Els preus de l’electricitat a Europa

Segons publica Eurostat, els preus de l’electricitat espanyols figuren entre els més elevats d’Europa, tant els preus per la indústria mitjana (les indústries grans consumidores d’energia, com la fabricació d’alumini, d’acer, etc., tenen preus especials) com els preus per usos domèstics. Només el Regne Unit i Irlanda, dues illes, tenen uns preus més elevats que els espanyols. Això no contribueix gens a que tinguem una indústria competitiva.

 Com és natural, els preus per a la indústria són més econòmics, tant per raons tècniques (moltes indústries s’alimenten en alta tensió) com per raons de competitivitat.

I el pitjor del cas és que l’anomenat dèficit de tarifa, és a dir, la diferència entre el que paga el consumidor i el que costa produir l’electricitat segueix existint, malgrat que l’únic objectiu important del govern de PP, pel que fa a l’energia, era d’eliminar-lo. Si haguéssim de pagar l’electricitat al preu que realment costa, la pagaríem més cara que al Regne Unit o que a Irlanda.

Amb un preu així, no és estrany que la indústria espanyola estigui ofegada. I els consumidors, també. I tot és per falta d’una política energètica planejada a llarg termini, cosa que no han fet ni els governs del PSOE ni els del PP.

El que sí hem de dir és que el preu de l’electricitat no augmenta a Espanya des de fa tres anys. Però això no té pas gaire mèrit, ja que passa el mateix a gairebé tots el països europeus importants, amb l’excepció del Regne Unit.

La pregunta de moda seria la de si una Catalunya independent tindria una electricitat més cara o més barata que actualment. En principi, com que Catalunya té un percentatge més elevat que Espanya d’energia nuclear, podríem dir que sí, però aquest és un tema en el que no sembla haver-hi massa estudis publicats.