El govern dels diners

Quan el president Roosevelt es presentava a la seva primera reelecció, l’any 1932, després d’haver aplicat amb èxit el seu New Deal que va permetre als Estats Units sortir de la crisi del 1929, en un míting va pronunciar aquestes paraules: “Durant gairebé quatre anys vostès han tingut un govern que, en lloc de entretenir-se amb tonteries, es va arremangar. Seguirem amb les mànigues aixecades. Vam haver de lluitar contra els vells enemics de la pau: els monopolis empresarials i financers, l'especulació, la banca insensible, els antagonismes de classe, el sectarisme, els interessos bèl·lics. Havien començat a considerar al govern com un mer apèndix dels seus propis negocis. Ara sabem que un govern dels diners organitzat és tan perillós com un govern de la màfia organitzada ... ".

Si no sabéssim que això ho va pronunciar el president americà, diríem que aquestes paraules són d’un extremista antisistema.

El pitjor és que, 85 anys més tard, aquestes paraules són de gran actualitat. Tenim especulació, monopolis empresarials i financers, una banca insensible, sectarisme, interessos bèl·lics. I tornen a sortir els antagonismes de classe. El poder econòmic considera el govern (i no només el govern espanyol, sinó arreu) un instrument al servei dels seus propis negocis. Tornem a tenir un govern dels diners.

Com es governa Espanya? és un llibre publicat fa un any, més o menys. Analitza els últims governs democràtics com xarxes de poder que incorporen sectors d'influència política, autonòmica, empresarial, parlamentària i comunitària, entre d'altres. La comparació de les xarxes governamentals del PP i del PSOE permet estudiar com el progressiu allunyament entre els governants i els ciutadans es deu a la configuració d’aquestes xarxes de poder, que no són només polítiques, sinó que tenen una presència rellevant d'alguns grups de poder d'origen no electoral, que condicionen i dirigeixen, cada cop més, l'acció democràtica representativa.

 En aquests moments sembla que aquests grups de poder no elegits, és a dir, el que Roosevelt anomenava el govern dels diners, veuen que, amb el problema de les pensions, el Partit Popular té poc futur. La seva base electoral, els jubilats, probablement li negarà el seu vot. Sembla que no poden recolzar-se, com ho varen fer abans, amb el Partit Socialista, ja que no es fien del seu líder, Pedro Sánchez, a qui no controlen (podria ser còmic, si no fos patètic, veure com antics dirigents del Partit Socialista estan contra l’actual direcció perquè sembla que no vol deixar-se manipular pel poder econòmic). De manera que els grups de poder ja fa temps que han començat la seva campanya particular a favor de Ciutadans, que veuen com la única manera de seguir dirigint el país a la seva conveniència i d'acord amb el seu interès.

Val més que desconfiem dels partits polítics empesos per les elits extractives. Poden ser pitjor que la màfia. I, si no estem atents, també governaran Catalunya.