Logaritmes

Gairebé cada dematí escolto una estona el programa de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Normalment, ho faig fins a les nou, que és quan acostuma a començar la tertúlia. No m’agraden les tertúlies, més que res, pel poc nivell de bona part dels que hi participen.

Avui, per raons que no venen al cas, he escoltat la radio fins a les deu. Això vol dir que m’he empassat bona part, sinó tota, la tertúlia. Han anat derivant fins a parlar de les xarxes socials i de l’efecte perniciós de la possibilitat de posar-hi comentaris anònims. Tot correcte, fins que una tertuliana ha parlat del problema dels “logaritmes”, que posen comentaris fent-se passar per persones reals.

D’entrada, he pensat que no ho havia sentit bé. Però no, ho ha repetit tres o quatre vegades. Que si logaritmes aquí, que si logaritmes allà. No havia estat un lapsus, era un error intrínsec de la tertuliana en qüestió.

Que un professional, a una tertúlia de la radio, confongui algoritmes i logaritmes pot semblar una anècdota sense importància, una anècdota que ens pot fer més o menys gràcia. Però penso que no és així, sinó que és una prova del nivell tan elevat d’ignorància on ens troba molta gent, entre ells molts tertulians. I en un país on bona part dels polítics han fet part, en un o altre moment, de la població tertuliana, podria ser una explicació del nivell actual de la política, tant espanyola com catalana.

Com voleu que algú que confon algoritmes i logaritmes pugui tenir una opinió mínimament informada sobre els problemes socials, econòmics, energètics, etc., que té el país?