Molta gent pensa que l'economia mundial continuarà com abans, després que un o altre bàndol guanyi la guerra. En realitat, ens enfrontem a una situació sense sortida. Tant se val quin sigui el resultat, l'economia mundial estarà pitjor després que acabi la contesa.
El problema a què s'enfronta l'economia mundial és l'esgotament de molts tipus de recursos simultàniament. Aquest esgotament es veu agreujat per l'augment de la població, el que significa que els recursos disponibles han de proporcionar una vida adequada a un nombre cada cop més gran d'habitants del món. A causa de l'esgotament, l'economia mundial està arribant a un punt on ja no pot créixer com ho feia en el passat. És probable que la inflació, l'escassetat d'aliments i les apagades contínues es converteixin en problemes cada vegada més grans a moltes parts del món. Amb el temps, és probable que la població disminueixi.
En un món amb recursos inadequats en relació amb la població, és probable que els conflictes armats siguin cada cop més comuns.
El conflicte Rússia-Ucraïna és un exemple d’un conflicte associat als recursos. Els aliats que pertanyen a l'organització de l'OTAN han optat per escalar el conflicte Rússia-Ucraïna, en part perquè l'existència del conflicte ajuda a ocultar l'escassetat de recursos i els preus alts que ja s'estan produint. No importa com s'acabi la guerra, el problema de l'escassetat de recursos continuarà existint. Per tant, el conflicte no pot acabar bé.
Hi ha un gran problema d'esgotament de recursos que les autoritats de molts països coneixen des de fa molt de temps. El problema és tan gros que les autoritats han optat per no explicar-ho a la població en general.
Els mitjans convencionals pràcticament mai no esmenten que hi ha un problema important d'esgotament de recursos. A més del petroli, el carbó i el gas natural, els recursos amb límits inclouen molts altres minerals, com ara el coure, el liti i el níquel. Altres recursos, inclosos l'aigua dolça i els minerals utilitzats per a fertilitzants, també estan disponibles en quantitats limitades. Els mitjans no ens diuen que no hi ha evidència que realment es pugui fer una transició a una economia baixa en carboni. Un altre dia en parlarem.
El problema de l'esgotament és l’assequibilitat dels productes finals elaborats amb recursos d'alt preu. El cost de l’extracció augmenta, però la capacitat dels ciutadans per pagar els productes finals elaborats amb aquests recursos d’alt cost no augmenta. Els preus de les primeres matèries no pugen prou per cobrir el cost creixent d'extracció. Quan s'assoleix aquest límit d’assequibilitat, són els països extractors de recursos, com Rússia, els que es troben en una situació terrible pel que fa al benestar de les poblacions.
El gran problema que sorgeix degut a l'esgotament és, doncs, un conflicte de preus. Les empreses que extreuen recursos necessiten preus elevats per poder reinvertir en noves mines, en ubicacions cada cop més costoses, però els consumidors no es poden permetre aquests preus elevats.
Com a resultat de l'esgotament, calen més hores de treball, més temps de màquines i més ús de productes energètics per extreure la mateixa quantitat d'un recurs donat que abans s'extreia en un altre lloc. L'eficiència creixent tendeix a ajudar els salaris, però la ineficiència creixent tendeix a funcionar de manera oposada: els salaris no augmenten, certament no tan ràpid com els preus dels productes finals.
En consequència, els exportadors de matèries primeres, com Rússia, es veuen atrapats: no poden augmentar prou els preus perquè les noves inversions siguin rendibles. El problema és que els consumidors del món no poden pagar els preus alts resultants d'articles essencials com aliments, electricitat i transport. Rússia afirma que disposa de quantitats molt altes de reserves, especialment de gas natural i carbó. Però és dubtós que aquestes reserves puguin realment extreure's. A mitjà i llarg termini, els preus de venda no es poden mantenir a un nivell prou alt per cobrir l'enorme cost d'extreure, transportar i refinar aquests recursos.
El creixement econòmic mundial depèn en gran mesura de l’augment del consum d’energia. La raó duna forta associació entre el creixement del PIB i el creixement del consum d’energia és una raó basada en la física. Produir béns i donar serveis requereix el consum de productes energètics, perquè les lleis de la física ens diuen que cal energia per moure qualsevol objecte d'un lloc a un altre, o per escalfar qualsevol objecte.
És probable que ens estem enfrontant a una economia mundial que col·lapsa a causa de que s'estan assolint els límits dels recursos disponibles. Afegir sancions contra Rússia empenyerà encara més l'economia mundial en direcció a aquest col·lapse. El mateix president dels Estats Units, Joseph Biden, adverteix que és probable que hi hagi escassetat d'aliments a moltes parts del món com a resultat de les sancions imposades contra Rússia. Europa es troba entre aquestes parts del món.
La història del món mostra que les poblacions de moltes civilitzacions han superat les seves possibilitats de recursos i s'han esfondrat. La física assenyala que aquest resultat és gairebé inevitable.
Els líders electes necessiten una història de creixement etern que puguin explicar als seus ciutadans. Per aquesta raó s'han desenvolupat narratives creatives que suggereixen que els humans podem allunyar-nos dels combustibles fòssils si així ho desitgem. Ningú no s'atura a pensar que les economies no poden continuar existint utilitzant una quantitat d'energia molt més petita, com tampoc un ésser humà adult no se les pot arreglar només amb 500 calories al dia. Tant l’economia com les persones són estructures dissipatives; requereixen un consum continu d’energia. Les fàbriques tanquen quan es talla l'electricitat, el dièsel i altres productes energètics.
L'economia mundial ja està molt a la vora del col·lapse a causa dels límits de recursos que està assolint. Aturar intencionalment la producció de Rússia de recursos com a fertilitzants i urani processat segurament empitjorarà la situació, no la millorarà. Quan s'aturi la producció de Rússia, és probable que sigui impossible reiniciar la producció al mateix nivell. Els treballadors capacitats que perdin les seves feines probablement trobaran feines en altres llocs, i caldrà formar nous treballadors, el que necessita molt de temps.
Un altre problema important és l'enorme quantitat de deute que tenen la majoria dels països del món. Amb una economia mundial que es desacceleri ràpidament, el pagament del deute amb interessos serà impossible. Els impagaments del deute causaran encara més estralls al sistema econòmic mundial.
No sabem exactament quan passarà tot això, però serà probablement més aviat
que tard. La situació no pinta gens bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada