Els valors intangibles

Tots hem pogut seguir les mobilitzacions dels ramaders per aconseguir que els industrials lactis no els hi paguin la llet a un preu per sota dels seus costos de producció. Unes mobilitzacions que el govern, escudat en la lliure competència a què ens obliga Europa, contempla, no sé si impassible, però sí, almenys impotent. La lliure competència a la qual estem sotmesos per pertànyer a la Unió Europea impedeix que els països membres puguin actuar sobre els preus. Aquest problema de la llet s'ha accentuat ara que a Europa s'han suprimit els límits a la producció lletera, el que fa que s'hagi produït un excés d'oferta que baixa els preus, i les multinacionals comprin la llet a qui la ven més barata , tant és que sigui francesa, belga, espanyola o holandesa, ja que al cap i a la fi, totes són blanques.

Aquesta competència suposa per als nostres ramaders el tancament progressiu de les seves instal·lacions, el que porta a la ruïna a moltes famílies i fa que el camp quedi cada vegada més desert. És això el que volem: que tots ens anem a la ciutat, deixant un camp desert, sense activitat? Probablement, no.

Fa uns dies, el rector d’Ortigueira va publicar un escrit molt interessant sobre aquest tema. Entre altres coses, destacaré d'aquest escrit dos conceptes: "establir preus justos ha de ser un dret que ha de primar necessàriament", i l'acusació que estem governats pels “dirigents més formats i amb més estudis en macro i en microeconomia, però que són molt poc sensibles a la realitat concreta dels homes i de les dones que els van triar i dels que s’han convertit en depredadors".

La dificultat d'establir polítiques de preu just radica en que les societats de mercat com la societat actual varen aparèixer quan els "valors de canvi" (o sigui, els que es poden valorar en unitats monetàries) van triomfar sobre els "valors intangibles" (els que no es valoren en unitats monetàries). Per exemple, el preu de la llet és un valor de canvi, mentre que que el camp segueixi tenint població o que les famílies segueixin tenint una vida digna és un valor intangible. Aquests valors intangibles no compten per a l'economia neoliberal. Com diu el rector: "l'economia europea s'ha convertit en un monstre al servei d'una cosa deshumanitzadora i assassina".

França és probablement el país que més resistència ha ofert i segueix oferint a aquesta economia neoliberal europea, però per ara amb resultats molt magres. Al principi de la crisi econòmica, el llavors president Sarkozy va crear un grup d'experts per modificar el concepte de Producte Interior Brut (PIB), conscient que no mesura més que els valors de canvi, però que no dóna cap valor als valors intangibles, dels que França és una gran defensora. Per exemple, si es produeix un gran incendi forestal, aquest incendi augmenta, en comptes de disminuir, la riquesa comptable de la nostra societat. Sembla absurd i increïble, però així funcionen els criteris econòmics: per més arbres que es cremin, per més que el paisatge es tenyeixi de negre, per més que els animals morin de manera horrible entre les flames, no es perd cap valor de canvi, perquè el paisatge, els arbres i els animals tenen un valor de canvi nul, mentre que el combustible dels avions i dels vehicles antiincendis té un valor de canvi molt elevat, i els treballs de reconstrucció que es puguin fer posteriorment, també, de manera que, amb cada incendi, el PIB augmenta.

Un exemple de valor intangible el tenim en la llei de la Generalitat que posa traves a la creació de grans superfícies comercials a poblacions petites, per preservar el comerç local, considerat com un bé intangible. El govern central ha recorregut la llei, ja que, d'acord amb la valoració nul·la dels valors intangibles, pot posar pals a les rodes del creixement del PIB.

Cada vegada sembla més clar que, perquè una economia funcioni al servei de la gent i no la gent al servei de li economia, caldrà donar un valor econòmic a aquests valors intangibles que avui en dia no el tenen. Però l'empresa no serà fàcil, ja que el lema imperant en la nostra societat és que, per maximitzar el valor de canvi dels teus productes no has de tenir en compte el valor dels intangibles. Cal tenir clar que fa tres-cents anys van aparèixer les societats de mercat, quan els valors de canvi van triomfar sobre els intangibles, i el benefici (la plusvàlua) va adquirir un poder únic i absolut sobre les accions dels éssers humans. I això és i serà molt difícil, si no impossible, de corregir.