El TTIP

Ja fa uns anys, i a l’esquena de la població, van començar les negociacions entre la Unió Europea i els Estats Units per promoure un Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (també conegut com TTIP per les seves sigles en anglès Transatlantic Trade and Investment Partnership) Amb aquest tractat busquen crear la "zona de lliure comerç més gran del planeta", una manera com una altra de declarar una "guerra comercial" a altres potències econòmiques (com la Xina, Rússia o l'Índia) i recuperar part del poder econòmic que tant Europa com els estats Units han anat perdent aquesta darrers anys.

Han sigut les multinacionals, com la indústria automobilística, química, farmacèutica i agroalimentària, empreses energètiques i de serveis, bancs, fons d'inversió, etc. a banda i banda de l'Atlàntic, les que més han pressionat per impulsar aquestes negociacions. De fet, la majoria de reunions que ha mantingut la Comissió Europea sobre el tractat ha estat amb grups de pressió de les grans empreses.

Atès que els aranzels entre la UE i els EUA són ja molt baixos, el tractat es centra en l'eliminació de lleis a banda i banda de l'Atlàntic amb la finalitat de reduir costos per a les empreses. Així, el TTIP pot desembocar en la supressió de regulacions socials, laborals, ambientals o de seguretat alimentària i sanitària i suposar una disminució de les llibertats digitals.

Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional pot desafiar, davant dels tribunals, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking o una regulació sanitària per prohibir l'ús de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes. Pel que sembla, aquests tribunals no seran els tribunals de justícia, sinó un arbitratge format per una persona elegia per l’estat demandat, una altra elegida per l’empresa demandant, i una tercera persona de comú acord antre ambdós. De manera que els governs elegits democràticament aniran perdent força davant les grans empreses.

No hi ha debat perquè el TTIP s'està negociant a l'ombra. Després de diverses rondes de negociació la transparència i la comunicació amb la societat civil ha estat nul·la. Els eurodiputats poden tenir accés per fullejar els documents, però no els poden copiar i estan obligats a mantenir en secret el que hagin pogut llegir. Els únics documents que es coneixen es deuen a filtracions. Les dues potències s'han compromès a no publicar els documents relacionats amb les negociacions durant una quants anys després de la seva signatura.

L'harmonització legislativa pot portar a una equiparació a la baixa de la protecció de la població, afectant a les normes de protecció social, laboral, de la salut i del medi ambient. Així, podríem veure augmentar la producció i la venda de transgènics, de toxines o de substàncies químiques perilloses (com els alteradors hormonals que causen càncer i altres malalties). El tractat podria servir per augmentar la vigilància cibernètica o les penes per compartir arxius a Internet.

Pel que fa a les liberalitzacions i privatitzacions, ja n’estem patint les conseqüències: retallades, acomiadaments, pèrdua de drets i de qualitat dels serveis, posant-se la rendibilitat econòmica per sobre de tot, el que genera més càrregues per a les persones amb menys recursos econòmics.

I com gota que fa vessar el got amb els mecanismes de protecció de les inversions, lligarien de mans qualsevol política de futur destinada a protegir a la ciutadania.

La Unió Europea parla que el TTIP és la clau per "superar la crisi" i "crear ocupació". Però no en tenim cap seguretat. Al contrari, el TTIP segurament no suposarà un avantatge a les petites empreses i autònoms, ja que l'acord augmentarà la capacitat de les grans corporacions per desplaçar, encara més, al petit comerç.

Un acord que es negocia en secret, i al que els màxims representants de la democràcia europea hi poden accedir amb moltes dificultats és un acord sospitós. Ni a la campanya electoral passada ni durant els quatre mesos de negociacions per formar un govern no s’ha parlat de TTIP, i això que ens pot canviar molt la vida. Al pacte entre Ciutadans i el PSOE no se’n parla. El PP, Ciutadans i CiU es van oposar, al Congrés, a fer un referèndum sobre aquesta qüestió.

Al dia d’avui, no podem acceptar aquesta situació. Les condicions d’aquest tractat, que alguns voldrien signar aquest any, s’han de debatre públicament. I ha de ser la ciutadania qui l’ha d’aprovar. Si és tant bo com diuen, no hi haurà cap problema en fer-ho. El no voler fer-ho és molt sospitós.