No és nou que el galliner estigui esvalotat. Ja fa anys que dura. Però ara,
amb l’empresonament de més dirigents independentistes, la febre augmenta. Molts
dels comentaris sobre el fet que ahir, al Parlament, mentre la meitat dels
diputats aplaudien els familiars dels nous presos, l’altra meitat quedaven
asseguts, dissimulant, són incendiaris. La senyora Arrimadas és la diana de
molts d’aquests comentaris.
Ens trobem davant d’una situació complicada, però també ridícula. D’una
banda, la trista actuació dels responsables polítics del cantó independentista
(irresponsables, segons en Jordi Amat), de l’altre, un govern central format per
gent que la única cosa que ha fet a la seva vida és guanyar unes oposicions, que
no saben fora dels temes que van estudiar quan eren joves, i que no han
treballat mai fora de l’administració. Resultat, els uns per irresponsables,
els altres per immobilistes, aquí qui decideix l’orientació política són els
jutges. Uns jutges que, si és veritat el que diuen els diaris, comparen les
actuacions de l’independentisme català amb el cop d’estat del 23 de febrer. Uns
jutges, almenys el que s’encarrega actualment de la instrucció del procés, a
qui el cap no els deu funcionar pas massa bé, quan fan aquest tipus de
comparacions. Els que hem viscut aquell 23 F i la situació actual tenim
elements suficients per dir que és molt possible que el jutge que ha fet
aquesta comparació estigui malalt.
D’una situació complicada se’n pot sortir amb intel·ligència. D’una
situació ridícula és més complicat sortir-ne. El primer problema, però, és que
falta intel·ligència, tant d’un cantó com de l’altre.
Del cantó independentista, amb un percentatge de vots netament insuficient,
es vol aconseguir una fita per la que, per començar, faria falta que fos
recolzada per una majoria important de catalans. Si haguessin fet aquesta
reflexió, avui no estaríem on estem.
De l’altre costat, es parla de rebel·lió, de sedició, de cop d’estat. És una
llàstima que no tinguem parlamentaris com els del PNB, que tenen una formació
jurídica sòlida, i que més d’una vegada han desmuntat aquestes acusacions al Congrés
dels Diputats, sense que cap parlamentari català els hagi seguit. No és
estrany, ja que amb diputats del nivell del senyor Rufián, un cap privilegiat
per tuitejar, però incapaç d’articular dues frases seguides, no podem anar
gaire lluny.
Desmuntada CiU per la política equivocada del senyor Mas, i demostrada la
incapacitat d’ERC de presentar candidats sòlids, un es pregunta quin pot ser el
futur, no ja de l’independentisme, sinó del catalanisme. La culpa del que passa
no només és de l’estat central, també és dels polítics d’aquí, perfectament
millorables. Potser seria hora de deixar-nos de punyetes i recomençar a parlar
de coses concretes, però em sembla que en serem totalment incapaços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada