L’energia elèctrica als programes electorals

Tothom sap que si el nivells de vida ha anat augmentant al llarg dels darrers segles és degut, fonamentalment, a que hem fet servir cada vegada més energia per poder fer més feina amb el mateix esforç. El consum d’energia, ara par ara, és bàsic per poder seguir gaudint d’un nivell de vida com el que tenim. Per tant, l’energia hauria d’estar en les preocupacions de tothom però, d’una manera molt especial, dels que ens governen o aspiren a governar-nos.

Catalunya, ara mateix, té un problema amb l’energia elèctrica: d’aquí a pocs anys les centrals nuclears hauran de tancar. Tenint en compte que actualment Catalunya és deficitària en energia elèctrica (l’any 2018 es va importar un 10 % del consum), i que les centrals nuclears proporcionen la meitat de l’energia elèctrica que consumim, hi ha un problema a la vista.

Lògicament, els partits polítics que es presenten a les properes eleccions en són molt conscients i, sense cap mena de dubte, han pensat com fer-hi front. En efecte, si mirem les programes electorals d’enguany hi trobem:

ERC

A la pàgina 96 del seu programa electoral hi trobem: “Una estratègia energètica de país i de futur sostenible amb una aposta per les energies 100% renovables, l’autoconsum, les xarxes intel·ligents de gestió i la democratització del mercat energètic amb uns preus justos i lliure de monopolis”. I això és tot. Si s’han de tancar les centrals nuclears, doncs, es tanquen, i l’energia elèctrica que ens mancarà ja la trobarem. O no. Els és ben igual.

JxC

Junts per Catalunya, en canvi, són conscients del problema de l’energia elèctrica. El seu programa electoral té un apartat titulat  “Política energètica: una energia sostenible, competitiva i segura”. Hi trobem uns paràgrafs on parlen del tancament de les nuclears:

Sobre el tancament de les nuclears  

·         És el Parlament de Catalunya qui ha de marcar el calendari de l’apagada nuclear a Catalunya. La llei catalana del canvi climàtic l’ha fixat per l’any 2027, qualsevol modificació que es pretengui fer sobre aquesta data, ha de ser el Parlament qui la determini, prèvia consulta amb els ens responsables de seguretat nuclear i de la política energètica.

·         L’apagada nuclear a Catalunya ha de ser acompanyada per una estratègia de transformació del mapa de la generació i de distribució elèctrica a Catalunya, ja que en aquests moments, pràcticament el 50% de l’energia elèctrica que produïm és d’origen nuclear.

·         El tancament ha d’anar acompanyat d’un fons per afrontar el desmantellament i correcte gestió dels residus el cost dels quals ha d’anar a càrrec dels operadors de les centrals i d’un pla de reindustrialització de les comarques amb centrals nuclears i en el qual es prioritzi la subrogació dels llocs de treball actuals als centres productors.

I com ens ho farem quan tanquin les centrals nuclears? La resposta és “Augmentar l’ús de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones”. De veritat creuen que, d’aquí a 8 anys, l’augmentació de les fonts d’energia renovables a Catalunya podrà compensar el tancament de les centrals nuclears? Què han fet fins ara? Han governat durant els darrers anys, la producció d’energia fotovoltaica, eòlica i altres renovables no ha augmentat gens ni mica, i ens volen fer creure que, gràcies a la seva bona gestió d’ara endavant, els parc fotovoltaics i eòlics creixeran a Catalunya com si fossin bolets. No s’ho creuen ni ells. Actualment, el total d’energia elèctrica solar, eòlica i altres renovables no arriba al 10 % de l’energia elèctrica neta generada a Catalunya.

Conclusió

Els principals partits catalans es prenen molt a la lleugera el problema energètic català. ERC ni l’esmenta, i JxC el veu venir però no té solucions. Concentren els seus esforços en assolir una independència política, però no fan res quan veuen que, molt probablement, perdrem independència pel que fa a l’energia elèctrica. D’on vindrà l’energia elèctrica que ens mancarà ben aviat? Chi lo sà? No vindrà d’Espanya, que també tancarà les seves centrals nuclears, ni de França, al que li passarà més o menys el mateix. Sense un subministrament elèctric garantit a un preu assequible, el benestar dels catalans en patirà, i la independència política, si arriba, només serà per tapar la misèria.

I no hem parlat de l’energia que no és elèctrica, que té un futur més aviat negre, i que cap dels dos partits esmenta: només diuen que volen crear, un cop independents, un ens que s’encarregui de l’energia. Cap anàlisi de la situació, cap mena de proposta de solució.

És clar que a Espanya el problema energètic també existeix. I els partits polítics espanyols són tan cecs com els catalans. 

Nota final

Un bon exemple del interès que el govern de la Generalitat té pel tema de l’energia és que les estadístiques del Institut Català d’Energia (ICAEN) s’acaben l’any 2014.