Ara resulta que el políglota màxim de la
nació, el senyor Mariano Rajoy i Brey, se’ns posa romàntic i diu que ens estima
molt, i ho diu en català. Li perdonarem l’accent, i li agraïm la bona voluntat.
Però diuen que “fets i no paraules”, i perquè
el senyor Mariano ho entengui, “obras son amores, y no buenas razones”. Les
paraules, molt boniques, els fets, no tant. Si agafem el percentatge de la
inversió estatal territorialitzada que s’ha pressupostat anualment per
Catalunya, el resultat és decebedor. Catalunya té el 15,8 % dels habitants
d’Espanya, i el seu PIB és el 18,8 % del total espanyol. Bon any mal any, si no
ens estimessin tant però fossin raonablement justos, el percentatge de la
inversió territorialitzada corresponent a Catalunya hauria d’estar entre
aquestes dues xifres. El gràfic és parlant.
Durant l'època del senyor Aznar López
(pressupostos 1997 – 2004), aquest percentatge va ser, en mitjana, del 12,6 %.
Durant la del senyor Rodríguez Zapatero
(pressupostos 2005 – 2011), va ser del 15,0 %.
Quan ha governat el senyor Rajoy Brey
(pressupostos 2012 – 2016), la mitjana corresponent a Catalunya ha caigut al
10,6 %.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada