dilluns, de març 26, 2018

La detenció d’un President



Ahir ens va arribar la notícia de la detenció del senyor Puigdemont a Alemanya. Fins aquí, res a dir. Esperarem a veure què diuen els jutges teutons.

Dues reaccions a aquesta detenció m’han cridat l’atenció. Una, de la senyora Rahola, demanant la investidura al Parlament d’en Puigdemont com a President de la Generalitat. La segona, la qualificació de “colpista” que el senyor Rivera fa del ex-president.

Primer: investir en Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, sense la seva presència física al Parlament, ja sabem on ens portarà: a més empresonaments i més problemes. Ni el reglament de la càmera ni el Tribunal Constitucional permeten una investidura sense presència física. Fer el que diu la senyora Rahola seria un acte més del sentiment que de la raó. Les conseqüències serien més repressió inútil, i un retard encara més important per intentar resoldre els problemes que té Catalunya, que no són només independència sí o independència no.

El senyor Rivera. El que els gallecs en diuen un “falabarata”, un home que enraona molt per no dir res. Acusa de “colpista”, però no deu haver llegit la definició de cop d’estat: “Acció violenta i ràpida, normalment els militars o forces rebels, per la qual un grup determinat s'apodera o intenta aprofitar les fonts del govern d'un estat, desplaçant les autoritats existents”. Hi ha hagut violència? No. Hi ha intervingut militars o forces rebels? No. Algú s’ha intentat apoderar de les fonts de govern d’un estat, desplaçant les autoritats existents? No, ja que ningú ha intentat desplaçar el govern espanyol que, si no vaig errat, és l’únic govern d’un estat que hi ha ara mateix a Espanya. El senyor Puigdemont no és un colpista, ja que ho ha perpetrat cap cop d’estat, i l’amic Rivera ho sap. Però continua amb aquest qualificatiu, per alimentar la demagògia i el populisme. I això que havia vingut per regenerar el règim polític.