El “núvol misteriós” de l’any 536

Els cronistes de l'època van escriure sobre un “núvol misteriós", que difuminava la llum del sol sobre el Mediterrani als anys 536 i 537 de la nostra era. Els anells dels arbres donen testimoni de les males condicions de creixement dels arbres al llarg de tot l'hemisferi nord. Diríem que a l’any 536 i els següents  hi va haver una opacitat a l’atmosfera deguda a un fenomen natural inusual. Les crisis socials, incloent la primera plaga pandèmica europea, que va començar 541, s'associen a aquest fenomen.

Només recentment els investigadors han trobat proves concloents d'un origen volcànic de la disminució de la llum solar de l’any 536, basant-se en traces de sofre volcànic en nuclis de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida, procedents de dues grans erupcions recentment datades als anys 536 i 540.

L'impacte del doble esdeveniment volcànic dels anys 536 i 540 sobre el clima de l'hemisferi nord va ser més fort que qualsevol altra esdeveniment documentat dels últims 1200 anys. Només una de les dues erupcions hauria donat lloc a un significatiu refredament de la superfície de la Terra. Però dues erupcions, tan properes en el temps, van causar la que va ser probablement la dècada més freda dels últims 2000 anys.

Utilitzant les dades disponibles dels nuclis de gel i les descripcions de la claror solar fetes pels estudiosos d’aquella època, els científics han pogut simular l'impacte de les erupcions dels anys 536 i 540. Amb aquestes dades es va estimar la magnitud de les erupcions i la seva ubicació aproximada a la Terra i, a continuació, van simular la propagació i els efectes dels núvols d'aerosols resultants de la injecció volcànica de sofre a l'estratosfera. Això va revelar que després de les erupcions, la radiació solar a la superfície de la Terra es va reduir fortament sobre l'hemisferi nord durant diversos anys, i va causar una disminució en la temperatura mitjana hemisfèrica de fins a 2º C.

A – variació de les temperatures a l’hemisferi nord

B i C – variació geogràfica de les temperatures a l’estiu (B) i a l’hivern (C)

La relació entre el "núvol misteriós" del 536 i la transició de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana és un tema de gran interès històric. Les erupcions volcàniques en el passat més recent han impactat les societats humanes. Per exemple, en 1815 el volcà Tambora d'Indonèsia va llançar tanta cendra i sofre a l'atmosfera que l'any 1816 és conegut com "l'any sense estiu" a Europa i Amèrica del Nord, on les temperatures inusualment baixes van conduir a la pèrdua de collites i a una fam generalitzada, tal com a casa nostra ho explica el Baró de Maldà.

Els científics van utilitzar les seves simulacions de models climàtics per a estimar directament l'impacte de les erupcions sobre l'agricultura a Europa, i van identificar el nord d'Europa i, en particular, els països escandinaus com els llocs que probablement van patir més sota les condicions de fred després de les erupcions. Aquest resultat dóna suport a la teoria d'una connexió entre les erupcions i l'evidència arqueològica d'una crisi social a gran escala en els països escandinaus al segle VI.

Quins van ser exactament els volcans responsables d'aquests aerosols núvols segueix sent un enigma. S'estan discutint diversos candidats, incloent volcans a Amèrica Central, Indonèsia i Amèrica del Nord. Futurs estudis seran necessaris per mostrar la font exacta dels núvols d'aerosol dels anys 536/540.

Climatic and societal impacts of a volcanic double event at the dawn of the Middle Ages