Una societat sense diners

Segons en Karl Marx, els diners no són res més que un instrument d'explotació capitalista. Llegit al Socialist Standard, una revista del Partit Comunista del Regne Unit que es publica des de l’any 1904, en un dels seus exemplars dels anys 1970:

Els diners desapareixeran.

L’or es pot reservar, d’acord amb la voluntat de Lenin, per la construcció de comunes públiques. A les societats comunistes els bens estaran disponibles lliurement i sense cap cost. L’organització de la societat, fins als seus propis fonaments, es realitzarà sense diners.

El desig frenètic i neuròtic de consumir i atresorar desapareixerà. Serà absurd voler acumular coses: ja no hi haurà diners per embutxacar-se ni assalariats per contractar.

Les noves gents s’assemblaran als seus avantpassats caçadors i recol·lectors que confiaven en una natura que els proporcionava lliurement i amb abundància el que necessitaven per viure, i no s’havien de preocupar pel demà.

Aquestes utopies, llegides ara fa més de quaranta anys, a molts joves d’aquella època els semblaven realitzables i desitjables. Probablement encara sigui així per molts joves d’avui dia, sobretot pels que tenen dificultats per començar la seva vida amb una certa viabilitat. Però, si ho mirem amb detall, aquestes frases del comunisme utòpic són, l’una darrera l’altre, una perfecta tonteria. Ni el comunismes més absolut, com pot ser el de Corea del Nord, ha pogut prescindir dels diners, ni les societats del nostres avantpassats caçadors i recol·lectors era tan feliç com ens volen fer creure. Al contrari, la vida del caçador-recol·lector era solitària, pobre, immunda, brutal i curta.

La única societat avançada que ha viscut sense diners, al menys que jo sàpiga, ha estat de les Inques, a Amèrica del Sud. A l’imperi inca la unitat de valor era el treball, exactament com hauria de ser a la societat comunista. I també, d’una manera semblant al comunisme, l’economia depenia d’una rigorosa planificació centralitzada i del treball forçat, de l’esclavatge, al capdavall. Probablement pitjor que la societat actual, amb totes les seves mancances.