Arran de la reunió Mas- Rajoy

Ens toca viure moments importants i, com sempre passa, complicats. No hem sortit encara de la crisi econòmica que ja s’esgota el temps per la crisi política de la consulta  a Catalunya. Els problemes fiscals de la família Pujol posen un gruix més de dificultat, més pel que representa el president Pujol que pel fet ell mateix, que és un de tants. És curiós que s’hagi destapat justament ara.

Avui s’han reunit els senyors Mas i Rajoy, però no sabem pas gran cosa del que han parlat. Diuen que el president Mas ha presentat una llista de 23 punts, i que el govern central l’estudiarà, però per ara no sabem quins són aquests punts. Això és important, ja que és la primera vegada que Catalunya presenta les seves reivindicacions en un document. Es necessari que aquest document es faci públic per poder veure quines són aquestes reivindicacions, si són serioses i si el govern central les accepta, total (que ho dubto) o parcialment. Penso que s’hauria d’haver començat per aquí, i negociar tema a tema, abans d’embarcar-se en convocar una consulta, la pregunta de la qual no acabo d’entendre (*).

Si fem confiança al president Mas, i no veig perquè no li en faríem, potser la convocatòria de la consulta és una arma més per poder negociar, una estratègia per tenir més força durant una negociació. Si fos això, seria una bona jugada. Si el tema de la consulta anés en sèrio, ho trobaria un error.

Només sortirem d’aquest embull presentant una llista de punts a negociar i anant trobant acords puntuals en una estratègia guanyant-guanyant. No trigarem pas massa a veure si es juga a aquest joc o no. Si no, em fa l’efecte que crearem més problemes dels que resoldrem.

(*) No entenc què vol dir “ser un estat”: un estat com els dels EEUU? Com els cantons suïssos? Com els länder alemanys? Com les províncies canadenques? Per a mi, té un significat clar la noció d’estat independent, però no la d’estat a seques, que és l’objecte de la primers pregunta.