L’extensió del gel marí

Mentre aquí estem atrafegats amb les nostres polítiques locals o amb el problema dels refugiats de les guerres que hem contribuït a que es produeixin, la naturalesa continua al seu ritme indiferent a les nostres misèries.

Així, l’extensió del gel marí àrtic ha arribat al seu mínim anual el passat 8 de setembre, assolint una extensió de 4,34 milions de km², segons la Universitat de Colorado Boulder.

L’extensió mínima del gel marí àrtic ha anat disminuint, ja que a la dècada dels 80 era de 6,96 milions de km, i els darrers sis anys ha sigut de 4,48 milions de km², un 35 % menys. Pel que fa a l’extensió màxima, era de 16,04 milions de km², mentre que els darrers sis anys ha sigut de 14,80 milions de km², un 8 % menys.

El gel marí àrtic disminueix, en valors relatius, més de pressa a l’estiu que al hivern. És possible que d'aquí a alguns anys, l'Artic quedi lliure de gel a l'estiu.

Si anem a l’altre banda del món, el gel antàrtic ha arribat a la seva extensió màxima el passat 5 de setembre, assolint els 18,45 milions de km², segons la mateixa universitat.

A l’oceà Antàrtic, al revé que a l'Àrtic, l’extensió del gel marí augmenta: l’extensió mínima mitjana dels anys 80 era de 2,70 milions de km², i els darrers sis anys ha sigut de 3,17 milions de km², un 17 % més, mentre que l’extensió màxima, que en mitjana era de 18,62 milions de km², els darrers sis anys ha passat a 19,26, un 3 % més.

Tot això confirma que el gros del canvi climàtic s’està produint a l’hemisferi nord, i dins de l’hemisferi nord, a les regions polars.