i els preus de l’energia

L'atac de Rússia a Ucraïna representa una demanda d'un nou ordre mundial que, a llarg termini, suporti els preus més elevats dels combustibles fòssils, especialment del petroli. Aquesta economia probablement es centraria en Rússia i la Xina. La resta de l'economia mundial, en la mesura que segueixi existint, s'haurà d’arreglar en gran mesura sense combustibles fòssils, a part dels combustibles fòssils que els països segueixen produint per ells mateixos. La població i el nivell de vida cauran a la major part del món.

Si es pot desenvolupar una economia centrada en Rússia i la Xina, el dòlar dels Estats Units deixarà de ser la moneda de reserva del món. El comerç es farà en la moneda del nou bloc Rússia-Xina. Fora d'aquest bloc, les monedes locals tindran un paper dominant. La major part del deute d'avui serà finalment impagat; en la mesura que aquest deute sigui substituït, se substituirà per deute en moneda local.

El problema de fons és el fet que, a nivell mundial, el consum d'energia per càpita s'està reduint. El consum d'energia és essencial per crear béns i serveis. 

La disminució de la quantitat d'energia per persona fa que, de mitjana, es puguin produir cada cop menys productes i serveis acabats per a cada persona. Alguns països ho fan millor que la mitjana; altres ho fan pitjor. Amb els baixos preus dels combustibles fòssils, Rússia ha anat pitjor que la mitjana; vol posar remei a la situació amb preus energètics més elevats a llarg termini. Si Rússia pot començar a transferir les seves exportacions energètiques a la Xina, potser la nova economia Rússia-Xina, amb un suport limitat de la resta del món, es pot permetre el luxe de pagar a Rússia els alts preus dels combustibles fòssils que Rússia necessita per mantenir la seva economia. 

El problema fonamental darrere dels baixos preus del petroli recents és el fet que actualment els consumidors no es poden permetre consumir els béns i serveis produïts amb els alts preus del petroli i del gas que els productors, com Rússia, necessiten per operar, pagar sous prou alts i fer una reinversió adequada. Posant xifres: l’economia mundial, sobretot l’economia occidental, no pot pagar el petroli a més de 80 dòlars per barril. Els productors necessiten un preu de més de 120 dòlars per barril.

Europa, en particular, no pot permetre's els preus elevats del petroli. Si els tipus d'interès augmenten aviat, això empitjorarà encara més el problema. La Xina sembla tenir avantatges definits com a soci econòmic.

Tenint en compte els problemes d'Europa com a importador d'energia, la Xina semblaria tenir la possibilitat de ser un millor client que potser tolerarà preus més alts. D'una banda, la Xina és més eficient en l'ús de productes energètics que Europa. Per exemple, moltes cases de la meitat sud de la Xina no s'escalfen a l'hivern. En canvi, la gent s’abriga a casa quan arriba l'hivern. A més, les cases i les empreses del nord de la Xina s'escalfen de vegades amb la calor residual de les centrals elèctriques de carbó properes. Aquest és un enfocament molt eficient per a la calefacció. 

La Xina també utilitza més carbó en la seva combinació energètica que Europa. Històricament, el carbó ha estat molt menys car que el petroli. El que es necessita és un preu mitjà baix de l'energia. Es pot tolerar una petita quantitat de petroli d'alt preu en una economia que utilitza principalment carbó en la seva combinació energètica. Quan es compten tots els costos, l'eòlica i la solar són fonts d'energia molt cars, la qual cosa contribueix als problemes d'Europa. 

Sembla que Rússia ara tem que estigui a prop del col·lapse, no gaire diferent del col·lapse del govern central de la Unió Soviètica el 1991. Un col·lapse d'aquest tipus portaria a una gran caiguda del nivell de vida de Rússia, fins i tot des del nivell relativament baix actual. El que sembla haver estat darrere del col·lapse de 1991 és el mateix que sembla estar darrere de la por actual de Rússia al col·lapse: els baixos preus del petroli. 

Rússia s’ha adonat que la resta del món depèn completament de les seves exportacions de combustibles fòssils. A causa d'aquesta dependència, així com de la connexió entre la combustió de combustibles fòssils i la fabricació de productes i serveis acabats, Rússia té un gran poder sobre l'economia mundial. 

Poques persones a Amèrica i Europa s'adonen que l'economia mundial depèn completament de les exportacions de petroli, carbó i gas natural de Rússia. Aquesta dependència es pot veure de moltes maneres. Per exemple, el 2020, el 41% de les exportacions mundials de gas natural provenien de Rússia. El gas natural és especialment important per equilibrar l'electricitat del vent i la solar. 

Sense les exportacions de gas natural de Rússia i els seus afiliats propers, no hi ha possibilitat de subministrar exportacions de gas natural adequades a la resta del món. 

El gasoil, creat per la refinació del petroli, és un altre producte energètic que escasseja, especialment a Europa. El combustible dièsel s'utilitza per alimentar camions i tractors agrícoles, així com molts automòbils europeus. Un informe d'Argus Media indica que els subministraments russos representen entre el 50% i el 60% de les importacions marítimes de gasoil i altres gasoils d'Europa, que sumen entre 4 i 6 milions de tones de combustible al mes. Probablement seria impossible substituir aquestes importacions, utilitzant subministraments d'altres llocs, sense augmentar el preu d'aquests combustibles importats fins a un nivell molt més alt que l'actual. Fins i tot llavors, els països de fora d'Europa es quedarien amb un subministrament de gasoil insuficient. 

L'atac de Rússia a Ucraïna sembla haver estat fet per moltes raons. Rússia estava clarament frustrada amb la situació actual, amb l'OTAN cada cop més assertiva dins la mateixa Ucraïna, tot i que Ucraïna no és membre de l'OTAN. Rússia també és conscient que, en cert sentit, té molt més poder sobre l'economia mundial del que la majoria de la gent s'adona, perquè l'economia mundial depèn completament de les exportacions de combustibles fòssils de Rússia. Les sancions contra Rússia probablement perjudicaran els països que les sancionen tant o més que no pas a Rússia. 

Si les sancions realment enfonsessin Rússia, el resultat tendiria a empènyer tota l'economia mundial cap al col·lapse, perquè la resta del món depèn molt de les exportacions de combustibles fòssils de Rússia. Hi ha una resposta proporcional a la quantitat d'energia "dissipada": si es desitja una major producció de béns i serveis, es requereix més energia. Els canvis d'eficiència poden ajudar una mica, però els estalvis d'eficiència tendeixen a compensar-se amb les necessitats energètiques més elevades del sistema més complex necessari per aconseguir aquests estalvis. 

Si els preus de l'energia no pugen prou, d'alguna manera ens haurem d’enfrontar a una situació amb molt pocs combustibles fòssils. És dubtós que les renovables durin molt de temps perquè depenen dels combustibles fòssils per al seu manteniment i reparació. Si no es poden aconseguir preus més alts de l'energia, hi ha una possibilitat significativa que es vagi en la direcció d'empènyer l'economia mundial cap al col·lapse. 

Vivim avui en un món amb recursos energètics per càpita cada vegada més reduïts. Hauríem de ser conscients que estem arribant als límits dels combustibles fòssils i altres minerals que podem extreure, tret que d'alguna manera puguem trobar la manera d'aconseguir que l'economia toleri preus més alts. 

La reducció de les quantitats d'energia disponible impulsarà una reducció molt significativa del nivell de vida. Al mateix temps, desapareixeran programes com els plans de pensions finançats pel govern i els plans d'atur. És probable que l'electricitat esdevingui intermitent i després falli completament. El comerç internacional es reduirà; les economies seran molt més locals. El perill al qual ens apropem és que els nivells superiors de governs, arreu del món, es col·lapsin o siguin enderrocats pels seus ciutadans infeliços.

Ens han avisat que arribaríem a un període de temps amb greus problemes energètics. L'economia mundial hauria d’haver-se donat compte de la importància dels combustibles fòssils i la probabilitat que l'economia mundial s'enfrontés a problemes d'esgotament a la primera meitat del segle XXI. El primer va ser un discurs del contraalmirall Hyman Rickover el 1957. En aquest discurs, Rickover va dir:

Vivim en el que els historiadors podrien anomenar algun dia l'era dels combustibles fòssils.  Amb un alt consum d'energia va un alt nivell de vida. . . Una reducció del consum d'energia per càpita sempre ha comportat en el passat un declivi de la civilització i una reversió a una forma de vida més primitiva. 

. . . és un fet desagradable que, segons les nostres millors estimacions, les reserves totals de combustibles fòssils recuperables a no més del doble del cost unitari actual probablement s'esgotin en algun moment entre els anys 2000 i 2050, si es tenen en compte els nivells de vida actuals i les taxes de creixement de la població

Ja hem arribat a aquesta situació. La guerra actual a Ucraïna és, potser, la primera conseqüència important del nou ordre que s’està implantant a un món amb molta menys energia disponible.