El problema de l’energia a Espanya

Com que Catalunya no es podrà independitzar durant els propers anys, faríem bé, si volem veure el que el futur ens depara, que llegíssim els programes dels partits polítics espanyols, que són, ens agradi més o menys, els que tallaran al bacallà. El tema de l'energia és molt important, ja que si la quantitat d'energia de la que disposem disminueix, també ho farà el nostre nivell de vida.

Globalment, el tema de l'energia és molt complicat: les emissions de CO2 augmenten i contribueixen a l'escalfament del planeta, pel que hauríem de disminuir l'ús de combustibles fòssils i, d'altre banda, l'economia es ressentirà si augmenta el preu de l'energia. Les companyies petrolíferes disminueixen les seves inversions perquè són conscients que no podrem pagar el cost del petroli que trobin que, al ser de més difícil extracció que fins ara, serà més car.

Un bon resum dels problemes globals de l'energia el trobem al blog Our Finit World:

1. La importància que poden assolir les energies alternatives és més petita del que ens pensem.

2. Quan els països han reduït el seu consum d'energia per càpita els resultats han sigut insatisfactoris.

3. El consum d'energia té un impacte sobre les nostres vides molt més important del que ens pensem.

4.  Probablement els combustibles fòssils ens abandonaran abans que nosaltres els poguem abandonar.

5. Els combustibles fòssils ens abandonaran quan els bancs centrals perdin la seva capacitat d'estimular l'economia amb interessos baixos.

6. Si els combustibles fòssils ens abandonen, el resultat podria ser el col·lapse del sisteme financer i el dels governs.

Aquests són problemes que afecten a tot el món i pels que ningú ha trobat, fins ara, una sortida. Per això, ens limitarem a analitzar els "petits" problemes específics a Espanya, que els partits que es presenten a les eleccions tenen ( o tindrien) l'obligació de conèixer i de proposar solucions.

L’any 2017, gairebé la meitat del consum d’energia va venir del petroli. Un 20 % del gas natural, un 10 % del carbó, un altre 10 % va ser d’origen nuclear, un 3 % hidroelèctric i un 11 % de les energies renovables. Comparant-la amb la de l’any 2010, la diferència fonamental és que les energies renovables han augmentat del 8,4 al 11,3 %, un augment relatiu molt considerable. També ha augmentat l’energia provinent del carbó, probablement per fer front a una baixa de l’energia hidroelèctrica.

Depenem molt dels recursos fòssils: el petroli, el gas natural i el carbó representen un 76 % del consum total. D’altra banda, les centrals nuclears tancaran d’aquí a pocs anys, més o menys anys segons qui governi.

Les importacions de petroli cru han anat augmentat any rere any: l’any passat s’han situat en més de 67 milions de tones, mentre que les de gas natural s’estabilitzen entre els 31 i els 35 milions de tep (tones equivalents de petroli).

Les importacions de petroli de l’any 2018 han estat més o menys equilibrades entre diferents països. No hi ha un país dominant, i podem dir que Espanya, en aquest aspecte, sofrirà les variacions del mercat, però la política d’importacions és correcta. Serà complicat disminuir el pes del petroli els propers anys, per molt que es parli del vehicle elèctric.

En canvi, pel gas natural, Espanya depèn molt d’Argèlia. La meitat del gas importat prové d’aquest país. 

Recordem que es tracta d’un país políticament inestable i que sembla haver arribat a la seva producció màxima de gas, que està estancada, en els seus millors anys, entre 75 i 80 milions de tones equivalents de petroli (tep). A més, cada vegada augmenta més el seu consum de gas, que ha passat de 16 milions de tep l’any 2000 a 33 l’any 2017, pel que queda cada vegada menys per la exportació. Espanya representa més de la quarta part de les exportacions de gas natural d’aquest país. 

Un problema polític seriós a Argèlia implicaria un enorme problema per Espanya. No es pot descartar una intervenció militar, juntament amb França i Itàlia.

En resum, el problema energètic espanyol és que haurà de trobar l’equivalent de les centrals nuclears, que representen un 10 % del consum, es tancaran, en un termini curt, la meitat de les centrals de carbó, i hi haurà probablement problemes amb el gas argelí.

Davant aquest panorama, què ens proposen els partits als seus programes electorals?

Partit Popular

Punt 333: Defensem una barreja d'energia que ens permetrà complir amb els objectius de seguretat de l'oferta, el canvi climàtic i el preu de l’energia. Això requereix aprofitar al màxim la majoria de les opcions renovables que ja són competitives, però sense sacrificar altres tecnologies que encara són útils per al nostre país. Amb aquesta finalitat, impulsem l'aprovació d'un pacte estatal per establir un mix d'energia estable a 40 anys que doni certesa al sector i al consumidor.

Probablement volen renovar per 10 anys el permís de funcionament de les centrals nuclears. Però no diuen res de com anar substituint els combustibles fòssils.

Proposar un "mix d'energia estable a 40 anys" no sé si fa riure o plorar. És una prova de la poca consciència que té aquest partit del futur immediat que ens espera.

Partit Socialista

Punt 1.21: Augment del pes de les energies renovables en el consum energètic final, almenys fins al 35% en 2030, amb almenys 74% de la generació d'energia elèctrica d'origen renovable, amb el compromís d'arribar, a l'horitzó del 2050, un 100% de l'electricitat d'origen renovable.

Actualment el pes de l’energia renovable sobre l’energia total és del 11 %, i si comptem l’energia hidroelèctrica, arribem al 14 %. Multiplicar aquestes xifres per 2,5 serà complicat, però es podria fer. Almenys tenen un objectiu pel 2030. Passar al 100 % d’energia elèctrica renovable pel 2040 no sembla gens realista.

Ciutadans

He estat incapaç de trobar cap menció a l’energia al programa d’aquest partit.

Podem

Reduir la producció d'energia primària a partir de combustibles fòssils per la meitat en una dècada i arribar al 100% de la producció de fonts renovables en 2040. Es garantirà per llei que, amb caràcter previ a la pèrdua d'ocupació en el sector dels combustibles fòssils, es crearan dos llocs de treball amb condicions idèntiques o millors en la mateixa regió i que les persones interessades tinguin prioritat absoluta d'accés als mateixos. La transició energètica que recaptem serà justa o no serà.

Creació d’una empresa pública elèctrica.

Establir una línia d'ajuts directes a la inversió en instal·lacions renovables petites i mitjanes.

Objectius de tancament de les plantes de carbó abans del final de 2025 (i sempre garantint l'ús del carbó nacional) i de les plantes nuclears abans del final de 2024.

No ens expliquen, probablement perquè no saben com fer-ho, com reduiran a la meitat la producció d’energia de combustibles fòssils d’aquí el 2030 (recordem que la majoria va al transport). No parlem del 100 % de renovables  per l’any 2040, que és més una utopia que el que realment es pot fer.

Tancar les nuclears presenta el problema de la seva substitució, i tancar les centrals de carbó, inclòs les que s’adapten, fent inversions importants, a les noves normes de la Unió Europea pot ser il·legal. I no parlem de fer servir carbó nacional, una autèntica bestiesa, ja que les centrals s’han adaptat al carbó d’importació, menys contaminant i més energètic. No podrien tornar a fer servir el carbó nacional.

Conclusió

Molt poca concreció als programes electorals sobre aquest tema. Els més sincers son Ciutadans, que no proposen res perquè no tenen ni punyetera idea de com tractar aquest tema. I els altres, tampoc.

Ningú diu res de com es pot tractar el problema del gas natural. No volen que ens espantem.