El català a una Catalunya independent

Ha fet molt de soroll el manifest impulsat pel grup Koiné i titulat “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”. Uns l’han considerat un disbarat, d’altres l’han qualificat d’error tàctic, perquè debilita la base social del dret a decidir, els més (els contraris al dret a decidir), han dit que era xenòfob i neofeixista.

L’he llegit i no el veig ni cap disbarat, ni que sigui un error tàctic (els que el subscriuen no són polítics), ni que sigui xenòfob i, encara menys, feixista. És un manifest amb el que s’hi podrà estar o no d’acord, però que està escrit de manera respectuosa i educada, i que tot el que diu és, des del meu punt de vista, d’una lògica impecable. Si volem preservar la llengua catalana, diuen, s’han de seguir aquestes tres vies:

a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran),

b) la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà, i

c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua.

A algú li estranya que hi hagi moltes persones que pensin d’aquesta manera? Sembla que sí. Els que pensen que el dret dels catalans a decidir el seu futur no existeix ho troben una solemne tonteria. Pensen que sabent castellà, al món modern, és més que suficient, que el català sobra (o que només val per la intimitat) Ens diuen que les llengües no tenen drets, només els tenen els ciutadans, que han de ser lliures per parlar la llengua que creguin convenient (per cert, són els mateixos que diuen que no s’han de prohibir les curses de braus, ja que s’ha de preservar la llibertat del personal per anar-les a veure o no)

Si la discussió es fes en aquests termes, no hi hauria res a dir. Cadascú exposa els seus arguments. Però el que retrata la personalitat de cada qual són els insults (xenòfob, neofeixista) que utilitza per qualificar aquest manifest.

Per cert, ara ERC, per boca del seu diputat en Joan Tardà,  fa una encesa defensa de l'oficialitat tant del català com del castellà en una hipotètica Catalunya independent. Ja tenim, doncs, la posició d’una de les dues forces polítiques independentistes més importants. Seria bo de saber quina és l’opinió de l’altra força independentista important, CDC (o com es digui ara mateix) Pel que fa a ICV, que qualifica el manifest d’error tàctic, demostra que aquest partit no vol obrir aquest debat, que és essencial, per por de perdre votants: exactament com ho fan els partits que no tenen programa.

Tota aquesta discussió ve del fet que els partidaris de la independència mai han fet un llibre blanc per explicar al contribuent quin és el seu model d’una Catalunya independent. Probablement perquè ells mateixos no ho saben.