diumenge, de març 25, 2018

El galliner està esvalotat



No és nou que el galliner estigui esvalotat. Ja fa anys que dura. Però ara, amb l’empresonament de més dirigents independentistes, la febre augmenta. Molts dels comentaris sobre el fet que ahir, al Parlament, mentre la meitat dels diputats aplaudien els familiars dels nous presos, l’altra meitat quedaven asseguts, dissimulant, són incendiaris. La senyora Arrimadas és la diana de molts d’aquests comentaris.

Ens trobem davant d’una situació complicada, però també ridícula. D’una banda, la trista actuació dels responsables polítics del cantó independentista (irresponsables, segons en Jordi Amat), de l’altre, un govern central format per gent que la única cosa que ha fet a la seva vida és guanyar unes oposicions, que no saben fora dels temes que van estudiar quan eren joves, i que no han treballat mai fora de l’administració. Resultat, els uns per irresponsables, els altres per immobilistes, aquí qui decideix l’orientació política són els jutges. Uns jutges que, si és veritat el que diuen els diaris, comparen les actuacions de l’independentisme català amb el cop d’estat del 23 de febrer. Uns jutges, almenys el que s’encarrega actualment de la instrucció del procés, a qui el cap no els deu funcionar pas massa bé, quan fan aquest tipus de comparacions. Els que hem viscut aquell 23 F i la situació actual tenim elements suficients per dir que és molt possible que el jutge que ha fet aquesta comparació estigui malalt.

D’una situació complicada se’n pot sortir amb intel·ligència. D’una situació ridícula és més complicat sortir-ne. El primer problema, però, és que falta intel·ligència, tant d’un cantó com de l’altre.

Del cantó independentista, amb un percentatge de vots netament insuficient, es vol aconseguir una fita per la que, per començar, faria falta que fos recolzada per una majoria important de catalans. Si haguessin fet aquesta reflexió, avui no estaríem on estem.

De l’altre costat, es parla de rebel·lió, de sedició, de cop d’estat. És una llàstima que no tinguem parlamentaris com els del PNB, que tenen una formació jurídica sòlida, i que més d’una vegada  han desmuntat aquestes acusacions al Congrés dels Diputats, sense que cap parlamentari català els hagi seguit. No és estrany, ja que amb diputats del nivell del senyor Rufián, un cap privilegiat per tuitejar, però incapaç d’articular dues frases seguides, no podem anar gaire lluny.

Desmuntada CiU per la política equivocada del senyor Mas, i demostrada la incapacitat d’ERC de presentar candidats sòlids, un es pregunta quin pot ser el futur, no ja de l’independentisme, sinó del catalanisme. La culpa del que passa no només és de l’estat central, també és dels polítics d’aquí, perfectament millorables. Potser seria hora de deixar-nos de punyetes i recomençar a parlar de coses concretes, però em sembla que en serem totalment incapaços.