dimarts, de setembre 22, 2009

Un Robin Hood a la Moncloa

No hi ha cap dubte que la dialèctica socialista és molt superior a la del PP. Com que ens volen apujar els impostos, ho justifiquen dient que tot el que fan és demanar un petit esforç als més rics per ajudar als que s’han quedat sense cap entrada de diners degut a la crisi. Quan el senyor president del govern central diu això me’l imagino amb un bigotet i una gorra verda amb una ploma, com l’Errol Flynn quan feia de Robin dels Boscos (i amb la Leyre Pajín fent d’Olivia de Havilland).

Hi pot haver una causa més justa que la demanar un petit esforç als rics per repartir-lo entre els pobres de solemnitat? Davant d’aquest raonament, davant d’aquest sil•logisme lapidari la dreta (dita cavernària) s’ha quedat sense arguments. Visca el socialisme!

El problema és que al raonament fet pel nou Robin hi ha un pas una mica coix. Vegem el raonament complet:

1 - augmentem els impostos
2 - augmentant els impostos augmentarem la recaptació
3 - amb aquest augment de la recaptació podrem finançar la protecció social

El pas que és una mica coix és el segon. Qui ens assegura que augmentant els impostos s’augmentarà la recaptació? Ningú. Que com pot ser? Doncs molt senzill: si augmenten els impostos, molta gent reaccionarà per evitar que aquest augment li toqui pagar-lo a ell. Si augmenten els impostos sobre el capital, per exemple, els que tenen molt capital el portaran cap a un altre país on hagin de pagar menys. Si augmenten l’IVA, alguns optaran per no declarar-lo, i altres, potser, disminuiran les seves compres. Si augmenten l’Impost de la Renda, seran els assalariats els que pagaran el plat trencat, però no els rics.

Pensem el que ha passat l’any 2008 i el que està passant aquest any: la recaptació ha baixat molt. Fonts solvents diuen que el frau fiscal ha augmentat molt (en alguns casos perquè era la única manera d’evitar que la seva empresa tanqués), i alguns s’atreveixen a fixar aquest augment de la defraudació durant aquests dos darrers anys en un 2 % del Producte Interior Brut, és a dir, ens uns 20.000 milions d’euros.

Per això podríem donar una variant al raonament del nostre ben amat Robin:

1 - augmentem els impostos
2 - augmentant els impostos no augmentarem la recaptació
3 - al no haver-hi un augment de la recaptació no podrem finançar la protecció social
4 - al haver augmentat els impostos, molt capital (estalvi) fugirà a l’estranger, es disminuirà la capacitat de compra, el consum també disminuirà i haurem dificultat la sortida de la crisi

Quin dels dos raonaments és el correcte? Chi lo sà... Recordem que l’economia és com una pilota de rugbi: quan la fem botar no podem endevinar mai per endavant cap a on botarà. Esperem que aquesta vegada boti cap al lloc que ens interessa, però res no és menys segur. Probablement la recaptació augmentarà, però molt menys de les previsions. I no es podrà finançar la protecció social com s'havia previst.

La solució a la sortida de la crisi consisteix, bàsicament, en tres etapes:

- aprofitar que alguns països importants han sortit de la crisi per augmentar les nostres exportacions

- si els empresaris arriben a augmentar les seves exportacions, augmentaran la producció i començaran a invertir

- al invertir i augmentar la producció, augmentaran els llocs de treball i el consum intern, augmentarà la recaptació dels impostos i les necessitats socials disminuiran

Tant difícil és explicar aquest raonament?

Però per això fa falta facilitar les exportacions. I com? Doncs, afavorint una energia elèctrica barata, afavorint el transport ferroviari cap a Europa, entre altres. Però no es fa res d’això: en comptes de construir una línea de tren d’ample europeu des de València a la frontera, es continua gastant els impostos en fer línees d’AVE a Galícia, Astúries i Extremadura, que no seran mai rendibles. En comptes d’afavorir una energia elèctrica barata, es tanca Garoña i es vol vetar la construcció de noves centrals nuclears. I així anem fent.

No m’estranya que el nostre Robin dels Boscos particular, dient que robarà als rics (és a dir, als que viuen d’una nòmina, que els rics de veritat ja trobaran un paradís fiscal) per repartir entre els pobres, tingui tant d’èxit. Sobretot perquè els partits de dreta no aconsegueixen enfilar cap raonament senzill i creïble.